Chuletas y apuntes de Historia de Bachillerato y Selectividad

Fonts Històriques: Primàries i Secundàries

Les fonts històriques es divideixen en primàries i secundàries.

Fonts Primàries

Són aquelles produïdes a la mateixa època dels fets que expliquen. Poden ser:

• Escrites, iconogràfiques o visuals, testimonis materials o testimonis orals.
• Dins dels documents escrits hi trobem els de caràcter polític, jurídic, econòmic i quantitatiu, que poden ser de caràcter públic o privat.

Fonts Secundàries

Són les que interpreten o analitzen els esdeveniments del passat a partir de les fonts primàries.

El Motí d’Esquilache (1766)

• Revolta popular a Madrid (març de 1766).
• Causa principal: Abolició de la taxa del gra (que controlava el preu dels cereals, base de la dieta popular).
• L’abolició no afectava

Glossari de Termes Històrics Espanyols (Segle XIX)

Moviments i Faccions Polítiques

• CARLISME: Moviment polític molt conservador d’Espanya, partidaris de Carles M. Isidre de Borbó, que defensava l’absolutisme i la religió catòlica. El seu lema era: "Déu, pàtria i furs".
• ISABELINS: Partidaris d’Isabel II enfront dels carlins durant les guerres carlines; defensaven una monarquia constitucional i eren liberals.

Guerres i Acords

La Primera Guerra Carlina

• CONVENI DE BERGARA: Acord signat el 1839 que va posar fi a la Primera Guerra Carlina al nord d’Espanya; els carlins es van rendir a canvi d’integrar-se a l’exèrcit i que es respectessin els furs.

Institucions i Lleis

• LLEI SÀLICA: Norma que prohibeix que les dones puguin heretar el tron

Conflictes i Tensions durant el Trienni

Les reformes van suscitar l’oposició dels absolutistes i de la monarquia, ja que Ferran VII només havia acceptat el nou règim forçat per les circumstàncies. Des del primer moment, va intentar paralitzar lleis mitjançant el poder de vet que li donava la Constitució i va conspirar contra el govern per intentar recuperar el poder absolut.

D’altra banda, els llauradors estaven descontents perquè les reformes del Trienni, tot i abolir les senyories jurisdiccionals, no incorporaven mesures molt demandades com l’accés a la propietat de la terra o la disminució dels impostos. Els antics senyors eren ara els propietaris i els llauradors esdevenien arrendataris, parcers o jornalers que podien ser... Continuar leyendo "Conflictes i Tensions durant el Trienni: Anàlisi Històrica" »

3.4. Tras la muerte de Felipe II (1598)
el Imperio Español en crisis y existe una pérdida de Hegemonía en Europa. Los herederos delegaron el gobierno en el valido, esto provocó el rechazo del pueblo y parte de la alta nobleza.

El reinado de Felipe III (1598-1621)

El primer valido fue el Duque de Lerma (hasta 1618). Tuvo una política exterior pacifista, debido a la falta de recursos, firmando el Tratado de Londres y la Tregua de 12 años con las Provincias Unidas. En la guerra de los 30 Años, se apoyó a Fernando II de Habsburgo, pero no se participó de manera activa hasta Felipe IV. También continuaron los problemas con otras culturas en la península, provocando la expulsión de los moriscos en 1609. (300.000 expulsados). Tras la acusación... Continuar leyendo "De que manera reaccionaron el rey y la nobleza ante el desarrollo de la revolución" »

Emancipació de les Colònies Americanes (Segle XIX)

A la primeria del segle XIX hi havia una rica burgesia criolla que se sentia apartada de l'administració política colonial i perjudicada pels forts impostos en benefici de la metròpoli i pel control que exercia Espanya sobre l’economia i el comerç. El descontentament es va veure influenciat per l’impacte de la independència dels EUA i de la Revolució Francesa.

