Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

La Casa Romana: Domus, Insula i Villa - Característiques i Parts

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,64 KB

La Casa Romana: La domus era la casa unifamiliar i l’insula, els blocs de pisos on vivien diverses famílies. Al camp hi havia la villa, és a dir, la casa de camp.

La Domus: La Casa Unifamiliar Romana

La domus era l'habitatge d'una sola família.

Característiques:

  • Estava orientada cap a l’interior; l’aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa, i al seu voltant es trobaven les altres habitacions.
  • No hi havia vista a l’exterior perquè no tenia finestres.
  • Normalment tenia un sol pis.
  • Les diverses habitacions eren destinades a un ús determinat.

La domus consistia en una sola sala, l’atri (atrium), on es desenvolupava la vida familiar i domèstica. També hi havia tabernae, sales amb accés al carrer.

... Continuar leyendo "La Casa Romana: Domus, Insula i Villa - Característiques i Parts" »

Expresiones Latinas: Significado y Uso en Español

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 10,04 KB

A

  • A priori: Con anterioridad. En la lengua común significa “previamente”, “de forma previa”. En filosofía es un término de la gnoseología: el conocimiento a priori es deductivo, aquel que prescinde de la experiencia, y llega a conclusiones desde las causas (causas >>> efectos / universal >>> particular). Ejemplo: «No podemos descartarlo a priori». / “A priori creo que has aprobado, pero espera a que corrija el examen”.
  • A posteriori: Con posterioridad. Significa “posteriormente”. En la lengua común indica una acción o hecho que tiene lugar con posterioridad a otro. En filosofía es un término de la gnoseología: el conocimiento a posteriori es aquel que se deriva de la experiencia, y produce juicios empíricos
... Continuar leyendo "Expresiones Latinas: Significado y Uso en Español" »

Del Latín al Español: Evolución de Vocablos y Fenómenos Fonéticos

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 12,28 KB

Del Latín al Español: Evolución de Vocablos y Fenómenos Fonéticos

Étimo LatinoPalabra PatrimonialCultismoDerivados Patrimoniales o SemicultismosDerivados Cultos
annumañoanu-, ani-añojo, añal, añejo, añadaanual, anualidad
aperireabriraper-abierto, abril, aberturaapertura
aurumoroaur-orfebre, oropel, doradoaúreo, aurífero
capillumcabellocapil-cabellera, cabelludocapilar, capiloso
causamcosacausacosariocausal, causativo
clavemllaveclavellaveroclavícula, conclave
delicatumdelgadodelicadodelgadezdelicadeza
dominumdueñodominodon, doña, domingodominical, dominicos
facerehacerfac-, fic-Hacienda, hacendosofactura, manufactura
filiumhijofili-hijastro, ahijado, hijuelofilial, afiliarse
flammamllamaflamallameante, llamaradaflamante, inflamar
integrumenterointegroenterizo,
... Continuar leyendo "Del Latín al Español: Evolución de Vocablos y Fenómenos Fonéticos" »

L'Èpica Romana: Virgili i l'Eneida

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,63 KB

L'Èpica: Un Gènere Narratiu d'Herois i Deïtats

L'èpica és un gènere narratiu que relata llegendes, les quals poden ser fictícies o històriques. Els protagonistes solen ser herois i deïtats, i l'objectiu principal és exaltar la pàtria d'un poble, país o regió. L'etimologia del propi gènere prové de la paraula grega έπος, que significa "discurs" o "paraula". El seu inici rau en el Poema de Gilgamesh, escrit en l'idioma acadi (originari de Mesopotàmia) al voltant de l'any 2000 a.C. A més, té arrels pròpies de les obres d'Homer, la Ilíada i l'Odissea, les quals van ser la influència principal d'aquest gènere.

Èpica Romana

  • Livi Andrònic, Odussia (250 a.C). No és una obra amb una qualitat literària específica, ja que és
... Continuar leyendo "L'Èpica Romana: Virgili i l'Eneida" »

Gorputzak eta Beste Istorio Batzuk: Laburpenak eta Zuzenketak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 4,14 KB

1-PAPEREZKO GORPUTZAK

Manexek trenean lan egiten du, tiketak konprobatzen. Horietako batean ume bat ikusten du trenean bakarrik, eta nora joango den galdetzen dio bere buruari. Manexek egunero kontatzen dizkio bere emazteari trenean ikusitako xehetasun guztiak, baina berak ez dio kasu handirik egiten. Bestetik Elena dago, honek ere senarrarekin arazoak ditu eta moztea pentsatzen ari da, eta bukaeran trenean Manexekin aurkitzen da.

