Chuletas y apuntes de Deporte y Educación Física de Bachillerato y Selectividad

Múscul Erector del Dors o Espinal: Anatomia i Funció

L'Erector del Dors o Espinal és un conjunt de músculs que adopten la forma de dues elevacions allargades, més desenvolupades a la regió lumbar, a ambdós costats de les apòfisis espinoses. Les masses musculars se situen en els canals vertebrals formats per les apòfisis espinoses, les apòfisis transverses i, a la regió toràcica, a la part posterior de les costelles.

Es divideix en:

• Tracte medial o profund
• Tracte lateral o superficial

Tracte Medial o Profund

Sistema Recte

• Músculs Interespinosos: Estan presents a nivell cervical i lumbar. Uneixen les apòfisis espinoses veïnes.
• Músculs Intertransversaris: Estan presents a nivell cervical i lumbar. Van d’una apòfisi transversa a la següent.

1. Concepto de Educación Física

La educación física es un conjunto de medios docentes que tienen por objeto la educación sistemática de los movimientos del cuerpo, además de proporcionar ventajas higiénicas y morales.

2. Principios de la Educación Física

• Moderación: Aprender a respetar el cuerpo y sus límites.
• Subordinación: La educación física debe servir al desarrollo intelectual.
• Endurecimiento: Buscar el desarrollo de músculos potentes y resistencia física.

3. Beneficios de la Educación Física

La educación física proporciona múltiples beneficios, entre ellos:

• Obediencia
• Lealtad
• Realización personal
• Mejora de la autoestima
• Dignificación de la persona
• Desarrollo de la personalidad

4. Clasificación de la Educación Física

La educación... Continuar leyendo "Fundamentos de la Educación Física: Conceptos Clave, Beneficios y Clasificaciones" »

L'Entrenament: Definició i Tipus

L'entrenament és el conjunt de pràctiques físiques regulars orientades a obtenir més rendiment de les capacitats físiques de l'organisme.

Tipus d'Entrenaments

1. Entrenament esportiu: Aquest tipus d'entrenament té per objectiu la millora del rendiment en la pràctica d'un esport i es basa en aspectes diferents com són l'entrenament de la condició física, l'entrenament tècnic-tàctic i l'entrenament psicològic.
2. Entrenament de manteniment: S'anomena entrenament de manteniment el que es realitza per mantenir-se en forma o per practicar activitat física, en l'àmbit recreatiu o competitiu, sense haver d'arribar al màxim rendiment (o nivell).

La Càrrega de l'Entrenament

L'entrenament es basa en tot un seguit... Continuar leyendo "Principis i Planificació de l'Entrenament Esportiu" »

Programes de Condicionament: conjunt sistemàtic d'actuacions fisicoesportives planificades per aconseguir uns objectius que millorin la condició física o el desenvolupament de capacitats físiques. Elements: mètode, mitjans i selecció.

Principis Pedagògics: processos psicològics i educatius: Participació Activa: la persona sap què fa i per què ho fa. Transferència: la persona connecta l'exercici amb la seva activitat diària. Accessibilitat o Factibilitat: plantejar exigències assumibles, reals i positives. Progressivitat: anar del conegut al desconegut, del fàcil al difícil i del senzill al complex.

Programes Biològics: Unitat Funcional: qualitats físiques interrelacionades, desenvolupar de manera simultània i paral·lela, amb... Continuar leyendo "Guia Completa sobre Programes de Condicionament Físic" »

Etapes de l'Entrenament Esportiu

• Etapa d'Iniciació

  Implica practicar diverses activitats esportives i crear una base motriu, com més àmplia millor, per preparar la futura especialització de l’esportista.

• Etapa de Desenvolupament

  És una fase d’especialització en la qual es detectaran futurs valors per a l’alt rendiment i s’optarà per una modalitat esportiva determinada segons les capacitats i els interessos dels practicants.

• Etapa d'Alt Rendiment

  Consolida els aspectes tècnics i tàctics de l’activitat física escollida, i l’evolució de les qualitats físiques arriba al seu nivell màxim.

Cicles i Sessions d'Entrenament

• Macrocicle

  Tota una temporada esportiva (1 any) o un cicle olímpic (4 anys). L’objectiu és trobar un bon nivell

Rodilla Frontal con Pierna Adelantada

• Leve inclinación hacia atrás.
• Pierna atrasada estática.
• Levantar la rodilla.
• Rodilla a la altura de la cadera.
• Volver a la posición inicial.
• Codos pegados al cuerpo.
• Puños cerrados (dedo pulgar encima).
• Mirada al frente.
• Puños a la altura del mentón/boca.

