Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Otros cursos

Hobbes: Contracte Social

L'instint de conservació que provocava la lluita origina la societat civil, com a acord mutu d'aniquilació; és el contracte social. El primer pas consisteix a renunciar a la llibertat de perjudicar als altres, i el segon a transferir a l'estat els drets propis de l'individu que impedeixen la pau.

Leviathan

Hobbes anomena així al tipus d'estat. És un home artificial. És més alt i més fort que cap altre home, per a la protecció i defensa del qual va ser concebut. En ell, la sobirania actua com a ànima artificial, com una cosa que dona vida i moviment a tot el cos; els magistrats i els altres oficials de la judicatura i de l'executiu són articuladors artificials...

Locke: Idees i Contracte Social

Idees Simples

Dades... Continuar leyendo "Hobbes, Locke, Berkeley, Spinoza i Leibniz: Filosofia i Contracte Social" »

John Locke: Pensament Filosòfic i Polític

Característiques Bàsiques de l'Empirisme

L'empirisme es desenvolupa a les Illes Britàniques durant els segles XVII i XVIII. Les seves bases fonamentals són:

• L'experiència com a única font de coneixement vàlid.
• L'evidència sensible com a únic criteri de veritat.
• El coneixement no va més enllà dels límits de l'experiència.
• Divideix l'experiència en interna (emoció, pensament) i externa.
• No hi ha idees innates; els coneixements són adquirits per l'experiència.
• Es prioritza el valor útil i pràctic del coneixement per sobre de la seva necessitat i universalitat.
• Nega el valor objectiu dels conceptes universals.
• Model de coneixement basat en les ciències de la naturalesa.

Teoria del Coneixement

El... Continuar leyendo "John Locke: Empirisme, Teoria del Coneixement i Filosofia Política" »

Estoicismo

En un sentido amplio, pueden considerarse estoicas todas las doctrinas éticas que defiendan la indiferencia hacia los placeres y dolores externos y la austeridad en los propios deseos. Ahora bien, en un sentido estricto se conoce por estoicismo tanto la corriente filosófica grecorromana, iniciada por Zenón de Citio, como la teoría ética mantenida por estos filósofos.

La ética del estoicismo se basa en una particular concepción del mundo: éste se encuentra gobernado por una ley o razón universal que determina el destino de todo lo que en él acontece, lo mismo para la naturaleza que para el ser humano. Por lo tanto, el ser humano se halla limitado por un destino inexorable que no puede controlar y ante el que sólo puede resignarse.... Continuar leyendo "Estoicismo y Utilitarismo: Dos Corrientes Éticas en Contraste" »

84)
Maquiavelo afirma que vale más ser impetuoso que precavido porque la fortuna es mujer y es necesario tenerla?Sumisa

85)Maquiavelo dedica el último capítulo del Príncipe a analizar la situación política de?Italia

86)En el último capítulo del Príncipe, Maquiavelo, dirige sus palabras a la Ilustre casa de los?

Medici

87)En el capítulo XXVI, Maquiavelo se pregunta si existe en Italia la materia que permitiría lograr honor y bien al introducir en ella la?Forma

88)Maquiavelo afirma que el momento presente de Italia sería el más propicio para su liberación ya que sería más esclavaque los?Hebreos

89)Maquiavelo afirma que el momento presente de Italia sería el más propicio para su liberación ya que estaría mássometida que los?Persas

90)

Pensamiento de San Agustín

Razón y Fe

El ser humano anhela alcanzar la felicidad y el goce del bien supremo (Dios). Disfrutar la felicidad requiere conocer la verdad. Hay dos caminos:

• La razón (filosófica)
• La fe (religión)

Razón y fe no son incompatibles; han de colaborar:

• La fe: dirige la inteligencia en la búsqueda de la verdad.
• La razón: nos permite entender los conocimientos de la fe.
• Así, la fe recibe el apoyo de nuestra inteligencia.

Teoría del Conocimiento

Nuestra búsqueda de la verdad se encuentra impulsada por el amor.

El "amor" puede ser bueno (caridad) si se ordena al bien del prójimo y al bien en sí mismo (Dios), elevando el alma a la felicidad y alcanzando la libertad.

