Chuletas y apuntes de Geografía

Los Fenicios: Maestros del Mar y el Comercio

¿Quiénes eran los fenicios?

Los fenicios fueron un pueblo de la antigüedad que se destacó por su destreza marítima y comercial.

Cronología y Ubicación

• ¿Cuándo? Aproximadamente en el año 1200 a. C.
• ¿Dónde? En Fenicia, situada en la parte oriental del Mediterráneo, vinculada a los denominados pueblos del mar.

Características del Espacio Geográfico

Su territorio comprendía una franja de aproximadamente 35 a 40 kilómetros de ancho, ubicada entre el mar Mediterráneo y las montañas del Líbano. Contaban con buenos terrenos costeros aptos para el cultivo.

Uso de los Recursos Naturales

Las laderas de las montañas estaban cubiertas de bosques que proporcionaban a los fenicios la madera necesaria...

Accidents geogràfics i la seva distribució

• Ria: Forma de penetració marina a la terra.
• Cap: Part del relleu de la costa que penetra al mar.
• Península: Tros de terra envoltada d'aigua pertot arreu menys per una part.
• Illa: Porció de terra envoltada d'aigua per tot arreu.
• Golf: Entrada de mar de forma arrodonida.
• Dorsal oceànica: Serralada submarina de gran extensió i altitud.
• Fossa marina: Gran depressió submarina que arriba als 6000 m de profunditat.
• Plana abissal: Extensió de plana submarina.
• Plataforma continental: Zona marítima que baixa suaument fins a 400m.
• Talús continental: Gran esglaó que uneix la plataforma amb la plana abissal.
• Muntanya: Elevació natural de terreny.
• Depressió o conca: Zona més o menys extensa amb una altitud inferior

Sierras

Tandilia

• Bajas, con una altura máxima de 524 m, aparecen agrupadas en espacios llanos.
• Se extiende entre Mar del Plata y el arroyo Las Flores (provincia de Buenos Aires).
• Forma redondeada, constituida por rocas graníticas.

Ventania

• Ubicada al sur de la provincia de Buenos Aires.
• Dos encadenamientos principales donde corre el río Sauce.
• Cerro de la Ventana y cerro Tres Picos: son los más altos (1126 y 1243 m respectivamente).
• Crestas agudas y de forma dentada, y laderas abruptas.

Mahuidas

• Se ubican a ambos márgenes del río Chadileuvú-Curacó.
• Cerros aislados, redondeados y bajos.

Andes Patagónicos Fueguinos

• A partir del lago Aluminé en Neuquén.
• Menos extensos y más bajos que los Andes Centrales, no superan los 2500 m.
• Cambian su orientación

Factors que Influeixen en els Paisatges de la Terra

Els paisatges de la Terra depenen de l'acció humana i del clima.

• Latitud: Distància que ens separa de l'equador.
• Altitud: Metres que ens separen del nivell del mar.
• Proximitat del mar: Actua com a regulador tèrmic.

Climograma: Representació Gràfica del Clima

Els climogrames són representacions gràfiques del clima de regions o ciutats durant un any.

Climes de Paisatges Càlids

Situats a les zones més properes a l'equador. Hi ha tres tipus:

• Clima Equatorial (Selva):
  • Temperatures altes i constants.
  • Precipitacions abundants.
  • Vegetació molt abundant.
• Clima Tropical (Sabana):
  • Temperatures elevades.
  • Precipitacions moderades.
  • Estacionalitat: Precipitacions concentrades a l'estiu.
  • Molta vegetació, però pocs

Els Pirineus: Característiques Generals

S'estenen 440 km des del golf de Biscaia fins al cap de Creus, amb amplades de més de 100 km.

Pirineus Axials o Centrals

Presenten altituds notables com l'Aneto (3.404 m), el Mont Perdut (3.355 m) o la Pica d'Estats (3.143 m). Els ports de muntanya són escassos. La part central està formada per materials hercinians, amb massissos elevats i les darreres glaceres.

El Pirineu Català

Ocupa 250 km, aproximadament un terç del territori català. El Pirineu axial català es caracteritza per blocs fallats i aixecats, formats per materials antics com llicorelles, granits, gneissos i calcàries dures. Culmina en pics al voltant dels 3.000 m (com la Pica d'Estats, el Comaloforno o el Carlit) i presenta alts ports...

1. Les conques hidrogràfiques i els recursos hídrics

1.1. Les conques hidrogràfiques: L’aigua de la pluja o que prové de la fosa de la neu, una part flueix per la superfície terrestre i d’altra s’evapora que en part es filtra pel subsòl i forma aqüífers.

• Conca hidrogràfica: Conjunt de terres i aqüífers que porten aigua al curs d’un mateix riu. El cabal fluvial i el seu règim fluvial depèn de la quantitat d’aigua que rep la conca del riu al llarg de l’any.
• Curs del riu: Camí que es recorre des del seu naixement fins a la desembocadura.
• Cabal fluvial: Quantitat d’aigua que travessa una secció d’un riu en la unitat de temps.
• Règim fluvial: Conjunt de les circumstàncies hidrològiques que es donen en un riu.
• Crescudes:

La Industria Siderúrgica, el Carbón y el Ferrocarril en la Revolución Industrial

Después de la industria algodonera, la que más creció fue la industria siderúrgica. Un primer tirón de la demanda de hierro provino de la revolución agraria, del crecimiento de la industria textil y de la construcción urbana. Sin embargo, debieron transcurrir varias décadas para que esa demanda se disparara. Desde 1840-1850, el ferrocarril, la mecanización de un mayor número de industrias, el mayor proceso de urbanización y los mercados externos elevaron espectacularmente el consumo de productos siderúrgicos. Como en el algodón, la mayor demanda pudo ser abastecida gracias a innovaciones tecnológicas y de organización del trabajo.

Desafíos y Soluciones

Mapa honen iturria kartografikoa da, eta mapa mota mapa basikoa da. Mapa honek Euskadiko arro eta isurialde hidrografikoak irudikatzen ditu. Mapa bi zatitan dago banatuta banalerro batengatik. Banalerro hori lerro eten batez dago irudikatuta mapan. Ibai guztiak urdinez margotuta agertzen dira, beren izenekin.

Ibaietan Eragina Duten Faktoreak

Ibaiengan hainbat faktorek dute eragina:

• Litologia: Uraren lurrazaleko edo lurpeko isurketaren nagusitasuna zehazten du.
• Landaredia: Lurrunketa, higadura eta uholdeen arriskua gutxitzen ditu.
• Gizakia: Ura hornitzeko eta ibaiak erregulatzeko lanak egiten ditu.
• Klima: Eragin handia du ibaien emarian. Prezipitazioek ibaien emaria (segundo batean ibaiaren puntu jakin batetik igarotzen den ur kantitatea) eta emari

Relieve de la Comunidad de Madrid

La Comunidad de Madrid presenta una variedad de paisajes que se pueden clasificar en tres unidades principales:

• Los Páramos: Terrenos de mayor altura, moldeados por la erosión fluvial y formados por caliza, arcillas y yesos. Se extienden por el sureste madrileño, desde los Santos de Humosa hasta Chinchón.
• Las Campiñas: Lomas más bajas que los páramos, constituidas por arenales, yesos y arcillas. Incluyen algunos cerros que no fueron erosionados. Ejemplos: S.S. Reyes, El Pardo, Majadahonda, Valdemoro, La Casa de Campo.
• Las Vegas: Formadas como consecuencia de las glaciaciones, los grandes ríos excavaron terrazas que dieron lugar a las vegas del sureste madrileño.

Hidrografía de la Comunidad de Madrid

La...