Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Ovidi i l'Exili: El Cercle Intel·lectual i August

Ovidi formava part d'un cercle d’intel·lectuals que s’apartaven dels grups que estaven al voltant de l’emperador, dedicant-se a temes més cortesans. Fins i tot, va «ficar la pota» i va ser desterrat. Ell mateix, quan estava a l’exili, dona pistes de per què el van desterrar. L’any 8 d.C. es va haver d’exiliar a Tomos, a l’actual Romania, a la riba del mar Negre. Diu que van ser dos motius: Carmen et error.

• Carmen: És un poema, que sempre s’ha pensat que va ser l'Ars Amandi (L'Art d’Estimar), un llibre de tècniques de seducció. Aquest poema va molestar a August, que volia tornar als antics valors, als pater familiaes i a les nobles patrones romanes, és a dir, que volia

La Romanización de Hispania

Podemos entender por romanización el proceso por el cual los indígenas hispanos adoptaron las formas de vida de los romanos: administración provincial, urbanización y obras públicas, estructuras económicas, sociales y de derecho, cultura y religión. Este proceso no fue homogéneo en el tiempo ni tuvo la misma influencia en todas las partes de la Península, siendo muy fuerte en el litoral y menos intenso hacia el interior.

Etapas de la Conquista Romana de Hispania

La conquista del territorio se desarrolló en cuatro etapas:

1. Victoria de Roma sobre Cartago: Utilizando como base de operaciones Tarraco, Escipión conquistó el reino de Carthago Nova y Gades. Roma se convirtió en la potencia de la zona.
2. Sometimiento

El Silencio de Ganimedes: El Copero del Olimpo

El Príncipe Pastor y la Fundación de Troya

La historia de Ganimedes, hijo del rey Tros, es un relato de destino y elevación divina. Para su padre, Ganimedes no era más que uno de sus cuatro hijos, y para sus hermanos, simplemente el menor de todos ellos. Aunque el rey Tros tenía ascendencia divina (entre sus abuelos había algún dios) y se había casado con la hija de un río, se sabía preso del destino como los demás mortales.

Tros acababa de fundar Troya, pero la ciudad era todavía un sueño incipiente. Ni él se consideraba a sí mismo un rey ni sus vecinos lo tomaban por alguien especial. Tros y su familia estaban muy ocupados con los afanes de cada día y con asegurar los alimentos en... Continuar leyendo "Ganimedes: El Mito del Copero de Júpiter y su Conexión con la Caída de Troya" »

Los Orígenes de la Historiografía Romana: Los Analistas

La primera manifestación historiográfica fue la historia analística. Los documentos que manejaron los analistas fueron las tablillas donde el Pontífice Máximo anotaba los sacrificios que habían de celebrarse, los días fastos o nefastos, los cónsules de cada año, los acontecimientos, etc. También manejaron documentos de carácter político, como textos de tratados y leyes.

Características de los Primeros Analistas

Hasta el siglo I a.C., los analistas comenzaban la narración histórica desde la Monarquía hasta las Guerras Púnicas. Escribían en griego porque su obra era una empresa nacionalista contra los cronistas cartaginenses, buscando justificar la política expansionista... Continuar leyendo "La Evolución de la Historiografía Romana: De los Analistas a César y Salustio" »

• Eneas → semidéu troià, fill de Anquises i Venus

• Antiga guerra de Troia

  • grecs vs troians → guanyen grecs gràcies al cavall de Troia

• Alguns troians es van poder salvar de la guerra tot i que els grecs van arrasar amb tot. Eneas i el seu pare (Anquises)

• A la estatua Eneas, el seu fill (Ascani) i el seu pare estan fugint de Troia. Eneas porta a coll al seu pare perquè estava ferit. Anquises porta a les mans un record dels avantpassats morts. En aquella època els morts s’havien de recordar perquè a l’antiga Roma els morts protegien als seus familiars.

• El destí decidirà el seu futur, ells no saben on els hi depara el futur.

• Després d’un viatge molt llarg pel Mediterrani arriben a Italia.

• El pare com surt molt malalt de Troia mor a Sicília.

