Barcino, Ilerda i Emerita Augusta: L'Esplendor de les Ciutats Romanes a Hispània

Latín9,76 KB

Barcino: Fundació i Urbanisme de la Colònia Romana

Entre l'any 15 i el 5 aC, època d'expansió de l'Imperi August, després de vèncer els càntabres i asturs, es funda Barcino a la plana entre la costa i la serra de Collserola, i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus). Estava ubicada sobre el traçat de la Via Augusta. Va rebre el nom de colònia.

Estructura Urbana i Fòrum

Seguia el traçat urbanístic de les colònies romanes. Tenia planta rectangular amb angles retallats i una extensió de 10 hectàrees, delimitada per muralles amb torres i quatre portes. De les quals sortien el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus. A l'encreuament estava el Fòrum, situat a l'angle nord-est de l'actual Plaça de Sant Jaume.

Al voltant del Fòrum s'estenia la quadrícula de carrers secundaris, els cardines i decumani minores, amples i amb clavegueres. Mai no va tenir la població ni el poder de Tàrraco, però gaudia d'un Fòrum on s'alçava un gran temple dedicat a l'Emperador August, construït després de la fundació de la ciutat. Era un edifici de planta rectangular, envoltat de columnes decorades amb capitells corintis.

Muralla i Serveis

La muralla feta al segle I aC no tenia inicialment una finalitat defensiva, sinó de prestigi, cosa que va canviar quan es va adossar una nova muralla amb 76 torres. No es conserva sencera, ja que es va aprofitar per construir cases i palaus.

Les quatre portes d'accés a la ciutat tenien un pas central per a carros i mercaderies, i dos laterals per a vianants. Per abastir-se d'aigua, tenia un aqüeducte que es desdoblava en arribar a la ciutat, obtenint aigua de les fonts del Besòs. Fora muralles, la via sepulcral romana era on s'enterraven les persones de classe popular.

Ilerda (Lleida): De Ciutat Iltirda a Municipi Romà

Ilerda era una ciutat ibèrica important anomenada Iltirda, habitada per la tribu dels Ilergets. Estava situada al turó del seu vell emplaçament, a prop del Segre (Sicoris), amb un emplaçament estratègic per a les comunicacions, tant fluvials com terrestres. Per això, tenia molt interès per als romans, que la van conquerir al segle I aC. Llavors va prendre el nom d'Ilerda, i en temps de l'Emperador August va adquirir el títol de Municipium.

Context Històric i Urbanisme

Va ser escenari de l'oposició a l'ocupació romana per part dels cabdills Indíbil i Mandoni i de la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu.

La muralla devia abastar tot el turó i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola. La difícil topografia va condicionar que l'estructura no seguís el traçat urbanístic habitual d'altres ciutats romanes.

Les Termes Públiques

El punt neuràlgic era a l'encreuament del Cardo i el Decumanus, on hi havia les Termes Públiques. Aquest és l'edifici més important descobert fins ara a Lleida, amb una superfície de 1.800 m², dividida en una zona de banys i una palestra.

Emerita Augusta: Capital de Lusitània i Patrimoni Mundial

Fundada l'any 25 aC per l'Emperador August. El nom indica que era un assentament destinat als soldats romans que havien lluitat al nord de la península: l'adjectiu emeriti vol dir «retirat amb honor». També servia com a homenatge a l'Emperador August.

Emerita estava al marge del riu Guadiana, anomenat Anas en aquella època. Al mig del riu hi havia una illa natural on es va construir un pont llarg que era l'eix principal d'entrada a la ciutat. Per aquest punt passaven vies de comunicació com la Via de la Plata. Era un lloc envoltat de turons que servien com a protecció natural.

  • Va ocupar una extensió d'unes 80 hectàrees i va arribar a tenir al voltant de 50.000 habitants.
  • Va ser la capital de la província de Lusitània.
  • Tenia l'estatus de colònia (Colonia Augusta Emerita), cosa que significava governar-se amb les mateixes lleis que Roma.

Urbanisme i Fòrums

Presentava un model de planta hipodàmica amb dos carrers principals, el Cardo i el Decumanus, a partir dels quals s'organitzava la resta de la ciutat. Estava envoltada per una muralla, ja que estava rodejada de pobles indígenes en contra de la romanització. La muralla era de tram irregular per raons topogràfiques, amb torres semicirculars de defensa i quatre portes a les sortides dels dos carrers principals. Paral·lels al Cardo i Decumanus hi havia la resta de carrers, formant una quadrícula.

