Regionalisme i nacionalisme a Catalunya i al País Basc

Regionalisme i nacionalisme

A finals del segle XIX, neixen a Catalunya i al País Basc moviments que qüestionen l'existència d'una única nació espanyola a Espanya. El punt de partida dels arguments nacionalistes consisteix a afirmar que Catalunya i el País Basc són nacions i que, per conseqüència, tenen dret a l'autogovern. Aquesta afirmació la basen en l'existència d'unes realitats diferencials: llengua, drets històrics (furs), cultura i costums propis. Aquests moviments tindran plantejaments més o menys radicals: des de l'autonomisme a l'independentisme o separatisme.

a) El nacionalisme català

Catalunya i els altres regnes de la Corona d'Aragó havien perdut les seves lleis i furs particulars amb els Decrets de Nova Planta, després de la guerra de Successió. Durant el segle XIX, el segle del nacionalisme a tot Europa, el sentiment nacionalista es va revifar entre una burgesia que estava protagonitzant la revolució industrial. El regionalisme i el nacionalisme català es va anar construint en diverses etapes:

• En la dècada de 1830, en ple període romàntic, s'inicia la Renaixença, moviment intel·lectual, literari i apolític, basat en la recuperació de la llengua catalana.
• El 1882, Valentí Almirall va crear el Centre Català, organització política que reivindicava l'autonomia i denunciava el caciquisme de l'Espanya de la Restauració.
• Enric Prat de la Riba va fundar la Unió Catalanista (1891) d'ideologia conservadora i catòlica. A l'any següent, aquesta organització aprova les anomenades Bases de Manresa, programa en què es reclama l'autogovern i una divisió de competències entre l'estat espanyol i l'autonomia catalana. Fortament nacionalista, la Unió Catalanista no va tenir plantejaments separatistes.
• El 1901 neix la Lliga Regionalista amb Francesc Cambó com a principal dirigent i Prat de la Riba com a ideòleg. És un partit conservador, catòlic i burgès amb dos objectius principals:
  • Autonomia política per a Catalunya dins d'Espanya. La Lliga neix allunyada de qualsevol independentisme. Cambó va arribar a participar en el govern de Madrid, tot i no aconseguir cap reforma davant el tancat centralisme dels governs de la Restauració.
  • Defensa dels interessos econòmics dels industrials catalans. Defensa d'una política comercial proteccionista.

El nacionalisme català es va estendre essencialment entre la burgesia i la pagesia. Mentrestant, la classe obrera va abraçar majoritàriament l'anarquisme.

b) El nacionalisme basc

La defensa dels furs bascos va quedar lligada a la causa carlista durant el segle XIX. Les successives derrotes dels carlins van portar a l'abolició dels furs en 1876. La burgesia biscaïna, enriquida per la naixent revolució industrial, va ser el terreny social en què va néixer el nacionalisme basc.

El Partit Nacionalista Basc, PNB, va ser fundat per Sabino Arana Goiri el 1895. Aquest home, nascut en el si d'una família carlina i ultracatòlica, va formular els fonaments ideològics del nacionalisme basc.