El traçat urbanístic

El primer d'aquests carrers es traçava d'est a oest, i s'anomenava decumanus.

Cardo: Aquests dos carrers principals desembocaven en quatre parts d'entrada a la ciutat i es prolongaven en altres camins.

El fòrum: o plaça pública, que era el lloc on se celebraven els actes polítics, religiosos i comercials.

Hipòdam de Milet: Es coneix amb el nom de model hipodàmic, perquè fou un arquitecte grec qui el va dissenyar per primera vegada.

Pomerium: Entre la muralla i el nucli urbà hi havia un espai, considerat sagrat, on no es podia edificar. Aquest espai era anomenat pomerium.

El fòrum i els seus edificis

El centre d'una ciutat romana era el fòrum, on hi havia els edificis públics més importants: els temples dels déus,... Continuar leyendo "Urbanisme Romà: Traçat, Fòrum i Amfiteatre - Guia Completa" »

Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic

• De facto

  De facto: De fet i no de dret (oposat a de iure). Situació real però no reconeguda oficialment.

  Exemple: El govern dels revoltats era reconegut de facto.

• De iure

  De iure: Segons el dret. Qualsevol situació basada en el dret establert.

  Exemple: El govern legalment constituït continuava sent reconegut de iure.

• Dura lex, sed lex

  Dura lex, sed lex: “La llei és dura, però és la llei”. Expressa la idea que cal complir les lleis per difícils i dures que semblin.

• Ignorantia legis non excusat

  Ignorantia legis non excusat: La ignorància de la llei no és excusa (per no complir-la). Indica que no es pot al·legar el desconeixement de la llei per evitar complir-la o per rebutjar una sanció

La Comèdia Romana: Influència Grega i Plaute

La comèdia va entrar a Roma per influència de la cultura grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, i Plaute va ser qui va compondre les comèdies romanes.

• Fabula palliata: Comèdia d'ambientació grega. L'acció se situava a Grècia i els personatges vestien el pallium (mantell grec). Era la preferida dels romans.
• Fabula togata: Comèdia d'ambientació romana. L'acció se situava a Roma i els personatges vestien la toga.

El teatre grec i llatí estava escrit en vers.

Plaute (Segle III-II aC): Vida i Obra

Titus Maccius Plautus va néixer a Sarsina (≈ 250 aC). De jove va anar a Roma per dedicar-se al teatre, més tard es va dedicar al comerç, on va fracassar i es va arruïnar.... Continuar leyendo "Plaute: Vida, Obra i Característiques de la Comèdia Romana" »

Locuciones Latinas Comunes

a priori: con anterioridad. a posteriori: con posterioridad. accessit: se acercó. Distinción inmediatamente inferior al premio que se concede en un concurso. ad hoc: para esto. Algo adecuado a una cuestión o caso. ad kalendas Graecas: para las calendas griegas, esto es, para nunca, ya que los meses del calendario griego no tienen calendas. agenda: lo que hay que hacer. Cuaderno en el que se apuntan las ocupaciones a realizar. alea iacta est: la suerte está echada. Se utiliza cuando después de dudar mucho, se toma una decisión arriesgada. alias: de otro modo, por otro nombre. Se utiliza en abreviatura seguida de otro nombre o apodo. alma mater: madre nutricia. Designa a la Universidad, a la patria, a un benefactor,... Continuar leyendo "Locuciones Latinas y Géneros Literarios Clásicos: Un Diccionario y Resumen" »

L'ocupació romana i el procés de romanització

Durant aquest període, els pobles de la península pateixen el procés de romanització, en el qual s’imposa la cultura, la llengua i la legislació romana, fins que s’arriba a un punt on no es distingeixen els locals —que són forçats a deixar la seva cultura— dels romans.

• L’adopció del llatí vulgar: Amb el temps, aquesta evolució donarà lloc a les diverses llengües romàniques.
• L’adopció de la religió pagana: Es va adoptar la religió politeista grega, a més del culte imperial, on es retia culte a l’Emperador, adorat com una divinitat i figura sagrada. La religió pagana serà majoritària fins al s. III dC. Després de conviure amb el cristianisme i el judaisme —religions