Chuletas y apuntes de Historia de Oposición

Origen y evolución: El Consejo de Estado no tuvo un origen territorial ni temático. Su creación tenía como finalidad entender en los asuntos de máxima importancia. Antes de su creación, existía el Consejo Real de la Edad Media, reorganizado en 1480. En 1521, el canciller Gattinara plantearía el Consejo de Estado como la instancia suprema de la Monarquía, donde estarían representados consejeros de Castilla, de Indias y de Guerra, antes de que los asuntos pasaran a Carlos I. Este concepto, debido a diversos problemas, no tuvo éxito. El emperador ya disponía de varios secretarios que trabajaban con él, además de reunirse con el Consejo para las cuestiones pendientes.

Funciones del Consejo de Estado

Asesorar al rey en cuestiones esenciales... Continuar leyendo "El Consejo de Estado en la Monarquía Hispánica: Origen, Funciones y Evolución" »

Tercera Fase de la Guerra Civil (Desembre 1937 - Abril 1939)

Aquesta fase marca un canvi de paradigma significatiu, amb més de dos terços de la península sota control franquista.

Front d'Aragó: Batalla de Terol (Desembre 1937 - Gener 1938)

• L'objectiu era reduir l'ofensiva nacional a Madrid i aixecar la moral republicana amb una victòria. Inicialment, els republicans van conquerir la ciutat de Terol.
• Reacció de l'exèrcit franquista: Amb un exèrcit massiu, van aconseguir la represa de Terol.

Intensificació dels Bombardejos a Catalunya i Barcelona

• Bombardejos del 16, 17 i 18 de març de Barcelona: Realitzats per l'aviació feixista Savoia.
• Bombardeig de Granollers: Justificat per la presència d'una torre elèctrica. La justificació real era

10. Iruzkina:

Sailkapena

Aurrean dugun testua oinarrizko iturri historikoa da, aztertzen ari garen garaian idatzi zelako. Testu sozial bat da, gizarte-gaiak hizpide dituelako. Egilea Vicente Blasco Ibañez da, beraz banakakoa da, idazle oso famatua baitzen eta errealismoa izan zen bere estiloa. Testu publikoa da, Espainiako biztanleei zuzenduta dagoelako eta nazio mailakoa. Helburua Enkarterrietako meatzarien bizi eta lan baldintzak kritikatzea zen, Valentzian 1904an idatzi zuen “El Intruso” eleberrian, Enkarterrietan kokatuta eta langile mugimenduak sortzerakoan.

Analisia

Hiztegia:

• Peoiak: Meatzaritzan lan egiten zuten pertsonak. Bizi eta lan baldintza oso txarrak zituzten.
• Enkarterri: Bizkaiko eskualdea da, non burdina ateratzen zen.
• Burdina:

Liberalisme: Origen i Principis Fonamentals

El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina político-econòmica sorgida a partir de les idees de pensadors com John Locke o dels il·lustrats francesos.

Principis Bàsics del Liberalisme

• Sobirania nacional
• Dret al vot
• Separació de poders
• Existència d’una constitució
• Dret de propietat

Les Revolucions Liberals Burgeses

La burgesia va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme, impulsant les revolucions liberals burgeses que van posar fi a l’absolutisme.

Nacionalisme: Ideologia i Conceptes Clau

El nacionalisme és una ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi estat.

Definicions Essencials

• Nació: Conjunt d’individus

Causas de la Segunda República

El desprestigio de la monarquía entre las clases medias (partidos políticos "dinásticos", tradicionales) debido a su apoyo a la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930), que les marginó del poder, fue una de las principales causas de la proclamación de la Segunda República. A esto se sumó la oposición del movimiento obrero y de los republicanos históricos. Tras la victoria de la coalición de republicanos y socialistas en las elecciones municipales, Alfonso XIII decide abandonar el país, lo que lleva a la proclamación de la Segunda República el 14 de abril de 1931.

Características de la Constitución de 1931

La Constitución de 1931 se caracterizó por:

• Organización del Estado: Estableció

Testu hau historiko, politiko eta juridikoa da, lehen mailako iturria. Publikoa ere bada, BOEn argitaratua. Egilea kolektiboa da, Gorteak baitira eta herriak (erreferendum baten bidez) berretsi zuena. Hartzailea, herria bera. 1978ko Konstituzioa da, Francoren diktadura amaitu ondoren idatzia. Alderdi politiko ezberdinetako 7 kideko komisio batek idatzi zuen. Honako hauek izan ziren: Gabriel Cisneros, J.P. Pérez Llorca eta Miguel Herrero de Miñón (UCDkoak); Miguel Roca Junyent (Convergència i Unió); Manuel Fraga Iribarne (AP); Gregorio Peces Barba (PSOE); eta Jordi Solé Tura (PCE).

1978ko abenduaren 6an, erreferendum baten bidez, onartu zen eta BOEn abenduaren 29an argitaratu zen.

Ulermena eta Eduki Nagusiak

Testuan artikulu batzuk eta bi... Continuar leyendo "1978ko Espainiako Konstituzioa" »

Espainiako II. Errepublika eta Gerra Zibila

Konstituzioa (1931)

• Gizabanakoen eskubideak, dibortzio eskubidea.
• Sufragio unibertsala, sexu bereizketarik gabe.
• Estatu ez-konfesionala, erlijio ofizialik gabe.
• Lurralde antolamendu deszentralizatua, eskualde autonomoak sortzeko aukera.

Mugak izan zituen idaztean, adostasunak zeudelako erlijio gaietan eta autonomiarekin lotuta.

Biurteko Erreformista (1931-1933)

Azaña presidente.

• Nekazari erreforma: nekazarien bizimodua hobetu, landatu gabeko latifundioak desjabetzea.
• Lan erreforma: langileen bizimodua hobetu, gutxieneko soldata eta istripu aseguruak jarri.
• Hezkuntza erreforma: analfabetismoa kentzeko.

Casas Viejas nekazari matxinada (1933). Azañak dimititu.

Biurteko Beltza

Alderdi erradikala, Gil Robles (CEDA)... Continuar leyendo "Espainiako II. Errepublika eta Gerra Zibila: Gertaerak eta Ondorioak" »

La Situación Sociolingüística de Asturias

Asturias es una comunidad bilingüe donde coexisten el asturiano y el castellano. La lengua autóctona es minoritaria y está en inferioridad de condiciones con respecto al castellano. Se trata de una sociedad de bilingüismo diglósico: existe una lengua A, que es oficial, y una lengua B, con variantes dialectales, cuya función social estaba restringida hasta hace poco a usos cotidianos y familiares.

• El castellano es la lengua considerada alta, la oficial, la culta, la del buen hablar, la de prestigio, la que hay que usar en la escuela, en la universidad y en documentos oficiales; la de la televisión, la radio, conferencias, etc.
• El asturiano es una lengua considerada baja, la que no es oficial,