Chuletas y apuntes de Griego de Bachillerato y Selectividad

Teatre Edifici

ORÍGENS: Al començament els teatres eren de fusta. Però a partir del s. IV a. C. van començar a construir els teatres de pedra, que, tanmateix, van continuar sent a l'aire lliure. El teatre té origen en les celebracions religioses populars i està estretament lligat al culte del déu Dionís. Aristòtil, en la Poètica, atribueix l’origen de la tragèdia al ditirambe, cant líric en honor de Dionís, i el de la comèdia, als cants fàl·lics, precedents del culte dionisíac. PARTS: Les construccions de l'escenari: el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrera la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera,... Continuar leyendo "Orígens i Parts del Teatre Grec" »

Geografia de Grècia: Presenta un relleu d'elevades muntanyes separades per estretes valls. Les terres interiors eren de clima fred, poc plujós i poc productives, fent així que els habitants haguessin d'anar a zones costaneres. Els rius més importants són el Peneu (al Peloponès). Amb poca vegetació excepte als boscos i les planes d'herba que permetien la cria de cavalls, les terres eren rocalloses i seques, ideals per a la vinya i l'olivera. L'arbre més habitual és el pi blanc. El territori es dividia en 5 zones:

1. Grècia Continental

Situada al nord del país, fent frontera amb els bàrbars. Hi ha dues regions: Èpida i Tessàlia. Més al nord trobem Macedònia i Tràcia (considerades bàrbares fins al segle IV a.C., Imperi d'Alexandre)... Continuar leyendo "Geografia de l'Antiga Grècia: Regions i Característiques" »

Altres magistratures: els arconts (ἄρχοντες)

Els arconts eren els magistrats que ocupaven els llocs més importants del govern de la ciutat. El consell estava format per 10 arconts, un de cada tribu, triats per sorteig entre els 500 seleccionats aquell any. Originalment, els arconts, sempre elegits entre els aristoi, eren tres magistrats:

• Arcont epònim: tutor de les vídues i dels orfes. Supervisava els litigis familiars i tenia al seu càrrec l'administració civil i la jurisdicció pública. L'any en curs portava el nom d'aquest arcont.
• Arcont basileus: elegit entre l'aristocràcia atenesa, era l'encarregat de supervisar l'organització dels rituals religiosos.
• Arcont polemarc: dirigia l'exèrcit, era elegit per sorteig i complia algunes

La épica es un tipo de poesía narrativa que canta las hazañas de unos héroes pertenecientes a un pasado más o menos legendario, cuyo comportamiento glorioso acaba convirtiéndose en modelo de virtudes varoniles. Es la poesía cantada por juglares con acompañamiento musical.

Homero: Ilíada y Odisea

Homero, con la Ilíada y la Odisea, supone para nosotros el comienzo de la literatura griega. Aunque algunos autores han llegado a negar incluso su existencia, hoy no cabe duda de que este poeta desarrolló su labor sobre el siglo VIII a.C. Utilizando la escritura, Homero condensó en sus poemas todo un bagaje de leyendas, mitos y héroes que los juglares griegos habían cantado durante siglos. Este poeta se sitúa al final de una larga tradición... Continuar leyendo "Épica Griega: De Homero a Apolonio de Rodas - Héroes, Dioses y Destino" »

Costumbres de los Galos

Los varones, al recibir la dote de sus esposas, añaden una cantidad equivalente de sus propios bienes. La administración de este dinero es conjunta, y los frutos se guardan. El cónyuge que sobrevive hereda la parte del otro. Los varones tienen poder de vida y muerte sobre sus esposas e hijos.

Ritos Funerarios de los Galos

Los funerales galos son magníficos y suntuosos. Se arrojan al fuego todas las posesiones que apreciaban en vida, incluyendo animales y, en algunos casos, siervos y clientes que eran amados por el difunto. Los funerales terminaban con la cremación de todos los elementos.

Religión de los Germanos

Los germanos difieren mucho en su forma de vida. No tienen druidas que presidan los asuntos divinos ni son... Continuar leyendo "Costumbres, Ritos y Religión de Galos y Germanos: Un Estudio Comparativo" »

Clístenes i les seves reformes democràtiques

Qui era Clístenes? En quina època va viure? De família aristocràtica però d’idees moderades va portar a terme unes reformes que van representar l’inici de la democràcia atenesa. Va viure al final del segle IV aC a Atenes.

Les principals batalles de les Guerres Mèdiques

Enumera les principals batalles de les Guerres Mèdiques tot destacant el nom dels personatges més importants que hi participaren.

• Athos (492 aC) rei Persa Dario
• Marató (490 aC) Milcíades/Filípides
• Termòpiles (480 aC) Leònides (Esparta)/ rei Xerxer, fill de Darios
• Salamina (480 aC) Termístocles (general atenès)
• Platea (Bèocia 479 aC) rei espartà Pausànies

Pèricles i la culminació de la democràcia

Qui era Pèricles?... Continuar leyendo "La democràcia atenesa i els grans personatges de l'antiguitat" »

Literatura Española Medieval

El Mester de Clerecía: El Libro de Buen Amor

Contexto y finalidad

El Libro de Buen Amor, obra cumbre del Mester de Clerecía del siglo XIV, se atribuye a Juan Ruiz, Arcipreste de Hita. Escrito en una época de cambios sociales y de valores, el libro presenta una ambigüedad que lo distingue de la literatura medieval tradicional.

Como es característico del Mester de Clerecía, el Libro de Buen Amor tiene un doble objetivo: enseñar y entretener. El tema central es el amor, tanto espiritual como carnal, y el autor advierte sobre los engaños del amor terrenal al tiempo que invita a disfrutarlo.

Contenido y estructura

El libro comienza con un prólogo en prosa que advierte sobre los peligros del "loco amor". El protagonista... Continuar leyendo "Literatura Española Medieval: Del Mester de Clerecía a la Épica" »

Espais i Monuments de l'Atenes Clàssica

L’Atenes clàssica fou reconstruïda en gran part després de la victòria de Platea l’any 480 a.C., perquè la ciutat antiga i els seus temples van ser destruïts durant les guerres mèdiques, quan els perses la van ocupar i saquejar.

En l’Atenes clàssica els principals espais i monuments eren:

Els Murs Llargs

Es tracta de dos murs paral·lels rectes formant un passadís d’uns deu quilòmetres de llargària que anava des de l’Àgora fins al Pireu, el port fortificat d’Atenes. Això va permetre a Atenes tenir un espai fortificat amb sortida al mar per fer més difícil la rendició per un setge, al mateix temps que constituïa un espai segur entre el port i la ciutat.

La Pnix

La Pnix és un gran... Continuar leyendo "Espais i Monuments Clau de l'Atenes Clàssica" »

Épica Griega: Características y Rasgos Generales

La épica es poesía narrativa que canta las hazañas de unos héroes pertenecientes a un pasado legendario y cuyo comportamiento acaba convirtiéndose en modelo de virtudes. Se trata de un género literario en verso de carácter objetivo (uso de la 3ª persona). Su finalidad es celebrar de forma solemne las gestas colectivas o de dioses, reyes y héroes. Los motivos están sacados de la mitología o de la historia. El soporte métrico es el hexámetro dactílico. En su origen se transmitía oralmente de padres a hijos o de maestro a discípulo.

Los intérpretes de los poemas épicos eran los ἀοὶδοι (‘cantores’) y los ῥαψοδοὶ (‘recitadores’).

Características y Recursos