Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Oposición

Ordenar por
Materia
Nivel

Comparació entre Descartes i Locke

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,83 KB

DESCARTES= Primer filòsof modern i el màxim exponent del racionalisme.

Vol crear un mètode universal basat en la raó. No ens podem refiar de l’experiència sensible ja que podem dubtar-ne (parteix de l’escepticisme).

Accepta l’existència d’idees innates i aquestes li serviran per provar la segona veritat (l’existència de Déu).

Allò no necessita de cap altra realitat per existir. N’hi ha tres (Jo, Déu i el Món) i constitueixen els tres àmbits de la realitat.

El Jo es caracteritza pel pensament i és la primera veritat en l’ordre del coneixement: el fet de pensar ens mostra el nostre ésser. És la res cogitans, la nostra ment, l’ànima.

LOCKE= Creador d’una nova línia de pensament modern: l’empirisme. Percebem la realitat... Continuar leyendo "Comparació entre Descartes i Locke" »

Racionalidad y Conocimiento: Conceptos Filosóficos Fundamentales

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 17,74 KB

1. La Noción de Racionalidad

Algo tiene racionalidad cuando puede ser comprendido y explicado desde la razón. Podemos definir la racionalidad como aquella interpretación o explicación lógica que nos ofrece el entendimiento, desde sus principios y estructuras cognoscitivas, de la realidad en su conjunto, ya sea física o metafísica, natural o cultural, actual o posible, tal y como ésta se presenta ante nuestra conciencia. La realidad tiene que poseer en sí misma una racionalidad, un orden interno, una estructura óntica determinada, para que pueda ser comprendida. En efecto, una realidad que fuese absolutamente caótica, desordenada, carecería de racionalidad y no podría ser conocida por nuestro entendimiento.

1.1. Racionalidad Teórica

... Continuar leyendo "Racionalidad y Conocimiento: Conceptos Filosóficos Fundamentales" »

Legitimidad Política: Concepto, Perspectivas y Tipos de Dominación según Weber

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 5,54 KB

Legitimidad Política: Concepto, Perspectivas y Tipos de Dominación

La legitimidad se refiere a la justificación de la relación de poder y al reconocimiento, por parte de los gobernados, de la obligación de obedecer a los gobernantes. Implica más que obediencia habitual o conformidad; supone la creencia en su validez, lo cual es fundamental para su estabilidad (minimiza la coacción y proporciona apoyo no condicionado a su eficacia). Su importancia se manifiesta en situaciones de crisis, que exigen un apoyo que trasciende el miedo o el cálculo. Su ausencia priva al poder de una base de sustentación sólida.

Perspectivas sobre la Legitimidad

La legitimidad puede ser abordada desde dos perspectivas principales:

  • Descriptiva: Desde este enfoque,
... Continuar leyendo "Legitimidad Política: Concepto, Perspectivas y Tipos de Dominación según Weber" »

Nietzsche y la Crítica al Dualismo Ontológico: Afirmación del Devenir

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 3,37 KB

El *Mundo Aparente* según Nietzsche

Con estos conceptos, Nietzsche hace referencia a la división de la realidad en dos mundos establecida por la metafísica y la religión: un mundo superior y verdadero (el mundo de las ideas o el cielo, dado a la razón, mundo inmutable, objetivo y eterno) y un mundo inferior, con un grado de realidad inferior (el mundo sensible, dado a la experiencia sensorial, subjetivo, sometido al devenir). Según esta perspectiva, el ser de las cosas es suprasensible y el devenir es mera apariencia.

Nietzsche llama *platonismo* a esta división, es decir, toda teoría para la que la realidad está escindida. Sin embargo, no se refiere exclusivamente a Platón, sino que incluye al dualismo ontológico que se ha instalado... Continuar leyendo "Nietzsche y la Crítica al Dualismo Ontológico: Afirmación del Devenir" »

El Concepto Cartesiano de Idea: Tipos y Representación

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en español con un tamaño de 1,7 KB

CONCEPTO CARTESIANO DE IDEA Y SUS TIPOS

La aplicación del primer principio del método y el uso de la intuición han dado como resultado la primera verdad. A partir de ella, Descartes deberá enfrentarse al problema de deducir la existencia de la realidad extramental, es decir, del mundo de las cosas materiales. La respuesta a este problema la da mediante su teoría de las ideas. En primer lugar, Descartes cambia el concepto de idea: en la filosofía platónica la idea era una forma más real y perfecta que la realidad material, la cual imitaba; la idea era una especie de intermediario entre el pensamiento y la cosa pensada. Descartes afirma que el pensamiento recae directamente sobre las ideas, no sobre las cosas.

Descartes procede a analizar... Continuar leyendo "El Concepto Cartesiano de Idea: Tipos y Representación" »

Cultura, Antropologia i Estratificació Social

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,17 KB

Cultura i Antropologia

La cultura és el tret diferencial de l'ésser humà, allò que hem instituït i que filtra les nostres relacions, permetent distingir els grups humans. Aquesta definició ens ajuda a diferenciar la sociologia de l'antropologia.

