Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Universidad

Els Sofistes: Mestres de la Paraula i la Virtut (S. V a.C.)

Els sofistes són recordats com a "oradors experts" de l'antiga Grècia pel seu bon ús de la paraula. Com a educadors, ensenyaven paideia (educació o cultura) i areté (excel·lència o virtut), centrant-se en l'estudi de les lleis, els costums i les convencions.

Els "Savis de Professió"

Els sofistes es caracteritzaven pel seu ampli bagatge cultural i la seva autoimatge d'homes savis, reconeguda tant per ells mateixos com per la societat.

Tot i defensar un ideal de concòrdia i pau entre els grecs, no van desenvolupar plenament la defensa de la igualtat. Per entendre la seva concepció de la igualtat, cal explicar com entenien l'ordre del món:

• Ordre natural: Immutable, universal i etern,

Iuspositivismo Metodológico: Conceptos y Distinciones

Por iuspositivismo como metodología (Bobbio), iuspositivismo metodológico (Nino) o positivismo sin más calificativos (Ross), se entienden dos tesis diferentes: una que se refiere en realidad al método (Bobbio y Ross) y la otra al mérito (Nino, con su teoría fundamental de la filosofía del derecho). La auténtica tesis del método sostiene que el derecho se estudia como un hecho, formulando solo proposiciones cognoscitivas y no valoraciones o prescripciones.

Críticas al Iuspositivismo Ideológico y Posiciones Filosóficas

Ambas tesis son críticas del iuspositivismo ideológico, en particular en la versión de Kelsen y su teoría de la validez, según la cual el término "validez" significa... Continuar leyendo "Corrientes Filosóficas del Derecho: Iuspositivismo, Realismo Jurídico y Neoconstitucionalismo" »

Fundamentos de Lógica, Ciencia y Razonamiento

Conceptos Básicos

Lógica

Ciencia del pensamiento y la razón.

Ciencia

Conjunto de conocimientos racionales, ciertos o probables, sobre la naturaleza, los seres que la componen, los fenómenos que ocurren en ella y las leyes que rigen estos fenómenos.

Principios Lógicos Fundamentales

Principio de Identidad

Principio según el cual toda entidad es idéntica a sí misma (a=a).

Principio de Contradicción

Según este principio, es imposible que un objeto sea y no sea al mismo tiempo.

Principio del Tercer Excluido

Principio que declara que todo tiene que ser o no ser. “A es B” o “A no es B”. Este principio reconoce que solo una de las dos afirmaciones es verdadera.

Principio Lógico de la Razón Suficiente

Todo... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales de Lógica, Ciencia y Razonamiento Científico" »

L'Argument Ontològic de Sant Anselm

Fides Quaerens Intellectum

Sant Anselm de Canterbury, un dels primers pensadors creients, va buscar demostrar l'existència de Déu mitjançant la raó, seguint el principi "fides quaerens intellectum" (la fe busca comprendre). Aquesta filosofia propugnava una fe que buscava l'enteniment, oposant-se a la fe cega.

L'Argument Ontològic: Definició i Implicacions

L'argument ontològic se centra en l'existència de Déu. Per demostrar la seva realitat, Anselm parteix de la idea mateixa de Déu, adoptant una posició realista respecte als universals. Argumenta que Déu ha d'existir no només en la ment, sinó també en la realitat.

Sant Anselm vol demostrar que l'incrèdul, en afirmar que Déu és allò més gran... Continuar leyendo "Les Proves de l'Existència de Déu: De Sant Anselm a Sant Tomàs d'Aquino" »

Jean-Paul Sartre: Existencialismo, Libertad y Conciencia

Biografía y Compromiso Político

Jean-Paul Sartre (1905-1980) mantuvo un fuerte compromiso político y un inconformismo que marcaron su trayectoria personal e intelectual. Participó en la Resistencia francesa contra el nazismo, rechazó el Premio Nobel de Literatura en 1964, presidió el Tribunal Russell y condenó las intervenciones soviéticas en Hungría y Checoslovaquia. Estuvo siempre vinculado a grupos de izquierda, perteneció al Partido Comunista francés y procuró conciliar existencialismo y marxismo.

El Ser y la Nada: Fundamentos Filosóficos

En 1943, publicó su obra cumbre, El ser y la nada, una investigación ontológica basada en el método fenomenológico, siguiendo el camino... Continuar leyendo "Jean-Paul Sartre: Exploración del Existencialismo, la Libertad y la Conciencia Humana" »

Platón: El Fundamento de la Filosofía Occidental

Este filósofo fue uno de los discípulos de Sócrates. Coincidía con él en muchos aspectos, aunque llevó sus teorías a un nivel más profundo. Él cree en la existencia del alma, al igual que Sócrates, pero afirma que esta alma *habitó* en una realidad diferente a la nuestra, donde contemplaba la realidad más real de todas: el Mundo de las Ideas.

El Dualismo Ontológico: Mundo de las Ideas y Mundo Sensible

El elemento básico en el Mundo de las Ideas es el amor. Es el hogar de todas las ideas únicas, permanentes, perfectas e inmutables que dan lugar a lo que nosotros vemos en el Mundo Sensible. Los objetos que percibimos son solo sombras que participan en la esencia correspondiente en... Continuar leyendo "La Doctrina de Platón: Metafísica, Alma y la República Ideal" »

Teoria de la moralitat utilitarista

“Credo moral que posa com a fonament de la moralitat la utilitat o el principi de la major felicitat”

Criteri de moralitat

“Tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer.”

Teoria de la vida

“El plaer i l’absència de dolor són les úniques coses desitjables com a fins; i totes les coses desitjables són desitjables o bé pel plaer inherent a elles mateixes, o bé com a mitjà que promouen el plaer i l’evitació del dolor.”

Dues postures semblants i alhora diferents

Quin ha de ser el... Continuar leyendo "Teoria de la moralitat utilitarista i reflexions sobre la llibertat" »

Tradició estructuralista

Durkheim, Saussure i Lévi-Strauss: L'objectiu és identificar les seves estructures més primàries. El canvi social només es reproduirà quan es canviï l'estructura, no l'aparença.

La semiòtica nord-americana

Charles Morris i Charles Peirce: Allò que fa que les paraules tinguin sentit és el context. La semiòtica ha d'analitzar els contextos.

La semiòtica italiana

Umberto Eco: El significat dels textos és la suma de: signes, context enunciatiu, context cultural i subjectivitat del receptor. El significat transmès pels mitjans dependrà de la subjectivitat dels receptors. La difusió massiva no és sinònim d'homogeneïtzació. El que ens diu Eco és que dos textos en dos contextos diferents tenen dos significats.... Continuar leyendo "Teories de la Comunicació: Estructuralisme i Semiòtica" »