Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Formación Profesional

Absolutisme:

Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic. La forma més usual de l'absolutisme és la monarquia absoluta.

Revolució Industrial: Creixement Demogràfic i Agrícola

La Revolució Industrial va ser el resultat dels canvis econòmics i tecnològics produïts per primera vegada a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII. En aquella època, la població europea va iniciar un procés de creixement ininterromput, especialment a la Gran Bretanya.

Les causes d'aquest canvi demogràfic van ser l'augment de la producció d'aliments i el progrés de la higiene i la medicina, que van significar una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat. Com a conseqüència d'aquest creixement demogràfic, va augmentar la demanda d'aliments i l'alça dels preus, cosa que va dur els propietaris a millorar la producció agrícola.

Per això, es van... Continuar leyendo "Història de la Revolució Industrial: Economia, Societat i Tecnologia" »

L'Impacte de la Segona Revolució Industrial

La electricitat va aportar netedat i flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de la producció. El seu ús va canviar la ubicació de les empreses i la seva organització interna, va comportar el descens del preu de l'energia i va fer possible un augment significatiu de la productivitat.

El petroli, per la seva banda, va ser utilitzat principalment per a il·luminació i com a combustible per als nous mitjans de transport.

Formes d'Organització Empresarial

Càrtel Horitzontal (CH)

Organitzada per empreses que treballen en un mateix sector productiu.

Càrtel Vertical (CV)

A través de l'agrupament de societats que exerceixen activitats complementàries.

Càrtel

Associació d'empreses per eliminar la

El Moviment Obrer: Orígens i Reivindicacions

Les condicions laborals i econòmiques precàries, juntament amb la manca de protecció social en el nou marc industrial, van propiciar l'aparició del moviment obrer. Inicialment, les reivindicacions eren bàsiques, sense intencions polítiques, demanant el dret d'associació i el manteniment del sou. Cap a 1870, el moviment va començar a polititzar-se.

Condicions de Vida dels Obrers al Segle XIX

Les condicions de vida dels obrers van evolucionar al llarg del segle XIX, però sempre van ser extremadament dures. Els salaris eren baixíssims, insuficients per a un nivell de vida digne, i els problemes de subsistència eren greus. Les condicions laborals eren precàries: jornades de fins a 15 hores... Continuar leyendo "El Moviment Obrer a Catalunya: Condicions Laborals i Orígens" »

Consideraciones Iniciales sobre Políticas Sociales

¿A qué debemos atender al abordar las políticas sociales? ¿A si son **verdaderas u objetivas**, o si dependen de la **cultura**? ¿Deben ser de **mínimos o máximos**?

Trabajo Social

El **Trabajo Social** utiliza las **políticas sociales** para cubrir las necesidades de los ciudadanos, con la función de ayudar a los más necesitados y controlar a los ciudadanos para prevenir su entrada en situaciones de **riesgo social**.

Quienes se dedican al **Trabajo Social** deben tener en cuenta dos hechos clave:

1. Las personas que hacen uso del **Trabajo Social** lo hacen porque las **políticas sociales** o el sistema social les han fallado.
2. Parte de su función es de **control social**.

Servicios Sociales

Los... Continuar leyendo "Fundamentos y Evolución del Estado de Bienestar: Rol del Trabajo Social" »

L'Estat: Definició i Elements Fonamentals

L'Estat és l'estructura política, jurídica i administrativa que governa un territori. Està format per un territori amb fronteres clares i reconegudes internacionalment, on viu una població que es regeix per les mateixes lleis.

Territori: És un element fonamental per a l'existència d'un Estat.

Població: La població que viu dins de les fronteres estatals forma el conjunt de ciutadans. Els ciutadans tenen drets reconeguts que l'Estat ha de respectar, però també tenen obligacions, com el compliment de les lleis i el pagament d'impostos.

Poders de l'Estat

Són l'executiu, el legislatiu i el judicial.

Diversitat i Poder dels Estats

Actualment, al món hi ha més de 190 estats. Uns s'han creat recentment,... Continuar leyendo "L'Estat: Estructura, Funcions i Formes de Govern" »

Teorías Clásicas: Smith, Malthus y Ricardo

La Teoría Clásica de Smith y Malthus

La teoría clásica, representada por Adam Smith y Thomas Robert Malthus, centra su interés en el crecimiento económico, particularmente en el sector agrícola. Smith sostenía que mientras existieran tierras libres, la economía crecería sin límites. Sin embargo, Malthus argumentó que el crecimiento demográfico llevaría a la escasez de tierras, resultando en la ley de los rendimientos decrecientes y una disminución de la productividad del trabajo. Si la población superaba el punto de equilibrio, el exceso sería eliminado por el hambre, las enfermedades y la guerra. Malthus propuso la auto-restricción moral (abstinencia sexual) como solución.

La Evolución

En la modernidad, se observa la imposición de un modelo de familia que contrasta con los ideales tradicionales de la familia nuclear: las familias tardías. Este modelo emergente se configura de diversas maneras, dando lugar a distintas formas de familias tardías:

Tipos de Familias Tardías

• Familias adoptantes (adopción nacional) o multifamiliaridad (adopción internacional/transétnica): Hasta la década de los 80, la adopción estaba en manos de particulares adinerados, influenciada por antiguos valores religiosos y un afán paternalista que consideraba que los hijos de familias pobres o de mujeres solteras estaban mejor bajo el cuidado de familias con mayor poder adquisitivo. A partir de la ley de 1977, la adopción se convierte en un

Ampliació de la Unió Europea (1957-2013)

1. Descripció del Mapa d'Ampliacions de la UE

Es tracta d’un mapa d’Europa de tipus polític que mostra les successives ampliacions de la Unió Europea (UE) des del 1957 fins al 2013.

La llegenda indica, mitjançant una gradació de grisos, tres tipus d'informació:

1. Estats membres amb la data d’incorporació respectiva.
2. Països candidats.
3. Països potencialment candidats.

La font és: http://www.learneurope.eu. [0,25]

S'hi observen un total de 28 països membres, amb les següents incorporacions:

• Estats fundadors (1957): Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Holanda, França i Itàlia.
• Incorporacions posteriors:
  • 1973: Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda.
  • 1981: Grècia.
  • 1986: Espanya i Portugal.
  • 1995: Finlàndia, Suècia

Escuela Crítica y la Teoría Marxista

Además de atacar otras teorías marxistas, la Escuela Crítica también criticó sociedades como la Unión Soviética, supuestamente construida sobre la base de la teoría marxista.

Contribución de la Escuela Crítica

La contribución más relevante de la Escuela Crítica reside en su esfuerzo por reorientar la teoría marxista en una dirección subjetiva.

Si bien tal reorientación constituye una crítica al materialismo de Marx y a su insistencia en las estructuras económicas, también representa una contribución de importancia para la comprensión de los elementos subjetivos de la vida social. El sistema constituye el dominio de la racionalidad formal, mientras el mundo de la vida es el reino de la... Continuar leyendo "Escuela Crítica y Teoría de la Reproducción en Ciencias Sociales" »