Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

La Comedia Romana

Basada en la Comedia Nueva griega, toma los temas de esta adaptándolos a las costumbres y al carácter romanos. Sus máximos representantes son Plauto y Terencio.

Plauto

Es considerado el autor cómico más genuino. Se inició en la dramaturgia como empresario teatral hasta que acabó arruinándose; luego se dedicó a escribir comedias que él mismo representaba. De las más de 100 que se sabe que llegó a escribir, sólo conservamos 20.

Obras Conservadas de Plauto

• Anfitrión: Trata de las aventuras de Júpiter que, enamorado de Alcmena, suplanta la personalidad de su esposo Anfitrión, haciendo creer a la muchacha que es su marido que regresa de la guerra.
• La Comedia de la Olla (Aulularia): Narra las peripecias de un viejo avaro

Anàlisi de Colònies Romanes a Hispània

Barcino (Barcelona)

• Era una antiga colònia romana que va ser fundada ex novo, ja que no hi havia cap assentament previ significatiu al territori.
• La fundació va ser decidida per l'emperador Octavi August al segle I a. C., després de finalitzar les guerres al nord de la península Ibèrica.
• Es va triar un lloc estratègic entre dos rius: el Rubricatus (Llobregat) i el Baetulo (Besòs).
• Allí es va construir un pont romà per facilitar el pas de les legions (divisió de l'exèrcit romà) romanes entre les dues ribes.
• Els primers habitants de Barcino van ser soldats llicenciats que havien participat amb August i el seu gendre Agripa.
• Aquests soldats rebien un tros de terra per conrear dins el territori de

Xabier Lete: Euskal Kulturaren Ikur

Xabier Lete Bergaretxe euskal autore eta abertzale oso azpimarragarria da. Oiartzunen jaio zen 1944an, gerraondoko olerkigintzan kokatzen dugu. Plazagizona dela esan liteke, poeta, kantari, antzerkilari eta politikari aritu baitzen plazaz plaza. Honela, bere eta beste autoreen obrak ezagutzera eman zituen.

Idazle eta Musikari Goiztiarra

Idazle goiztiarra izan zen, "Zeruko Argia" aldizkarian hasi baitzen euskal lanetan. 1965ean, 21 urte zituelarik, Ez Dok Amairu taldearen sorreran parte hartu zuen Mikel Laboa, Benito Lertxundi, Artze, Jose Angel Irigaray eta Lourdes Iriondorekin batera. Honek, frankismoari aurre egiteko mugimendua proposatu zuen, euskal kultura eta hizkuntza eusteko asmoz. Hainbat jarduera egin... Continuar leyendo "Xabier Lete: Bizitza, Lana eta Euskal Kulturarako Ekarpena" »

LA ORATORIA:

La organización social y política del pueblo romano, y su reflejo en la romanización de la Bética, es fundamental para comprender su desarrollo histórico.

La República Romana (Siglo III a.C.)

En el siglo III a.C., Roma se consolidó como una democracia y el Estado como una Res Publica. Su equilibrio se fundamentaba en una clara división de poderes:

• Poder Ejecutivo: Desempeñado por los magistrados.
• Poder Legislativo: En manos de las Asambleas Populares.
• Senado: Ejercía control directo sobre la economía y la política exterior.

Magistraturas Ordinarias

Estas magistraturas tenían una duración de un año y sus candidatos eran elegidos por las Asambleas Populares.

• Consulado: Dos cónsules ostentaban la máxima autoridad del Estado, tanto política

Introducció a les Vies Romanes

La més antiga era la Via Àpia (s. IV aC), que unia l’Urbs amb Brundisi (al sud d'Itàlia). La majoria eren vies estratègiques, construïdes per facilitar la mobilitat de l’exèrcit allí on hi hagués un conflicte. Amb el pas del temps, totes van adquirir també un caràcter mercantil. La qualitat de les viae permetia als romans recórrer grans distàncies en el temps més curt possible.

Vies Romanes a Catalunya: Història i Rutes

Catalunya és un territori romanitzat des de bon principi. Això fa que hi hagi una gran quantitat de vies que connecten el territori. Ara bé, la complicació de l’orografia catalana fa que no n’hi hagi més, ja que molts contactes es feien via marítima.

La via més important... Continuar leyendo "Vies Romanes: Història, Construcció i Rutes a Hispània" »

Reforma Agrària i Mari/Sula

Reforma Agrària

Tiberi i Gai Grac → tribuns de la plebs.

Intenten dur a terme alguna reforma agrària.

Les solucions topen amb els interessos dels latifundistes.

Assassinats (noblesa).

Les seves idees continuen vigents.

Guerra Social

Ruptura política: optimates i populares.

Guerra social: diferències entre els romans i els itàlics.

Itàlics: no considerats ciutadans → reclamen equiparació.

Els itàlics són derrotats però aconsegueixen el seu objectiu.

S’aproven tres lleis segons les quals es concedeix la ciutadania romana a tots els itàlics.

Segle I aC: Primeres Intents de Consolidar el Poder Personal: Mari i Sul·la

Inici I aC → primeres intents unipersonals d’acaparar el poder.

Disputes entre optimates i populares.... Continuar leyendo "Història de la Reforma Agrària i Guerres Púniques a Roma" »

1. A posteriori: “amb posterioritat”. S’utilitza per referir-se a alguna cosa que s’ha sabut amb posterioritat.

2. A priori: “amb anterioritat”. S’usa per referir-se a alguna cosa que s’estableix abans d’haver examinat la qüestió amb molt de compte.

3. Accèssit: “es va acostar”. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.

4. Ad absurdum: “fins a l’absurd”. Expressió utilitzada per a un raonament que demostra la veritat d’una proposició per la falsedat.

5. Ad hoc: “per això precisament”. Es diu normalment d’alguna cosa que s’ha fet o constituït per a l’ocasió concreta.

6. Ad calendas graecas: “en les calendes gregues”. Les calendes eren una data en el calendari romà.

7. Ad nauseam:

A priori / A posteriori

Son dos expresiones contrarias hechas sobre los comparativos correspondientes. Prep. A + Ablt. de prior, -ius “anterior” y de posterior, -ius “posterior”. Literalmente significan “por lo que antecede” y “por lo que viene después”. Como términos filosóficos indican que una demostración, concepto o axioma procede de la causa al efecto, de la esencia a las propiedades – a priori -; o por el contrario, procede de los efectos a la causa – a posteriori. Hoy se emplea con el sentido de “opiniones basadas en un principio teórico”, “con anterioridad a la experiencia”, “por adelantado”, “previamente” (a priori) o “con posterioridad a la experiencia” (a posteriori).

Ab aeterno

“Desde... Continuar leyendo "Expresiones Latinas y su Significado" »

Definición

DEFINICIÓN: La palabra drama (procedente del verbo griego δράωdrao ‘actuar’) es un género en verso destinado a la representación pública, en la que unos personajes viven e intentan afrontar diversos conflictos.

Géneros

El género dramático se divide principalmente en dos subgéneros: tragedia y comedia. Esta división se basa en diferencias profundas de contenido, tono y lenguaje.

Tragedia

La tragedia suele tener como protagonistas a dioses, héroes o personajes míticos, inmersos en situaciones límite de aflicción o espanto; plantea graves problemas morales derivados de las pasiones humanas, y presenta una acción seria, de tono elevado, caracterizada por un lenguaje solemne.

Comedia

La comedia, en cambio, pone en escena... Continuar leyendo "El Teatro Romano: Géneros, Características y Autores" »