Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Universidad

Ortegaren iritziz , gizaki bat ulertu nahi badugu, haren ideiak Aztertu behar ditugu. Ortegak dio ideiak gizakiak munduan nora jo behar duen jakiteko baliatzen Dituen koordenatuak direla. Baina ideia-nozioak esanahi asko ditu erabiltzen den testuinguruaren arabera.

Objetiva: La probabilidad está determinada por ciertas propiedades (físicas) del sistema.

Frecuentismo: la probabilidad de un evento A en una clase de referencia B es su frecuencia relativa de ocurrencias de A en B (el límite de la frecuencia cuando la clase de referencia tiende a infinito).

Problemas

Los eventos singulares no parecen tener probabilidad asignada. Las clases de referencia no siempre están bien delimitadas.

Propensidades: Las probabilidades son propiedades objetivas de eventos singulares (dependen de la situación empírica).

Problemas: Oscuridad metafísica. Probabilidades inversas: un paciente tiene la disposición x de tener cierta enfermedad y, como consecuencia, cierta probabilidad de que el test sea positivo. ¿Cierto test... Continuar leyendo "La probabilidad: conceptos, interpretaciones y problemas" »

El Positivismo Jurídico: Tensión entre Metodología e Ideología

8.1

No se puede ser iuspositivista ideológico y iuspositivista metodológico sin contradecirse. Para el primero, el derecho positivo es obligatorio, debe ser obedecido, tiene fuerza vinculante y posee autoridad. En cambio, para el iuspositivismo metodológico, el derecho no debe ser obedecido sino solo cuando es conforme a la moral, debido a la tesis de la conexión justificativa necesaria entre derecho y moral.

Por otro lado, no hay problema en ser iuspositivista teórico e iuspositivista ideológico. Una de las tesis del iuspositivismo teórico es la de la normatividad, imperatividad o prescriptividad, es decir, que “derecho” indica norma, imperativo o prescripción. El... Continuar leyendo "Contradicciones y Evolución del Positivismo Jurídico: Análisis de sus Vertientes" »

El pensament filosòfic d'Immanuel Kant

El programa filosòfic de Kant és molt ambiciós i aborda pràcticament tots els àmbits del saber i la preocupació humana. La seva obra comprèn tres grans crítiques:

• Què puc saber? - Crítica de la raó pura
• Què he de fer? - Crítica de la raó pràctica
• Què puc esperar? - Crítica del judici
• Què és l'home? - Antropologia filosòfica

Amb el seu criticisme, Kant supera l'antagonisme entre les posicions racionalistes i empiristes, assimilant el més positiu de cadascuna. Observa que, en la seva època, la metafísica es troba en desavantatge respecte al desenvolupament de la resta de ciències, especialment la física i les matemàtiques.

Crítica de la Raó Pura

En aquesta obra, Kant analitza l'estructura... Continuar leyendo "Immanuel Kant: Crítica de la Raó Pura i Ètica" »

Ciudadanía: Según el diccionario de ciencias jurídicas, políticas y sociales de Manuel Ossorio, es la condición jurídica en cuya virtud los individuos intervienen en el ejercicio de la potestad política de una sociedad determinada.

Política: Carlos Ollero la define como la actividad que se propone la realización, mediante el poder, de un orden de convivencia libre y voluntariamente admitido.

Elementos Fundamentales de la Política

• La comunidad o sociedad: Para que haya política, deben existir personas que comparten, voluntariamente o no, parte de su vida.
• Las diferencias: Existe política porque existen las diferencias. Todas las personas somos distintas y a veces pensamos y queremos cosas distintas. La política surge como una forma

Els Sofistes: Mestres de la Paraula i la Virtut (S. V a.C.)

Els sofistes són recordats com a "oradors experts" de l'antiga Grècia pel seu bon ús de la paraula. Com a educadors, ensenyaven paideia (educació o cultura) i areté (excel·lència o virtut), centrant-se en l'estudi de les lleis, els costums i les convencions.

Els "Savis de Professió"

Els sofistes es caracteritzaven pel seu ampli bagatge cultural i la seva autoimatge d'homes savis, reconeguda tant per ells mateixos com per la societat.

Tot i defensar un ideal de concòrdia i pau entre els grecs, no van desenvolupar plenament la defensa de la igualtat. Per entendre la seva concepció de la igualtat, cal explicar com entenien l'ordre del món:

• Ordre natural: Immutable, universal i etern,

L'Argument Ontològic de Sant Anselm

Fides Quaerens Intellectum

Sant Anselm de Canterbury, un dels primers pensadors creients, va buscar demostrar l'existència de Déu mitjançant la raó, seguint el principi "fides quaerens intellectum" (la fe busca comprendre). Aquesta filosofia propugnava una fe que buscava l'enteniment, oposant-se a la fe cega.

L'Argument Ontològic: Definició i Implicacions

L'argument ontològic se centra en l'existència de Déu. Per demostrar la seva realitat, Anselm parteix de la idea mateixa de Déu, adoptant una posició realista respecte als universals. Argumenta que Déu ha d'existir no només en la ment, sinó també en la realitat.

Sant Anselm vol demostrar que l'incrèdul, en afirmar que Déu és allò més gran... Continuar leyendo "Les Proves de l'Existència de Déu: De Sant Anselm a Sant Tomàs d'Aquino" »

Jean-Paul Sartre: Existencialismo, Libertad y Conciencia

Biografía y Compromiso Político

Jean-Paul Sartre (1905-1980) mantuvo un fuerte compromiso político y un inconformismo que marcaron su trayectoria personal e intelectual. Participó en la Resistencia francesa contra el nazismo, rechazó el Premio Nobel de Literatura en 1964, presidió el Tribunal Russell y condenó las intervenciones soviéticas en Hungría y Checoslovaquia. Estuvo siempre vinculado a grupos de izquierda, perteneció al Partido Comunista francés y procuró conciliar existencialismo y marxismo.

El Ser y la Nada: Fundamentos Filosóficos

En 1943, publicó su obra cumbre, El ser y la nada, una investigación ontológica basada en el método fenomenológico, siguiendo el camino... Continuar leyendo "Jean-Paul Sartre: Exploración del Existencialismo, la Libertad y la Conciencia Humana" »

Teoria de la moralitat utilitarista

“Credo moral que posa com a fonament de la moralitat la utilitat o el principi de la major felicitat”

Criteri de moralitat

“Tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer.”

Teoria de la vida

“El plaer i l’absència de dolor són les úniques coses desitjables com a fins; i totes les coses desitjables són desitjables o bé pel plaer inherent a elles mateixes, o bé com a mitjà que promouen el plaer i l’evitació del dolor.”

Dues postures semblants i alhora diferents

Quin ha de ser el... Continuar leyendo "Teoria de la moralitat utilitarista i reflexions sobre la llibertat" »