Els Dos Fòrums de la Ciutat

  1. Fòrum Provincial: S'hi accedia per l'Arc de Trajà. Hi havia edificis destinats a l'administració de la província. S'hi van trobar restes d'un temple dedicat al culte imperial.
  2. Fòrum Municipal: On es resolien els assumptes locals. Es trobava a l'encreuament dels dos carrers principals i estava pavimentat amb lloses de marbre. Hi havia una basílica destinada a afers judicials i un temple (erròniament anomenat Temple de Diana, ja que es creu que era de culte imperial).

Edificis Residencials (Domus)

La ciutat va anar prosperant ràpidament, i prova d'això són les restes de domus senyorials de grans dimensions.

Casa de l'Amfiteatre

Tenia un peristil amb 18 columnes amb un pou central. Les habitacions principals estaven pavimentades amb mosaics, amb dibuixos geomètrics, escenes de verema o escenes marines amb peixos.

Casa del Mitreu

Amb un atri central delimitat per columnes sobre les quals hi havia el compluvium, que anava a parar a l'impluvium recobert de marbre. Al costat de l'atri hi havia una habitació amb un gran mosaic, el Mosaic Cosmològic, on es personifica la concepció i l'evolució del món.

  • També hi havia unes termes privades, de les quals es conserva un caldarium amb banyeres decorades amb mosaics geomètrics i florals.
  • Hi ha unes estances subterrànies amb pintures murals magnífiques que eren dormitoris d'estiu.

Edificis Destinats a l'Espectacle

Teatre Romà

És el teatre romà més ben conservat de la península, amb un aforament de 6.000 persones. La part més espectacular és la scaenae frons, amb dos cossos de columnes corínties. L'espai entre les columnes estava guarnit amb escultures. Davant hi havia l'escenari (pulpitum) de fusta.

  • A la part posterior de l'escena hi havia les cambres per als actors amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial.
  • Els espectadors es distribuïen a les grades (la cavea).
  • Els senadors i les màximes autoritats ocupaven l'orchestra, un espai semicircular pavimentat amb marbres de color blau i blanc.

Impulsat el cristianisme, les obres paganes van ser suprimides i el teatre va caure en desús fins fa pocs anys. En els mesos d'estiu se celebra un festival de teatre clàssic que barreja passat i present.

Amfiteatre

Els romans eren afeccionats a les lluites de gladiadors, així que tenien un amfiteatre amb capacitat de 15.000 espectadors, inaugurat l'any 8 aC. L'edifici estava format per una pista central, l'arena, de forma el·líptica. Al centre hi havia una gran fossa amb forma de creu que servia de magatzem. L'arena estava envoltada per unes grades. De les tres zones que formaven la cavea, només ha quedat la inferior.

Circ

L'edifici més gran destinat a espectacles, sobretot a curses de cavalls. Construït al principi del segle I dC, es va edificar fora del recinte de la muralla. L'spina central dividia la pista en dues parts iguals.

Infraestructures Hidràuliques i Serveis

Nuclis Termals

Existien nuclis termals públics (thermae) i privats (balneum). A 18 quilòmetres de la ciutat hi ha les Termes d'Alange, a les quals acudia la gent d'alta societat romana de Mèrida.

Aqüeductes

Mèrida disposava de tres aqüeductes:

  1. Sant Llàtzer: Canalitzava rierols subterranis del nord de la ciutat.
  2. Aqua Augusta: Portava aigua a la ciutat en un tram de 16 quilòmetres.
  3. Aqüeducte dels Miracles: Transportava l'aigua de l'embassament de Prosèrpina, situat a 5 km de Mèrida. Encara hi ha 35 pilars i arcs gegantins de granit i maó. Finalitza amb un castellum aquae a partir del qual es distribuïa l'aigua per la ciutat. Encara existeix com si d'un miracle es tractés, d'aquí ve el nom.

Pont Romà sobre el Guadiana

És el segon pont més llarg de l'Imperi, amb 800 metres i 60 arcs. Considerat la gran porta de la ciutat, ja que era una prolongació del Decumanus. El punt de recolzament era una petita illa que hi havia al mig del riu. Construït amb carreus de granit amb arcs de mig punt, estava proveït d'uns tallamars que tallaven el corrent i desviaven la pressió de l'aigua en les crescudes del riu.

Necròpolis i Patrimoni

Per evacuar les aigües brutes, hi havia un sistema de clavegueram que seguia el mateix itinerari que els carrers i desembocava directament al Guadiana.

Mèrida també tenia una necròpolis on enterraven els seus morts, prop de les vies que accedien a les portes de la muralla. S'hi trobaven tombes i columbaris amb cavitats per posar les cendres dels difunts. Al columbari de la família Voconi s'han conservat frescos de retrats dels difunts. Els vestigis de cultura material es conserven actualment al Museu d'Art Romà de Mèrida.

Descargar

PDF Word HTML