Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Desarrollo humano

La capacidad de un país para generar riqueza y bienestar en el conjunto de su población.

Calculo desarrollo humano

1. Producto Interior Bruto (PIB): indicador de la riqueza que genera.

2. PIB per cápita: indicador de riqueza de la población.

3. Índice de desarrollo humano: mide los avances en el desarrollo de los países.

4. Índice de población multidimensional: identifica las múltiples carencias de los lugares.

5. Índice de desigualdad de dinero: discriminación de las mujeres en distintos ámbitos.

Pobreza extrema

Estado más bajo de pobreza, no tienes para alimentos, agua potable, sanidad, techo, educación.

Diferencias entre malnutrición y desnutrición

Desnutrición: cuando tienes un déficit alimentario, es decir, no... Continuar leyendo "Desarrollo humano y pobreza: factores clave" »

Del pensamiento de Comte y Marx derivan los tres grandes paradigmas sociológicos:

Funcionalismo

La sociedad es un sistema complejo cuyas partes encajan entre sí, produciendo el equilibrio y la estabilidad social. Nuestras vidas están orientadas según la dirección que marcan las instituciones (pautas relativamente estables de relaciones sociales) que forman la estructura social, que cumplen determinadas funciones, y satisfacen, pues, ciertas necesidades.

Critica a este paradigma: Se cuestiona la visión de que la sociedad tiene un orden natural, cuando se aprecian diferencias sustanciales entre distintas sociedades y dentro de una misma a lo largo del tiempo. Se cuestiona la visión de la sociedad como un todo ordenado y estable, y la sola... Continuar leyendo "Principales paradigmas en Sociología" »

La Revolució Industrial: Orígens i Desenvolupament

Comença el 1780 a Gran Bretanya. Es caracteritza per una natalitat alta i una mortalitat baixa. Les transformacions agràries inclouen el Sistema Norfolk i la introducció de màquines sembradores i recol·lectores. Les terres comunals es converteixen en terres privades, forçant els camperols pobres a vendre les seves terres i migrar a les fàbriques.

La Indústria Tèxtil i Siderúrgica

La indústria tèxtil i siderúrgica substitueixen el treball manual per màquines. Les fonts d'energia principals són el vapor, l'aigua, el carbó mineral i l'hulla. Les fàbriques concentren màquines i treballadors. L'augment de la població genera una gran demanda de teixits. Inicialment, s'utilitzen... Continuar leyendo "La Revolució Industrial: Causes, Conseqüències i Moviment Obrer" »

La generalització de la crisi

Als Estats Units, la fallida de la borsa va provocar una depressió general. Milions de persones van perdre els seus estalvis. Nombrosos bancs van fer fallida, ja que havien invertit els fons a comprar accions o a concedir crèdits per a adquirir-les. Moltes indústries i molts agricultors es van arruïnar davant del descens de les vendes i la falta de crèdits. I el comerç exterior es va paralitzar en adoptar-se mesures proteccionistes.

Entre 1930 i 1931, la crisi es va difondre des dels EUA a la resta del món, i va afectar Europa i els països asiàtics i llatinoamericans. Es va transformar així en una crisi total, la Gran Depressió, una de les majors crisis econòmiques de la història.

Les conseqüències

La Sociología del deporte

Se propone dar a conocer la dimensión social de las actividades físico-deportivas analizando aspectos como la estructura social de la práctica deportiva, la relación del deporte con la organización social, la socialización o el género, la mercantilización del deporte, su relación con los medios de comunicación, la violencia o los nacionalismos, entre otros aspectos.

Perspectiva funcionalista

Otorga al deporte una función benévola, integradora, de tal manera que socializa en los valores vigentes, colabora en la formación de identidades nacionales y personales, ayuda a canalizar la agresividad... Es una actividad que refuerza y desarrolla el sistema social vigente.

