Teories de la Comunicació: Estructuralisme i Semiòtica

Tradició estructuralista

Durkheim, Saussure i Lévi-Strauss: L'objectiu és identificar les seves estructures més primàries. El canvi social només es reproduirà quan es canviï l'estructura, no l'aparença.

La semiòtica nord-americana

Charles Morris i Charles Peirce: Allò que fa que les paraules tinguin sentit és el context. La semiòtica ha d'analitzar els contextos.

La semiòtica italiana

Umberto Eco: El significat dels textos és la suma de: signes, context enunciatiu, context cultural i subjectivitat del receptor. El significat transmès pels mitjans dependrà de la subjectivitat dels receptors. La difusió massiva no és sinònim d'homogeneïtzació. El que ens diu Eco és que dos textos en dos contextos diferents tenen dos significats.

La semiologia francesa

Roland Barthes: Va escriure el llibre Mitologies. Tot allò que necessitem per entendre els símbols està condensat en els mites. Quan interioritzem les històries d'on vivim, qui som i on anem... allà és on trobem la clau d'interpretació de tot.

Tradició interpretativa

Max Weber: Diu que l'economia és el motor de la societat, però afirma que el que fa canviar l'economia són les idees i no la propietat.

• La teoria del Gatekeeper (Kurt Lewin): Cal estudiar quines persones decideixen quines informacions seran distribuïdes al públic i quines no (guardabarreres).
• La teoria de la mediació (David L. Altheide): Els mitjans imposen els seus formats de manera que canvien el sistema de coneixement.
• Teoria de l'Agenda Setting (M. McCombs i D. Shaw): Els mitjans no determinen què ha d'opinar la gent, però sí sobre què.
• La lògica mediàtica (G. Tuchman a Making News): Els mitjans han esdevingut institucions i hem d'entendre la seva lògica, que ens condiciona la nostra manera de pensar i els temes sobre els quals pensem.
• Cultural Studies (Stuart Hall): Analitza com en una societat de masses sobreviuen els grups culturals. L'individu rep un missatge i l'analitza d'una manera que depèn de la seva tradició cultural, religió i gènere.
• La societat de la informació: Es divideix en tres grans eres: preindustrial, industrial i postindustrial.
• La globalització: Es basa en enderrocar les fronteres entre els estats per permetre la lliure circulació.
• La teoria crítica (John B. Thompson): Els mitjans són el centre de les societats postmodernes.