2-BEHE LAINOA

Maitane (Saioak askotan urduri jartzen dio), Laura eta Saioa (bidea daki bere mutilarekin egin duelako) mendira joaten dira. Maitane azken aldian ez dago ondo eta lagunak buelta bat ematera joatea proposatzen diote ea hobetzen den. Behe lainoa jaisten da ibilaldi erdian eta ez dute ezer ikusten. Halako... Continuar leyendo "Gorputzak eta Beste Istorio Batzuk: Laburpenak eta Zuzenketak" »

Vestimenta i Cura Personal a l'Antiga Roma: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,69 KB

Vestimenta Romana: La Túnica

La peça bàsica era la tunica, feta de lli. Consistia en dues peces de roba cosides, arribava fins sota els genolls i s'ajustava al cos amb un cinturó.

Vestit Masculí: La Toga

Per sortir al carrer, els homes es posaven la toga, el vestit nacional romà. Tot home lliure havia de portar la toga per no ser confós amb un esclau. Era blanca, de llana i tenia forma d'el·lipse. S'havia de portar de manera que el braç dret quedés lliure i l'esquerre sostingués els plecs. Existien diferents tipus:

  • Toga pura: Sense ornaments.
  • Toga praetexta: Amb ornaments (sovint una franja porpra).
  • Toga picta: Decorada (associada aquí als adolescents, tot i que històricament tenia altres usos).

Com s'abrigaven a l'hivern?

A l'hivern,

... Continuar leyendo "Vestimenta i Cura Personal a l'Antiga Roma: Guia Completa" »

El soldado fanfarrón características de los personajes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,49 KB

Historiografía. Carácterísticas generales


Intencionalidad moral, patriotismo y compromiso político de la mayoría de los historiadores y el componente retórico que se halla siempre presente en la obra histórica considerada como un asunto artístico.

Orígenes

Las fuentes más antiguas son los documentos oficiales y los registros públicos. Durante la II Guerra Púnica, aparecieron los primeros retratos sobre los acontecimientos pasados, que recibieron la misma denominación de Annales porque la exposición seguía el mismo diseño cronológico que las anotaciones de los sacerdotes del Estado. El primer autor de Annales de tipo literario fue Q. Fabio Pictor que vivíó entre los siglos III y II a.C. Pero fue M. Porcio Catón, el autor de... Continuar leyendo "El soldado fanfarrón características de los personajes" »

Mites grecs: Deucalió, Dafne, Hermafrodit, Perseu, Aracné, Midas i Narcís

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3 KB

Mites grecs

Deucalió i Pirra: l'arca

Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Quan Zeus va decidir destruir la raça humana amb un diluvi, Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa, plena de provisions. L'arca va navegar durant nou dies per sobre de la terra inundada fins arribar al mont Parnàs. Un cop va parar de ploure, Deucalió i Pirra van desembarcar i van consultar l'oracle per saber com trobar altres persones. L'oracle els va respondre que llancessin els ossos de la seva mare. Van entendre que es referia a la Mare Terra i les pedres. Deucalió i Pirra van llençar pedres: les de Deucalió es van convertir en homes, i les de Pirra, en dones.

Metamorfosi

... Continuar leyendo "Mites grecs: Deucalió, Dafne, Hermafrodit, Perseu, Aracné, Midas i Narcís" »

Historiografia, Oratòria i Poesia a Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,25 KB

La Historiografia Llatina: Orígens i Autors

La historiografia és el gènere literari més important en prosa de la literatura llatina. Els seus orígens es troben en els documents que els magistrats i pontífexs escrivien per explicar els esdeveniments més destacats de l'any, anomenats annals.

Inicis de la Historiografia Llatina

Els primers historiadors llatins van començar al segle II aC, però al principi explicaven la història de Roma en grec. El primer historiador en llatí va ser Marc Porci Cató, que va escriure una obra titulada Origens. Altres historiadors importants van ser Gai Juli Cèsar, Gai Sal·lusti, Corneli Nepot i Tit Livi.

Juli Cèsar: Vida, Obres Principals i Estil

Gai Juli Cèsar (100 aC - 44 aC) va ser un líder militar... Continuar leyendo "Historiografia, Oratòria i Poesia a Roma" »

Teatro Romano: Diferencias entre Comedia y Tragedia, Plauto, Terencio y Séneca

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,45 KB

Comedia y Tragedia en el Teatro Romano

La división fundamental en el teatro romano se establece entre la tragedia y la comedia. La tragedia presenta héroes y dioses en un tono solemne y con un lenguaje elevado. Por otro lado, la comedia utiliza un lenguaje desenfadado, a menudo imitando el habla cotidiana y, en ocasiones, siendo procaz.

Dentro de la comedia, se distingue entre:

  • Fabula palliata: De temas griegos, llamada así porque los actores vestían el pallium, una prenda griega.
  • Fabula togata: Trata temas romanos y se denomina así porque los actores usaban la toga, la vestimenta nacional romana para la vida civil.

La tragedia se subdivide en:

  • Fabula graeca (cothurnata): Obras generalmente traducidas o adaptadas de la tragedia griega.
  • Fabula
... Continuar leyendo "Teatro Romano: Diferencias entre Comedia y Tragedia, Plauto, Terencio y Séneca" »