La teoría del conflicto

Considera al deporte... Continuar leyendo "La Sociología del Deporte: Perspectivas y Análisis" »

Políticas Migratorias en la Europa Actual y la Ciudadanía

La inmigración es utilizada como un instrumento del mercado global, como una contribución al crecimiento económico del país receptor. El único inmigrante admisible, comenta Lucas, es el “buen trabajador”, aquel que “ocupa el puesto de trabajo que necesitamos que desempeñe sin salir de él y durante el tiempo que nosotros decidimos.”

Tales políticas migratorias ponen en cuestión los principios del Estado de Derecho y de la democracia. Establecen una contradicción entre los principios proclamados del universalismo de nuestra cultura jurídica y política y la institucionalización de la desigualdad jurídica al discriminar y excluir a los inmigrantes. Más aún, cuando... Continuar leyendo "Migración y Ciudadanía en Europa: Desafíos y Principios para la Inclusión" »

Pacte de vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei. Els nobles que eren vassalls del rei podien alhora tenir vassalls propis, normalment nobles menys importants, a qui concedien un feu més petit. El pacte de vassallatge constava de dues parts:

• Homenatge: part en què els nobles es convertien en vassalls del rei. S'agenollaven i besant la mà del monarca li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern.

• Investidura: part en què el rei cedia una porció de terra, el feu, al seu vassall.

Activitats monàstiques

Pregar i meditar - tasques domèstiques - copiar manuscrits. El monestir és un conjunt d'edificis i dependències i terres que l'envolten.

Vida monàstica

S'... Continuar leyendo "Pacte de vassallatge, activitats monàstiques i croades a l'Edat Mitjana" »

Què és el Feudalisme?

És un sistema polític, econòmic i social que es va implantar a Europa entre els segles IX i XV. Sorgeix després de la mort de l'emperador Carlemany, on comença una etapa d'inseguretat i crisi.

Grups socials privilegiats

La noblesa i els eclesiàstics constituïen una petita part de la població, però eren els dos estaments privilegiats perquè gaudien d’uns drets que no tenia la resta de la població, com, per exemple, el de no pagar impostos.

• Els nobles eren militars i tenien la propietat de grans extensions de terres (feus).
• El clergat, com la noblesa, també es dividia en dos grups.

Senyors i vassalls

En l’Europa feudal, els nobles més poderosos d’un regne juraven fidelitat al rei. La relació feudal entre el... Continuar leyendo "El Feudalisme a Europa" »

La Revolució Industrial

La Revolució Industrial va començar amb la creació dels tallers industrials i el vapor James Watt el 1769. Aquesta revolució va suposar una divisió del treball, la producció en sèrie i l'establiment de preus. Inicialment, va tenir lloc a Gran Bretanya i després es va estendre a Amèrica del Nord i Europa, especialment en els sectors tèxtil i siderúrgic.

La Revolució del Transport

La revolució del transport va ser impulsada pel vaixell de vapor de Robert Fulton i el ferrocarril de George Stephenson. A més, es va desenvolupar el telègraf de Samuel Morse. Aquestes innovacions van tenir com a conseqüència un creixement del comerç mundial, reduint els costos i el temps de transport. També es va produir una... Continuar leyendo "La Revolució Industrial i la seva influència en l'economia mundial" »

TEMA 2: Viure al feu

El feu establia les terres que el rei o noble havia atorgat a un altre senyor feudal, reservant les millors terres per a ell, la reserva senyorial, i les treballaven els seus serfs. El senyor repartia una part del feu en lots (masos) que es lliuraven a serfs o pagesos lliures, que pagaven unes rendes, una part de la collita o feien feines a les terres del senyor. El senyor tenia el dret de jurisdicció sobre totes les terres del feu, podia dictar ordres i lleis, impartir justícia, controlar tots els serveis i imposar tributs.

Els pagesos del feu

La majoria de la població naixia i moria amb aquesta condició:

• Pagesos lliures: Podien ser propietaris de la seva terra i disposar de si mateixos: casar-se, abandonar el feu, etc.