Pero es amor desordenado y malo (delectación) si se mantiene... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales en la Filosofía de San Agustín" »

S08.O.B.S.4 MILL

Però la base d'aquest poderós sentiment natural

1. Mill, en aquest fragment, comença exposant que la base del sentiment moral, que reconeix la felicitat general com l'estàndard ètic, constitueix la força de la moral utilitarista. El fonament són els sentiments socials de la humanitat, que és un principi poderós de la naturalesa humana, que fan avançar la civilització fins i tot sense aquesta intenció. Vol demostrar com els sentiments morals són naturals, anteriors a l'interès particular, i són la força moral utilitarista. No és tan sols el plaer, sinó el progrés de l'esperit humà allò que ens lliga, llavors es dóna una distinció entre satisfacció pròpia i felicitat. L'individu tendeix a un sentiment d'humanitat

Nietzsche: L'Ésser Racional i l'Ésser Intuïtiu

Text 6 per a Comentar

Hi ha èpoques en què l'ésser humà racional i l'ésser humà intuïtiu es troben l'un al costat de l'altre, el primer amb por davant la intuïció, el segon fent mofa sobre l'abstracció; aquest darrer és justament tan irracional com mínimament artístic és el primer. A tots dos els abelleix dominar sobre la vida: aquest, tot sabent solucionar les necessitats més essencials mitjançant la previsió, el seny i la regularitat; aquell, sense veure, com un «heroi foll d'alegria», aquelles necessitats, i prenent com a real només la vida fingida per l'aparença i la bellesa. [...] Mentre que l'ésser humà guiat per conceptes i abstraccions només rebutja la desventura... Continuar leyendo "Nietzsche, Locke i Mill: Anàlisi de Textos Filosòfics Clau" »

1. Contexto Histórico: La Filosofía en la Edad Media

El contexto histórico relevante es el de la Edad Media, un período de mil años que abarca desde el siglo V hasta el XV. Este período se caracteriza por el teocentrismo, donde Dios y la cuestión teológica son el foco central del pensamiento. La Edad Media se divide en dos etapas:

• Alta Edad Media (siglos V al IX): Predomina el agustinismo filosófico de Agustín de Hipona, una forma de neoplatonismo que adapta la filosofía platónica a la doctrina cristiana.
• Baja Edad Media (siglos X al XV): Se impone la filosofía aristotélica, introducida a través de traducciones y comentarios de filósofos árabes y judíos como Averroes y Avicena. El aristotelismo proporciona una nueva cosmovisión

2.2. Lo permanente y lo cambiante: Una carácterística común a los seres naturales es su capacidad para cambiar, evolucionar y transformarse. Aristóteles llegó a afirmar que quien niega la existencia del cambio está negando la propia naturaleza.
Sin embargo, también defendíó la idea de que en la naturaleza siempre existe algo que permanece inalterado en cada cosa que cambia. Es más, si todo cambiara, ni siquiera podríamos percibir el cambio. Se distinguen dos posturas: • Los defensores del carácter estático de la realidad ponen el acento en todo lo que permanece a través de los cambios y en cómo es justamente eso lo que define a los seres reales, lo que los hace ser lo que son. Para ellos, las propiedades esenciales de los seres... Continuar leyendo "Metafísica: La naturaleza de la realidad" »

SAPERE AUDE

Gure adimena erabiltzea beste batek jarritako pautak jarraitu gabe, hori da Ilustrazioaren kontsigna: ausartu zaitez pentsatzera. Ilustrazioa ez da ezagutzak metatzea, bakoitzak bere kabuz pentsatzea baino. Ilustratuak ez du jakintsua izan beharrik, bere ahalmen intelektualak ondo erabiltzen jakin eta portaera bat zergatik hartu duen bere buruari galdetu behar dio

Bere kabuz pentsatzen duenak ihes egingo die sineskeria eta fanatismoari. Nork bere kabuz pentsatzea, aurreiritzi eta sineskeriak gida bezala ez hartzea hori da, Ilustrazioa.

Oraindik asko dira adingabetasun intelektual edo moralean eroso sentitu, eta euren ardurak hartu gabe euren kabuz pentsatu nahi ez dutenak. Beti aurkituko dugu gure existentzia arautu nahi izango duen... Continuar leyendo "Ilustrazioaren Garrantzia Filosofiaren Historian" »