Definició de Cultura

El terme "cultura" prové del llatí i significa "conreu de la terra i obtenció de fruits". Es relaciona amb l'aprenentatge, les disciplines creatives i les tradicions. Podem definir-la com el conjunt de tot allò produït, après i transmès en una societat. Heretem la cultura, però la modifiquem al llarg de les generacions. El seu desenvolupament comença amb l'aparició d'elements externs a la fisiologia pròpia, la cultura més rudimentària.

L'Antropòleg i l'Antropologia

L'... Continuar leyendo "Cultura, Antropologia i Estratificació Social" »

El Mètode Científic: Inductiu vs. Hipotètic-Deductiu

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,2 KB

El Mètode Científic: Del Mètode Inductiu al Mètode Hipotètic-Deductiu

Històricament, hi ha hagut dos mètodes principals en la ciència:

Mètode Inductiu (Francis Bacon)

Proposat per Francis Bacon, el mètode inductiu és un procés reglat i sistemàtic. Segons Bacon, la ciència ha de començar per la recollida de dades, observant i classificant els fets de manera objectiva i neutra, abans de formular qualsevol hipòtesi. Aquesta recollida inicial ha de ser un pas previ a la contrastació, garantint l'objectivitat i la certesa.

El procés inductiu es pot resumir així:

  1. Observació i registre de tots els fets relacionats amb un problema.
  2. Classificació i anàlisi d'aquests fets.
  3. Formulació d'una hipòtesi a partir de les generalitzacions observades.
... Continuar leyendo "El Mètode Científic: Inductiu vs. Hipotètic-Deductiu" »

Metafisikaren kritika

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en vasco con un tamaño de 8,3 KB

Metafisika Erdi Aroan

Sarrera

Erdi Aroa hasten da K.O. V. Mendean, Erromako mendebaldeko inperioa desagerpenarekin, eta bukatzen da K.O. XV. Mendean, Erromako ekialdeko inperioren desagerpenarekin.

Kulturaren erdigunea, erlijioa Da. Erlijioak erabiltzen du filosofia , batez ere kristau doktrina argitzeko Eta arrazoimenarekin ulertzeko.

Erdi Aroko filosofo kristauen Artean daukagu:

-San Agustín:  IV. Mendean; kristautasunaren dogma finkatu Zuen.

-Santo Tomas Akinokoa:  XIII. Mendean; Jainkoaren existentzia Frogatzeko  arrazoimena erabili zuen.

Errealitatearen sorkuntza

Kristautasunak asmatu zuen  modu berri bat errealitatearen sorkuntza Azaltzeko:

SORKUNTZA EX NIHILO, hau da JAINKOAK DENA SORTZEN DU EZEREZATIK

Orduan, Jainkoa baino lehen ez dago

... Continuar leyendo "Metafisikaren kritika" »

La Il·lustració i la seva influència en la filosofia del segle XVIII

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,08 KB

Hume


Durant els anys 1642 i 1649 la Guerra Civil a Gran Bretanya que va sorgir dels enfrontaments entre la corona i el Parlament. Això va dur a l'execució del Rei i la proclamacio de la República. L'any 1688 es va produir la revolució de la Gloriosa. Als segles XVII I XVIII va ser un període d'estabilitat política i socio-econòmica. La burgesia va adquirir el poder amb influència del Parlament i promo un govern liberal què garanteix els seus drets i l'economia capitalista. Es va produir una revolució industrial amb innovacions tècniques pel desenvolupament de la ciencia. Finalment en aquest període hi va haver un gran interès per la filosofia per aclarir l'origen i la legimitat del poder.


Hume va néixer el 1711 i va morir el 1776

... Continuar leyendo "La Il·lustració i la seva influència en la filosofia del segle XVIII" »

La Societat Grega al Segle V a.C.: Sofistes i Sòcrates

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,56 KB

La societat grega al segle V a.C.

Dels presocràtics hem de valorar el fet que intenten explicar les coses sense tenir en compte els mites (explicació mitològica) i, per tant, avançar en el coneixement. A Grècia es treballava l’agricultura com a forma de vida, i l’oligarquia com a forma de govern. Però en llocs privilegiats hi havia comerç i indústria, com Atenes. Com que el comerç obliga a viatjar, la influència d’altres cultures com a Atenes portarà una nova forma de govern: la Democràcia. En la democràcia tots els ciutadans són iguals davant de la llei, tenen els mateixos drets i obligacions per tothom. Per tant, hauran de dedicar molt temps a la política per poder arribar a ocupar un lloc en el govern de la seva ciutat,... Continuar leyendo "La Societat Grega al Segle V a.C.: Sofistes i Sòcrates" »