Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

-Accessit: “Es va acostar”. Recompensa que es dona a qui no obté el premi, però s’acosta a ell. “El concursant va obtenir el segon accèssit per la seva obra literària.” “La senyora Carmén Aragón ha obtingut excel·lent i accèssit en Aritmètica i Geometria”

 -Ad absurdum: “fins a l’absurd”. Demostració de la validesa d’un argument per la impossibilitat del seu contrari. “Sòcrates destacava pels seus raonaments ad absurdum amb els quals atacava i demolia als seus enemics sofistes”.

-Ad calendas graecas: “En les calendes gregues”. Per als grecs no existien les calendes, per tant, entre els romans s’utilitzava en el sentit de “mai”. “Pagarà el seu deute ad calendas graecas

• ad hoc:“Per a això precisament”,

T.1- El Teatro: Tragedia y Comedia

La primera división fue la de tragedia y comedia. Dentro de la comedia hay que distinguir la fábula palliata, de tema griego, y la fábula togata, de tema romano. La tragedia, a su vez, se subdivide en dos subgéneros: la fábula graeca, obras traducidas de la tragedia griega, y la fábula praetexta, que hace alusión a la toga pretexta. De estas clases de teatro solo han llegado hasta nosotros las obras de Plauto y Terencio y las tragedias de Séneca.

Plauto

No conocemos bien su vida. Obras: escribió numerosas obras de las que han llegado 21 a nosotros, como Miles Gloriosus, Aulularia o Anfitrión, la tragicomedia que pone en escena a hombres y dioses.

El teatro popular

El teatro de Plauto es una obra de imitación.... Continuar leyendo "Teatro y Poesía Épica en la Literatura Latina: Autores y Obras Clave" »

La Retórica y la Oratoria en Roma

1. Cicerón (107-43 a.C.)

La época que vivió Cicerón fue especialmente propicia para el ejercicio del discurso. La República estaba en un momento intenso y álgido: las tensiones entre partidos eran máxima. Cicerón fue testigo de cuatro enfrentamientos civiles: el de Mario contra Sila, el de César contra Pompeyo, la rebelión de Espartaco y la Conjuración de Catilina. Fue defensor de la República, y por ello no vio con buenos ojos el triunfo de César, en quien adivinaba tendencias dictatoriales e imperialistas.

La Obra Oratoria de Cicerón

Los discursos de Cicerón se pueden dividir en dos grandes grupos:

• Discursos Judiciales: pronunciados ante un tribunal.
• Discursos Políticos: pronunciados en el Senado

El Teatro Romano: Géneros, Autores y Legado

Comedia y Tragedia: Divisiones Fundamentales

La primera y fundamental división del teatro romano es la tragedia y la comedia. La tragedia, que presenta como protagonistas a héroes y a dioses, tiene un tono solemne y su lenguaje es elevado. La comedia, en cambio, utiliza un lenguaje desenfadado que imita el habla de la calle y a veces resulta procaz.

Dentro de la comedia hay que distinguir la fábula palliata de tema griego y la fábula togata de asunto romano. La tragedia, a su vez, se subdivide en dos subgéneros: la fábula graeca y la fábula praetexta.

Plauto: El Maestro de la Comedia Popular

Plauto nació en la Umbría; no conocemos bien su vida. Sabemos que era de condición libre, pero muy pobre.... Continuar leyendo "Dramaturgia Romana: Plauto, Terencio, Séneca y su Impacto Cultural" »

TÀRRACO

L'any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries per lluitar contra els cartaginesos durant La Segona Guerra Púnica. Després de derrotar als cartaginesos en un primer combat, aquell mateix any 218 aC el general Escipió i el seu germà van alçar un campament militar a d'alt d'un turó a la vora del mar per tal de tenir un port on fer arribar les tropes de reforç que venien des de Roma. Els generals que comandaven aquestes flotes de reforç eren els D'aquesta manera van fundar Tàrraco.

La presència del campament romà va atraure a la població i als comerciants que van veure la possibilitat de poder vendre els seus productes als soldats romans. Tàrraco va créixer molt durant els segles I i II aC i va convertir en una de les... Continuar leyendo "Història de Tàrraco i Ilerda" »

ÈPOCA ARCAICA

És notable la influència de la literatura grega, això augmenta al segle III aC amb la conquesta de la Magna Grècia; on els romans es deixen seduir per la cultura dels grecs que tenien ja una creació literària molt extensa.

Pel que fa al teatre, a Roma la tragèdia no va tenir èxit i va reeixir la comèdia que tenia com a protagonistes els homes del carrer i la vida quotidiana, que oferia als romans situacions divertides i intranscendents destinades només a fer riure.

Els autors de comèdia romana va prendre com a model les obres de la Comèdia Nova grega, ja que no presentava temes tan atrevits com la Comèdia Antiga grega; així les obres romanes eren acceptades sense gaires dificultats pels organitzadors dels jocs escènics.... Continuar leyendo "Teatre Romà: Plaute i Terenci" »

Historiografía Romana

En el siglo I a.C., Julio César, Cornelio Nepote y Salustio son los tres historiadores más notables de finales de la República y los primeros que cuentan como tales en la literatura latina. Son también los primeros de los que se conserva su obra o una parte apreciable de ella. Con Salustio se cierra la historiografía de la época republicana.

Con Augusto se inaugura en Roma la época imperial. Augusto se traza un programa político, religioso y moral, que pretende la restauración de las virtudes primitivas del romano campesino, austero y religioso. Los hombres de letras que rodean a su ministro Mecenas sintonizan con estos ideales y le ayudan a implantarlos y propagarlos. Los principales representantes de la historiografía... Continuar leyendo "Grandes Historiadores de la Antigua Roma" »

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:

La graderia (CAVEA), on seien els espectadors. Tres nivells: summa, media i ima.

L'orquestra (ORCHESTRA), un espai circular al centre del teatre on cantava i ballava el cor.

Les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (el prosceni -PROSCAENIUM- i l’escena -SCAENA-).

La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent... Continuar leyendo "Història dels Teatres Romans" »

El Teatre Romà: Evolució i Característiques

Al començament, els teatres romans eren construccions de fusta desmuntables. A partir del segle I a.C., però, es van començar a construir de pedra, seguint els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts principals: la graderia, l'orquestra (per al cor) i l'escenari o scaena (plataforma on actuaven els actors, amb un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors). Els romans van seguir aquesta estructura, però hi van introduir algunes innovacions:

• Mentre que els grecs construïen els teatres aprofitant el pendent d'una muntanya, els romans també ho feien, però a més eren capaços de construir teatres com a edificis independents. La cavea (graderia) descansava sobre un