Revolució Industrial i el Moviment Obrer

1. Revolució Industrial

Què és la Revolució Industrial?

És un seguit d’innovacions tecnològiques, ja que es passa del treball manual al treball mecanitzat.

És un seguit de canvis en la forma de treballar.

És un canvi en el sistema econòmic (capitalisme) i un canvi a nivell social (societat de classes).

Va ser un procés que va existir en paral·lel a la revolució demogràfica i la revolució agrícola. Nota: sense aquestes dues revolucions no hagués estat possible la Revolució Industrial.

Revolució demogràfica: Va augmentar molt la població. (Ampliat després)

Revolució agrícola: Augmenta molt la producció i la compra-venda, cosa que crea una millora econòmica. (Ampliat després)

Característiques

Es... Continuar leyendo "Revolució Industrial i Moviment Obrer: Transformacions Històriques" »

Què és la Revolució Industrial?

La Revolució Industrial (s. XVIII) és un procés de canvi econòmic radical que va deixar enrere una economia basada en l'agricultura i caracteritzada per rendiments baixos. Va introduir la producció en massa, entesa com la fabricació de grans quantitats de producte.

Els Grans Canvis de la Revolució

La Revolució Industrial va ser un conjunt de canvis interrelacionats:

• La producció agrícola va augmentar molt, gràcies als canvis en els sistemes de conreu i en l'estructura de la propietat de la terra.
• La població va augmentar, i les ciutats es van multiplicar i van créixer.
• L'ús de màquines i de noves fonts d'energia va generar noves formes de treballar: el sistema fabril o treball en fàbriques.
• L'augment

El Sistema Electoral: Definición y Función en la Democracia

El sistema electoral es el conjunto de principios, normas, reglas y procedimientos técnicos enlazados entre ellos, y legalmente establecidos, por medio de los cuales los electores expresan su voluntad política en votos "no modificados" que a su vez se convierten en escaños o poder público.

Alcance Conceptual del Sistema Electoral

En un sentido más amplio, y según el constitucionalista Roberto Lopresti, el sistema electoral es la parte del Derecho Electoral que aglutina el conjunto de reglas relacionadas con la integración de los órganos de gobierno por procedimientos electivos. Este concepto incluye las normas que regulan:

• La ciudadanía.
• Los partidos políticos.
• Las bases del

L'Estat i els seus Elements Constitutius

L'Estat és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

Elements de l'Estat

El Territori

Els Estats posseeixen un territori sobre el qual exerceixen el seu poder; està ben delimitat per unes fronteres.

La Població

Són les persones que viuen al territori d'un Estat que tenen una sèrie de drets i d'obligacions que afecten per igual tots els ciutadans. Hi viuen persones de diferents cultures i d'altres nacionalitats.

El Poder

Caracteritza l'Estat. Realitza funcions diverses:

• Dictar lleis (elaborades al Parlament).
• Fer complir les lleis.
• És responsable de l'ordre a l'

Objectius dels Grans Viatges i Noves Rutes

A l'Edat Mitjana, el comerç europeu amb Orient es feia a través de la Ruta de la Seda, que recorria el Mediterrani, arribava a Constantinoble i des d'allà travessava l'Àsia Central. L'any 1459, els turcs van conquerir Constantinoble i van obstaculitzar les vies tradicionals de comerç amb Orient. Es van haver de trobar noves vies marítimes per accedir a determinats productes de luxe que en procedien. A partir del segle XV, es van dur a terme un seguit d'expedicions marítimes que van obrir noves rutes comercials.

Les Expedicions Portugueses i les Rutes Atlàntiques

Els portuguesos van ser els primers a aventurar-se cap al sud per l'Atlàntic, i van obrir-hi noves rutes:

• La Ruta Africana: Navegant

1. El Nacionalisme a la Darreria del Segle XIX

A mitjan segle XIX, tant els italians com els alemanys aspiraven a crear un Estat-nació unitari:

• A Itàlia, que es trobava dividida en diversos estats, el rei del Piemont Víctor Manuel II i el seu primer ministre Cavour assumiren el projecte d'unificació. La guerra contra Àustria va permetre alliberar Llombardia (1859); a continuació, Parma, Mòdena i la Toscana celebraren plebiscits i s'annexionaren al Piemont; el 1860, Garibaldi conquerí Nàpols i Sicília i en foragità els Borbons. El 1861 Víctor Manuel es proclamà rei d'Itàlia. Més tard s'ocuparen Venècia (1866) i els Estats Pontificis (1870). El 1871, Roma esdevingué capital d'Itàlia.
• La divisió d'Alemanya en 39 estats finalitzà

Orígens dels Comtats Catalans (Segle X-XI)

Lluites pel Poder (Segle X)

Durant el segle X, es van produir intenses lluites pel poder entre els nobles dels comtats catalans.

Ramon Berenguer I "el Vell" (Segle XI)

Ramon Berenguer I "el Vell" va aconseguir fites importants:

• Sotmetre els nobles per mitjà d'un pacte.
• Que els comtes el reconeguessin com a màxima autoritat, sovint per mitjà d'acords matrimonials o de parentiu.
• Establir la frontera al riu Gaià.
• Conquerir Tàrrega i Agramunt.
• Cobrar impostos dels musulmans (pàries).

Les Pàries i la Conquesta

Les pàries eren el pagament de tributs dels reis islàmics. Els comtes de Barcelona van conquerir poblacions importants com Tàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117).

La Formació

Humanisme (Segle XIV)

Durant el segle XV, l'Humanisme es va escampar per Europa i va acabar incidint en tots els aspectes de la vida humana.

Característiques

• Exalta l'ésser humà, l'únic ésser proveït de raó i llibertat.
• S'inspira en la cultura grecollatina.
• S'interessa per la ciència i pel progrés tècnic; va comportar l'esperit científic.
• Utilitza les llengües vernacles.

L'expansió de l'Humanisme

Des de mitjans del segle XV, la invenció de la impremta va facilitar la difusió de les idees humanistes. Les acadèmies van centrar els estudis en la llengua, la literatura i la filosofia.

Causes de la Reforma

El luxe exagerat amb què s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica, l'escassa cultura i el relaxament dels costums del clergat, la compravenda... Continuar leyendo "Humanisme, Reforma i Renaixement: Segles XV i XVI" »

¿Qué es una ONG?

ONG son las siglas de Organización No Gubernamental. Es un término que hace referencia a una entidad social sin fines lucrativos, no dependiente de la administración pública y que suele desarrollar actividades de carácter social y humanitario.

Tipos y Ejemplos de ONG

Existen diferentes tipos de ONG, ya que se trata de un concepto amplio que puede abarcar diversos tipos de organismos y entidades con diferentes formas jurídicas. Algunos ejemplos de ONG son:

• Amnistía Internacional
• Oxfam Intermón
• Greenpeace

ONGD: Un Enfoque Específico

Un concepto derivado de ONG es ONGD, que responde al término de Organización No Gubernamental para el Desarrollo y que hace hincapié en que una organización se dedica a labores orientadas al... Continuar leyendo "Definiciones Esenciales: ONG, Secta, Publicidad y Progreso" »