Quan la monarquia espanyola va entrar en crisi i hi va haver un buit de poder, els criolls van formar juntes, inicialment lligades a Cadis, tot i que les reformes de 1810 i la Constitució de 1812 no van arribar a les colònies. Aleshores, les juntes d’Amèrica van derivar cap a actituds autònomes, es van enfrontar a les... Continuar leyendo "La Crisi de l'Antic Règim i l'Emancipació Americana (1808-1833)" »

Actituds Socials i Polítiques durant la Guerra

La guerra va provocar un empitjorament de les condicions de vida (fam, misèria i malalties), sobretot de les classes populars urbanes i el camperolat, sotmesos a extorsions i drets senyorials.

Els Afrancesats i l'Oposició

Els espanyols que van fer costat al règim de Josep I van ser anomenats afrancesats i consideraven que la situació era una oportunitat de modernitzar el país. Aquest grup incloïa reformistes, il·lustrats, intel·lectuals i homes de negocis que es van enriquir amb la situació.

L’oposició als francesos defensava la tornada de Ferran VII i de la religió catòlica, però emparava actituds ideològiques diferents:

• Absolutistes: Bona part del clergat i la noblesa volien restaurar

El Capitalismo: Definición y Pilares Fundamentales

La palabra capitalismo deriva de capital, y denomina al sistema económico surgido con la industrialización y basado en la propiedad privada y la libre iniciativa. Se fundamenta en los siguientes principios:

• La propiedad privada de las industrias, los medios de producción y los bienes fabricados en manos de la burguesía, que es la que aporta el capital.
• La producción de bienes realizada gracias al trabajo asalariado que efectúa el proletariado, a cambio de un jornal.
• La libre iniciativa para emprender un negocio y la no intervención del Estado en asuntos económicos, que tienen como objetivo la búsqueda del máximo beneficio empresarial.
• La existencia de crisis económicas periódicas que

A.
Absolutisme i Liberalisme. Definició i context a Espanya

Absolutisme:

sistema polític en què el rei concentra tots els poders (legislatiu, executiu i judicial) per “dret diví”. No hi ha separació de poders ni participació popular.
→ A Espanya, l’absolutisme és propi dels Borbons del Segle XVIII (Felip V, Carles III) i de Ferran VII després del
1814.

Lliberalisme:

doctrina sorgida de la Il·lustració i la Revolució Francesa que defensa la sobirania nacional, la separació de poders, els drets individuals i una Constitució que limiti el poder del rei.
→ A Espanya apareix durant la Guerra del Francès (1808–1814), amb les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

B.
Relació entre la Revolució Francesa (1789) i la crisi de

La Revolució Francesa (1789-1799)

La Revolució Francesa (1789-1799) va ser un procés històric que va transformar França i va acabar amb l’Antic Règim. Aquest sistema es basava en la desigualtat: la noblesa i el clergat tenien privilegis, mentre que el Tercer Estat suportava impostos i no tenia poder polític. La monarquia absoluta concentrava tot el poder en el rei, sense participació del poble.

Causes de la revolució

• Crisi econòmica: Males collites i deutes derivats de les guerres.
• Idees il·lustrades: Reclamaven llibertat, igualtat i sobirania popular.

Desenvolupament i fites

El 1789, el Tercer Estat es va proclamar Assemblea Nacional i es van abolir els privilegis feudals. També es va aprovar la Declaració dels Drets de l’Home i

Rússia abans de la Revolució (Fins a 1917)

El Tsarisme: Monarquia Absoluta

• Rússia era una monarquia absoluta governada pel tsar (noblesa amb molt poder).

• No hi havia llibertats ni participació política.

• El tsar Nicolau II governava sense límits.

L'Oposició al Tsarisme

• Apareixen grups que volen canvis:

  • Liberals → volen una monarquia parlamentària.

  • Socialistes → volen una revolució:

    • Menxevics (moderats).

    • Bolxevics (radicals, liderats per Lenin).

Economia Russa: Agrària i Industrialització Lenta

• Rússia era un país agrari i pobre.

• Els camperols treballaven per a grans terratinents.

• La industrialització era molt desigual i lenta.

Societat: Desigualtats i Camperols Pobres

• La major part de la població eren camperols pobres.

• Condicions laborals molt