Rodilla Frontal con Pierna Atrasada

• Giro de cadera y tronco.
• Levantar la rodilla.
• Rodilla a la altura de la cadera.
• El cuerpo acompaña el movimiento.
• Volver a la posición inicial.
• Codos pegados al cuerpo.
• Puños cerrados (dedo pulgar encima).
• Puños a la altura del mentón/boca.
• Mirada al frente.

Patada Frontal con Pierna Adelantada

• Leve inclinación hacia atrás.
• Pierna atrasada estática.
• Levantar la rodilla.
• Rodilla a la altura de la cadera.
• Estirar la pierna.
• Volver

POLS: dilatació de l’arteria per l’arribada de sang procedent del cor per contracció cardíaca. Percep palpant l’arteria sobre l’os. Cada batec= pulsació. CARACTERÍSTIQUES Freqüència:  pulsacions per minut, adults= entre 60 i 80 per minut, factors: temperatura corporal, edat, exercici, emocions. Intensitat: força que impulsa la sang a cada batec. Se sent pressionant els dits al lloc on hi hagi el pols. Ritme: interval de temps entre un batec i l’altre. Sempre iguals, rítmics. Si són irregulars, arítmic.

ALTERACIÓ POLS De freqüència: TAQUICÀRDIA: (superior a 100pm), exercici o excitació, febre,  malalties cardíaques, hemorràgia,.. BRADICÀRDIA: (60ppm), esportistes, durant el son, intoxicació, patologia cardíaca.

Tres Quarts: Desequilibri en el Joc Ampli

Tres Quarts: Encarregats de desequilibrar la defensa en espais de joc amples mitjançant moviments i recursos.

Posicions Clau:

• 9: Mig Melé: Enllaç entre davanters i tres quarts, cervell de l'equip. Allibera i distribueix el joc amb bon passe i habilitat amb la pilota.
• 10: Mig Obertura: Director del joc, creador d'espais i bon passador.
• 11 i 14: Ales: Els més ràpids de l'equip, als extrems de la línia de tres quarts. Bons receptors de xut, iniciadors i recolzadors en contraatac.
• 12 i 13: Centres: Molt potents físicament en atac i defensa. Bons transmissors de la pilota i recolzadors, bons en penetració.
• 15: Arrier: Últim defensor, sap llegir el joc i és segur en les recepcions de xut. Molt ràpid en

Sarrus

a11xa22xa33+a12xa23xa31+a13xa21xa32-(a13xa22xa31+a11xa23xa32+a12xa21xa33)

CRAMER

Calcular determinant del sistema, de la x, de la y i de la z. Després dividir x/s, y/s i z/s

GAUSS

Col·locar a la primera fila un 1 sempre, la primera fila no es modifica, aconseguir x=0 a les files 2 i 3, reduir una incògnita entre les files 2 i 3.

(0000) → sistema compatible indeterminat (infinites solucions)

(000n) → sistema incompatible (sense solució)

(00nm) → sistema compatible determinat (1 solució)

n → mai 0     m→ pot ser 0

RANG MATRIU

Fer determinant, si el determinant és diferent de zero, el rang serà de l'ordre que sigui la matriu (ex: rang M=3). Si el determinant és zero, calcular el resultat d'una matriu d'ordre 2 (ja que l'anterior... Continuar leyendo "Operacions amb matrius" »

Tipus de hemorràgies

Arterials: la sang surt a cops coincidint amb els batecs cardíacs. Sang color vermell viu i és la hemorràgia més greu perquè es perd molta sang en poca estona.

Venoses: la sang surt continuament i lentament. Color granatós.

Capil·lars: la sang surt més a poc a poc de diferents punts alhora. Color entre el viu i granatós.

Segons el lloc on surt la sang:

Externa: causa exterior a l'organisme i la sang surt a través de la pell. Són les més habituals i evidents, per això s'ha d'actuar ràpidament.

Interna: la sang s'acumula dins l'organisme, normalment en una cavitat o òrgan. Són més perilloses perquè no les veiem.

Exterioritzades: s'origina a l'interior de l'organisme però surt per un orifici natural: boca, nas,... Continuar leyendo "Tipus de hemorràgies i actuació en cas d'hemorràgia externa" »