Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Otros cursos

Egia: definizioa eta iturriak

Egia bilatzeak galdetzen du zer den benetakoa, nola lor dezakegun eta nola den egia eta errealitatearen arteko harremana. Filosofian egia bilatzea funtsezkoa da, izan ere gizakiak mundua eta bere zentzua ulertzeko modu nagusietako bat da. Egia zerbait absolutoa izan daitekeela uste da, aldakorra ez dena; hala ere, askotan pertsona bakoitzak iritzia ematen du eta horrek eztabaidagaiak sortzen ditu. Galdera nagusia da: ba al da posible mundua eta benetako gauzak benetan ulertzea soilik gure arrazoiaren bidez, edo beti behar dugu norbaitek —Jainkoak edo printzipio batek— argitzen laguntzea?

Platonen ikuspegia

Platonen arabera, egia ez dago mundu sentikorrean: gauzak aldatzen dira, desagertu egiten dira eta engainatu... Continuar leyendo "Egia, ezagutza eta Jainkoaren justifikazioa: Platon eta San Agustín" »

Descartes

El Racionalisme

Els filòsofs del corrent racionalista, com René Descartes, Blaise Pascal, Margaret Cavendish, Baruch Spinoza o Gottfried Leibniz, es caracteritzen per una absoluta confiança en la raó, que és el fet distintiu de l'ésser humà i l'origen de qualsevol coneixement. Proposen com a model les matemàtiques, que fan servir un mètode purament racional en el qual, a partir d'uns principis evidents per si mateixos, s'obtenen la resta de veritats mitjançant la deducció. Aquests primers principis, que no deriven de l'experiència, sinó que són innats a la raó, són els pilars sobre els quals es construeix tot el cos del saber: les idees innates.

El Mètode Cartesià

El mètode cartesià, que defineix el text, és un conjunt... Continuar leyendo "Filosofia de Descartes i Tomàs d'Aquino: Racionalisme, Mètode i Ètica" »

Platón: La Teoría de las Ideas

La teoría de las ideas (ontología y epistemología) plantea que los mundos tienen dos tipos de conocimientos. La motivación de la obra de Platón fue la condena y la muerte injusta de su maestro, por tanto, es una motivación ética y de reforma política antidemocrática. Pero también desarrolla una filosofía teórica: ontología y epistemología. Esta recibe el nombre de teoría de las ideas y es un modelo para el resto de filosofías racionalistas del futuro. Para Platón, lo realmente existente son las ideas, esencias universales de las que los objetos particulares, dados por los sentidos, son solo ejemplos, copias imperfectas de la idea, como su sombra.

Características

• a) Desde el punto de vista epistemológico,

Enpirismoa: Esperientziaren Garrantzia

Arrazionalismoak arrazoiaren gehiegizko balioespenaren aurrean esperientzia, ezagutza-modu gisa, aldarrikatzen duen mugimendu bat sortzen da: enpirismoa, zein esperientzia esan nahi duen. XVII. eta XVIII. mendeetan Britainiar Uharteetan garatu zen mugimendua da.

Enpirismoaren Ezaugarri Nagusiak

• Jakintzaren jatorria esperientzia da. Ditugun ideia guztiak, gure jakintza eta zentzumenek jasotako informazioan oinarritzen dira, esperientzian dute jatorria.
• Jaiotzetiko ideien ukapena. Jaiotzetiko ideien existentzia ukatzen dute. Gogamena paper zuri bat da, eta gizakiaren esperientziarekin doa betetzen. Ez dago esperientziarekiko jakintza independenterik.
• Metodo induktiboa. Enpiristek ez zuten erreferentzia gisa matematikak

Platón

I. Teoría de las ideas

La teoría de las ideas consiste en la afirmación de que existen realidades eternas, inmutables, absolutas y separadas de las cosas físicas, y que solo conocemos a través de la razón.

Varios argumentos condujeron a proponer esta tesis como solución:

1. Argumento de los juicios comparativos y de valor

Cuando hacemos juicios comparativos y de valor presuponemos el conocimiento implícito de las ideas. (Ej: ``la acción x es justa´´ esto solo es posible si presuponemos la idea de justicia en sí, en virtud de la cual y por comparación con ella, decimos que las cosas anteriores son justas).

