Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Els regnes europeus

Per quin motiu es van enfrontar Anglaterra i França. Aquest motiu a què els va conduir al s. XIV?

Perquè el monarca angles conservava territoris a França. Van tindre una guerra anomenada “guerra dels Cents Anys”. Aquest conflicte va arribar a dues fases.

Conseqüències de la Guerra dels Cent Anys, tant a França com a Anglaterra individualment com en conjunt

• El conflicte va tenir importants repercussions en tots dos regnes. A França, l'augment dels impostos per pagar la guerra va provocar una revolta camperola (Jacquerie) al nord del país que va ser esclafada amb duresa.
• A Anglaterra també va esclatar una revolta pagesa, però el fet més destacat va ser l'esclat d'una guerra civil, la guerra de les Dues Roses (1455-

... Continuar leyendo "Els regnes europeus i la ciutat medieval" »

L'Antic Règim, Il·lustració i Guerra de Successió

L'Antic Règim: Economia, Política i Societat

• Economia: Agrícola i de subsistència.
• Política: Monarquia absoluta amb tres poders (Legislatiu, Executiu i Judicial) concentrats en el rei.
• Societat: Estamental i religiosa.
  • Noblesa i Clergat (Privilegiats): No treballaven, no pagaven impostos i eren els únics que podien portar armes.
  • Tercer Estat (No privilegiats): Tenien la situació contrària. La diferència no era una qüestió de diners, sinó de privilegis.

La Il·lustració: La Raó com a Base del Pensament

La Il·lustració va ser un conjunt d'idees que va aparèixer al segle XVIII i que defensava la fe absoluta en la raó.

Grans Pensadors Il·lustrats

• Montesquieu: Defensa la separació de

... Continuar leyendo "Història Contemporània: Revolucions i Canvis del Segle XVIII-XIX" »

La sociología es considerada una ciencia de estudio cuyo objetivo es estudiar al individuo como ser social.

Relación con la Economía

Marx y Weber la consideraban de primera importancia para la comprensión de la sociedad. Ninguna explicación sociológica es totalmente convincente o completa si ignora factores tales como el ingreso que obtienen las personas por su trabajo, la ocupación, la clase social, etc.

Relación con la Historia

Los sociólogos siempre acuden a los datos y a la información suministrada por la historia, sin los cuales hubiera sido imposible gran parte de la producción sociológica. En particular, el estudio del cambio social, que es uno de los problemas fundamentales de la sociología, debe considerar necesariamente la... Continuar leyendo "La sociología como ciencia social y su relación con otras disciplinas" »

La Fi de l'Imperi Romà d'Occident

Al començament del segle V, els huns, un poble bàrbar que va arribar d'Àsia dirigit per Àtila, van envair i arrasar els territoris de l'est d'Europa. Els pobles germànics van irrompre en massa a l'Imperi Romà d'Occident i el van acabar conquerint.

Els Regnes Germànics a Europa

• Ostrogots: Van ocupar Itàlia.
• Visigots: Hispània.
• Francs: Gàl·lia.
• Burgundis: Est de Gàl·lia.
• Alamans: Rin.
• Anglosaxons: Britània.

El Regne Visigot: Organització i Consolidació

Els visigots, poc nombrosos, van dominar els hispanoromans i es van repartir una gran part de les terres. Constituïen un grup social aristocràtic i privilegiat. L'organització del regne es fonamentava en:

1. Una monarquia forta: El monarca es basava en una

... Continuar leyendo "De la Caiguda de Roma a l'Europa Feudal i l'Islam" »

Definició i Context

L'imperialisme és el domini d'un país sobre un altre. El país dominant s'anomena metròpoli i el dominat, colònia. El moment àlgid de l'imperialisme modern se situa entre els segles XIX i XX.

Causes de l'Imperialisme

Causes econòmiques

Causes demogràfiques

... Continuar leyendo "L'Imperialisme Europeu: Causes i Conseqüències (s. XIX-XX)" »

Conceptes Polítics i Administratius Fonamentals

Sobirania

Tenir el control i poder decidir dins les pròpies fronteres.

