Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Exèrcit:

Format per ciutadans voluntaris i propietaris de terres. Any 107 aC, el general Marices reforma l'exèrcit per fer-lo més professional i accessible per a tothom.

Era una ciutat de combat, una legió, i s'estructuraven així:

• 10 cohorts = legió
• 1 cohort = 600 homes
• 1 legió = 6 centuries = 1 centuria = 100 homes / 1 legió és igual a 6.000 homes.

Les cohorts estaven numerades del I al X.

Cost de cavalleria per legió era de 120 homes.

JEFES: centurions i legat de la legió.

Octavi August va dissoldre moltes legions, en va deixar 28.

Més tard van haver-hi 33.

Els legionaris duraven 20 anys, tenien un sou considerable i primes.

Quan es jubilaven cobraven de l'estat i se'ls anomenava veterans.

També obtenien el dret a ciutadania romana, els auxiliars.... Continuar leyendo "Exèrcit i Organització Política a l'Antiga Roma" »

Els Àpats i els Aliments dels Romans

Els romans feien tres àpats al dia: l'esmorzar (ientaculum), que normalment consistia en pa i formatge; el dinar (prandium), que solia ser un àpat ràpid amb menjar fresc (la major part de vegades les restes del dia anterior), sense ni asseure's, i el sopar (cena), que era l'àpat principal.

El Triclinium: La Sala dels Àpats

Antigament, la cena tenia lloc a l'atri, però quan es va introduir el costum grec de sopar recolzats, els romans van dedicar una cambra especial a fer els àpats, el triclinium.

Dins aquest menjador hi havia tres llits, anomenats també triclinis, cada un amb lloc per a tres persones. La disposició dels triclinis era la següent: els tres llits s'anomenaven, de dreta a esquerra, lectus

Leizarragak ireki zion bidea euskal prosari. Baina historiak norabide berriak markatu zituen, egile kalbinista honen lorpenak gaindituz. XVII. mendea goren aldia izan zen euskal hizkuntzarentzat. Trentoko Kontzilioak aire berriak ekarri zituen, eta aldaketa politikoek eta arteak zeramaten indarra ez ziren oharkabean pasatu euskal egileentzat. Sarako Eskolan Axular azpimarratu behar da, garai distiratsu honetan oso gora jaso baitzuen literaturaren maila.

Pedro Daguerre Azpilicueta, Axular (1556-1644)

Biografia

Benetako izena Pedro Daguerre Azpilicueta zuen, eta Urdazubin (Goi Nafarroa) jaio zen 1556an. Axular baserrikoa zen, eta horregatik ezagutzen zuten Axular goitizenaz.

Ez dakigu non egin zituen ikasketak, baina Urdazubiko monasterioan egin... Continuar leyendo "Axular eta Gero: XVII. Mendeko Euskal Prosa" »

El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors; l'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los:

• Els grecs construïen els teatres sobre el vessant d'una muntanya, per poder posar-hi els seients en forma esglaonada, en forma de grades. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia

Definiciones Fundamentales

Oratoria

Oratoria: el arte de hablar con elocuencia. Es también un género literario formado por el discurso, la arenga, la disertación, el sermón, el panegírico, etc. Los buenos oradores deberían ser capaces de cambiar las emociones de sus oyentes y no solo informarles.

Elocuencia

Elocuencia: es la capacidad de expresarse en público de forma elegante y persuasiva.

Retórica

Retórica: Es su función disciplinar aristotélica, la ciencia del discurso, otorgando a este una finalidad persuasiva y teniendo como objetivo los asuntos generales.

Breve Historia de la Retórica

Orígenes en la Antigua Grecia

Nació en la antigua Grecia alrededor del año 485 a. C. en la ciudad siciliana de Siracusa, cuando Gelón y su sucesor... Continuar leyendo "Oratoria y Retórica: Fundamentos, Historia y Técnicas del Discurso Persuasivo" »

El Teatro Romano y la Comedia de Plauto

El tipo de teatro más popular en Roma fue siempre la comedia. Además de Plauto, destacó también Terencio. Los actores se agrupaban y ensayaban para representar cada obra en concreto. Eran profesionales y formaban compañías estables con un empresario-director. Los actores solían ser esclavos. Las representaciones de teatro formaban parte de los festivales o juegos (ludi). Se representaron en el Foro de las ciudades. Luego se construyeron teatros de madera desmontables imitando los teatros griegos.

Plauto: Vida y Obra

Nació hacia el 250 a.C. en Sarsina y murió en el 184 a.C. Fue un autor prolífico y gozó de mucha popularidad. Se llegaron a atribuir más de 120 obras.

Obras Auténticas de Plauto

El... Continuar leyendo "El Teatro y Plauto: Comedia Romana, Obras y Legado" »

Tipos de estrofas y métrica en la poesía

NOMBRE		MEDIDA	RIMA	ESQUEMA MÉTRICO
Pareado	2	Arte mayor o menor	Consonante o asonante	AA/ aa
Terceto	3	Arte mayor	Consonante	ABA
Tercerilla	3	Arte menor	Consonante	aba
Soleá	3	Arte menor	asonante	a-a
Cuaderna vía	4	Arte mayor (alej.)	Consonante	AAAA
Cuarteto	4	Arte mayor	Consonante	ABBA
Serventesio	4	Arte Mayor	Consonante	ABAB
Redondilla	4	arte menor	Consonante	abba
Cuarteta	4	arte menor	Consonante	abab
Seguidilla	4	arte menor	asonante	7a5b7a5b
Quinteto	5	Arte mayor	Consonante	variable
Quintilla	5	arte menor	Consonante	variable
Lira	5	A. mayor y menor	Consonante	7a11B7a7b11B
Sextina	6	Arte mayor	Consonante	variable
Sextilla	6	arte menor	Consonante	variable
Copla de pie quebrado o manriqueña	6	arte menor	Consonante	8a8b4c8a8b4c
Octava real	8	Arte mayor	Consonante	AB AB AB CC
Copla de

... Continuar leyendo "Tipos de estrofas y métrica en la poesía" »

T.1. Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae.

La Galia está dividida en tres partes: una que habitan los belgas, otra los aquitanos, la tercera los que en su lengua se llaman celtas y en la nuestra galos. Todos estos se diferencian entre sí en lenguaje, costumbres y leyes. A los galos separa de los aquitanos el río Carona, de los belgas el Marne y Sena. Los más valientes de todos son los belgas, porque viven muy remotos del fausto y delicadeza de nuestra provincia; y rarísima vez llegan allá los mercaderes con cosas a propósito para enflaquecer los bríos; y por estar vecinos a los germanos, que moran a la otra parte del Rin, con quienes traen continua guerra. Ésta es también la causa porque los helvecios... Continuar leyendo "La división de la Galia y la ambición de Orgetorix" »