2. El argumento derivado de las matemáticas

El conocimiento y la ciencia existen y tienen un objeto de estudio, este objeto... Continuar leyendo "Exploración de la Filosofía de Platón: Ideas, Conocimiento, Ética y Política" »

Heràclit i Parmènides: El debat sobre el canvi i el Ser

Heràclit d’Efes i Parmènides d’Elea són dos filòsofs presocràtics que van pensar sobre la realitat i el canvi, però tenien idees completament oposades. Heràclit és conegut com el “filòsof del devenir” perquè creia que tot està en constant canvi. Segons ell, res no és estàtic i tot flueix, com diu la seva famosa frase panta rhei (“tot flueix”).

Heràclit d’Efes: El canvi i el logos

Per Heràclit, el canvi és el principi més profund de la realitat, i fins i tot el que sembla estable és només aparença. La realitat es basa en contradiccions: els contraris com l’arc i la lira, o el fred i la calor, s’oposen però formen una harmonia. Aquesta harmonia interna... Continuar leyendo "Heràclit, Parmènides i Plató: El naixement de la metafísica" »

Llibertat, Diversitat i Individualitat: Pilars del Benestar

La Llibertat Individual i Social

• “L’única llibertat és la de buscar el nostre propi bé, sense privar ni impedir als altres d’aconseguir el seu.”

• Ara bé, “al món hi ha una gran inclinació a estendre els poders de la societat sobre l’individu, a imposar les seves pròpies opinions com a regla de conducta.”

La Diversitat com a Bé Essencial

• Amb això perdem de vista que “la diversitat no és un mal, sinó un bé. Per això cal afavorir diferents opinions, sempre que no perjudiquin els altres.”

  • “I en les coses que no concerneixen primàriament els altres, cal que sigui afirmada la individualitat, la qual és un dels principis essencials del benestar.”

  • “Quan la regla

David Hume: La Ciència de la Naturalesa Humana

L'empirisme, com el racionalisme, es basa en l'experiència i els sentits com a fonament del coneixement. Mentre Descartes posava l'èmfasi en la raó, els empiristes com Hume es centraven a comprendre com es formen les idees a la ment a partir de l'experiència sensorial.

Hume, en particular, adopta una postura escèptica sobre els límits del coneixement humà, argumentant que fins i tot les nostres percepcions més bàsiques podrien ser qüestionades. Això porta a una actitud de "probablement" en lloc de certesa absoluta en el coneixement humà.

Impressions i Idees: Els Continguts de la Ment

Hume anomena percepcions qualsevol contingut de la ment humana. Aquestes percepcions d'entrada poden venir... Continuar leyendo "David Hume: Empirisme, Percepcions i la Crítica al Principi de Causalitat" »

La Sociología Fenomenológica de Alfred Schutz: Preguntas y Respuestas Fundamentales

¿Por qué Ritzer afirma que la sociología fenomenológica de Schutz se centra en la intersubjetividad?

Para Schutz, la intersubjetividad es el análisis descriptivo de las tipificaciones del mundo del sentido común. Los fundadores del conductismo se proponían describir y explicar los actos humanos reales dentro de un mundo humano real. Sin embargo, la falacia de esta teoría consiste en sustituir la realidad social por un mundo ficticio, promulgando para las ciencias sociales principios metodológicos que, si bien han resultado exactos en otros campos, han demostrado ser un fracaso en el dominio de la intersubjetividad.

Defina y desarrolle en Schutz: mundo

Ilustrazioa: Arrazoiaren Argia eta Aurrerapena

Ilustrazioa XVIII. mendeko mugimendu intelektual eta kultural berritzailea izan zen, arrazoiaren argia erabiliz gizakia ezjakintasunetik askatzeko helburua zuena. “Argiaren mendea” deitu izan zaio, arrazoi kritikoaren, autonomiaren eta aurrerapenaren defentsagatik. Kanten arabera, arrazoiak gizakiari adingabe izateari uzteko gaitasuna ematen dio.

Mugimenduaren Jatorria eta Hedapena

Ilustrazioa, hasieran elite baten artean garatu bazen ere, pixkanaka herriarengana hedatu zen. Mugimenduaren hastapenak Britainia Handian kokatzen dira, Locke eta Hume enpiristen eskutik. Frantzian, Montesquieu eta Voltaire bezalako filosofoek mugimendua indartu eta hedatu zuten. Alemanian, Kant izan zen Ilustrazioaren... Continuar leyendo "Ilustrazioa: Arrazoia, Askatasuna eta Kanten Pentsamendua" »