Organisme Supranacional

Agrupació de països que opera per sobre de les nacions.

Ens Subestatals

Petites parts d'un estat amb certa autonomia.

Estat

Organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori.

Nació

Conjunt de persones amb un lligam cultural comú.

Drets Fonamentals

• No ser sotmesos a tortura.
• Tots som iguals davant la llei.
• Dret a l'educació.
• No et poden privar de la teva nacionalitat.

Deures Ciutadans

• Obligacions militars (servei militar).
• Pagar impostos.
• Conservació del medi ambient.

Constitució

Conjunt de lleis fonamentals que expliquen la forma de govern... Continuar leyendo "Fonaments Polítics, Organització Territorial d'Espanya i la UE" »

La Batalla de Guadalete

A la batalla de Guadalete, l'exèrcit musulmà dirigit pel governador Musa i el general Tariq va derrotar el rei visigot Roderic. Els musulmans varen prendre el poder i conqueriren la península Ibèrica.

Al-Àndalus

Al-Àndalus és el conjunt de terres que va conquerir l'exèrcit musulmà, format per tota la península, menys el nord, ja que varen trobar el clima massa fred.

Califa

Califa: màxima autoritat política i religiosa. El primer califa fou Abd-al-Rahman III.

Emir

Emir: deixa de reconèixer el califa com a màxima autoritat política, però no religiosa. El primer emir fou Abd-al-Rahman I.

Taifes

L'any 1031, el califat va quedar dividit en regnes o taifes importants, com ara Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa.

Qui

... Continuar leyendo "Al-Àndalus: Conquesta, Societat i Economia" »

Dimensiones de la Ciudadanía

Ciudadanía Asistida

Este modelo se caracteriza por la dependencia y la necesidad de ayuda externa. La desigualdad social se aborda mediante políticas sociales que buscan satisfacer necesidades básicas, pero sin una redistribución significativa de los recursos económicos. La persona asistida a menudo se percibe a sí misma, y es percibida por otros, como receptora de una concesión discrecional, dependiente de la voluntad de quien la otorga para su continuidad.

Ciudadanía Emancipada

Sinónimo de libertad y autonomía, esta forma de ciudadanía se asocia a políticas sociales inclusivas que promueven una fuerte redistribución de los recursos económicos. Los individuos menos beneficiados en la distribución previa... Continuar leyendo "Comprendiendo la Ciudadanía: De la Asistencia a la Participación Activa" »

Estats d'Europa Actuals: Característiques i Evolució

Des del 1957, la Unió Europea ha experimentat diverses ampliacions. A continuació, es detallen les incorporacions per any:

• 1957: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg (membres fundadors).
• 1973: Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca.
• 1981: Grècia.
• 1986: Espanya i Portugal.
• 1995: Finlàndia, Suècia i Àustria.
• 2004: Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia.
• 2007: Bulgària i Romania.

Diferències i Tipologies d'Estats Europeus

Els estats europeus presenten diverses característiques que els diferencien:

Segons l'extensió territorial

• L'estat més gran és Rússia, seguida d'Ucraïna, França i Espanya.
• Els microestats,

... Continuar leyendo "Estats i Unió Europea: Geografia, Economia i Evolució" »

Una Societat Estamental

Les diferències entre els grups socials eren de "sang".

Privilegiats

• Monarca absolut
• Alt clergat i noblesa de la cort
• Noblesa

No pagaven impostos, eren jutjats per lleis i tribunals especials, i l'Església rebia el 10% de les collites.

No Privilegiats

• Burgesia i baix clergat
• Classes populars urbanes
• Pagesos

Treballaven a les terres dels privilegiats, a qui pagaven impostos, rendes i drets senyorials.

Constitució Americana

Assegurava la separació de poders:

• Executiu: President elegit durant 4 anys, aplica les lleis i dirigeix l'exèrcit.
• Legislatiu: Vota les lleis i el pressupost.
• Judicial: Garant de fer complir la Constitució.

Establia un govern republicà, encapçalat per un president escollit pels ciutadans. Implementava una estructura... Continuar leyendo "Conceptes Clau de l'Antic Règim i Revolucions" »