Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Formación Profesional

La revolució industrial va ser el resultat d’un conjunt de canvis econòmics i tecnològics interrelacionats que van originar una transformació profunda de l’economia i de la societat.

Els primers símptomes d’aquests canvis es van percebre a la Gran Bretanya a mitjan del segle XVIII, on un augment de la producció agrícola va permetre el creixement sostingut de la població.

Revolució Demogràfica: Causes i Impacte

Des de mitjan del segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement ininterromput que es coneix com a *revolució demogràfica*.

Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i, també, encara que en un grau menor, el progrés de la higiene i la medicina. Una... Continuar leyendo "Revolució Industrial: Canvis Demogràfics i Agrícoles al Segle XVIII" »

Màquines de Vapor i Fàbriques

Un element bàsic de les transformacions que van originar la industrialització va ser la innovació tecnològica. Les màquines, al començament molt senzilles, però eficaces, van anar substituint el treball manual. Cada avanç tècnic implicava un augment de la productivitat i una disminució dels costos, fet que permetia vendre més barat, augmentar la demanda i obtenir més beneficis.

Les primeres màquines eren accionades per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica. Però la font d’energia que va revolucionar la producció va ser el vapor. La màquina de vapor, inventada per James Watt en 1769, utilitzava el carbó com a combustible, va permetre la substitució de les energies tradicionals... Continuar leyendo "Màquines de Vapor, Fàbriques i Indústries Clau de la Revolució Industrial" »

Liberalisme i Capitalisme: Orígens i Estructura

Cap a la darreria del segle XVIII, una sèrie de pensadors britànics van definir el liberalisme econòmic. Hi va destacar Adam Smith, que, en l’obra La riquesa de les nacions (1776), va establir els principis fonamentals del liberalisme:

Principis del Liberalisme Econòmic (Adam Smith)

• L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.
• Els diversos interessos s’equilibren en el mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta l’oferta a la demanda.
• L’Estat s'ha d'abstenir d’intervenir en el funcionament de l’economia i ha de permetre el desenvolupament lliure dels interessos particulars.

L'Estructura del Capitalisme Industrial

Sota aquests principis,... Continuar leyendo "Liberalisme i Capitalisme: Principis, Estructura i Expansió Global" »

El Concepto de Ciudadanía

El concepto de ciudadanía tiene múltiples significados:

Dimensión Política

La ciudadanía es el modo como los ciudadanos se relacionan con el Estado. En la ciudadanía se expresan las características que definen en cada caso la inserción de los ciudadanos en la comunidad política. La ciudadanía tiene dimensión política. Y según se configure en cada caso la organización política del Estado, atendiendo a derechos y deberes, resultarán los diferentes modos de constituir la ciudadanía.

Dimensión Cultural

El ser humano nace y convive en una cultura que contribuye a su identidad: es la identidad cultural de un individuo, de un grupo, de un pueblo.

Nación y Estado: Conceptos Fundamentales

Nación

Nación: significa... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales de Ciudadanía y Estado: Una Perspectiva Social" »

L'Estat i la seva Evolució Històrica

Tipus d'Estat al llarg de la Història

1. Estat absolut (segles XV - XVII)
2. Estat liberal
3. Estat de dret
4. Estat liberal-democràtic (sufragi censatari)
5. Estat democràtic (sufragi universal) (segle XX)
6. Estat del benestar (garanties socials)

• Estat fallit (l’Estat perd el control)

Un Estat es defineix per un territori, una població i un poder determinat.

Societat Feudal

Poliarquia: El rei actua com a àrbitre entre els senyors feudals, sense poder absolut.

• Relació de dependència entre senyor i vassall: el vassall és protegit pel senyor a canvi de servei.
• La "llei" és la voluntat del senyor.
• Economia poc desenvolupada.
• Societat estàtica: l'Església monopolitza la cultura, la ciència i el saber.
• Territoris petits amb senyors

Industrialització

És el procés de transformació continua i a gran escala de matèries primeres en productes directament utilitzables (ja siguin béns de consum, béns intermedis o béns d'equip).

Dos grans diferències respecte els altres dos sectors econòmics:

• No depèn tant de la natura (a diferència del sector primari) i a part permet una més ràpida rotació del capital.

-A diferència del sector terciari, al produir mercaderies físiques, sí que genera un valor (i plusvàlua).

Fases de la industrialització

El procés d'industrialització permet que el capital adopti la seva forma productiva per la qual cosa es necessiten, per una banda, matèries primeres, recursos energètics i mitjans de producció, i per una altra, força de treball.

Ciencias Naturales

• Objeto de estudio: Mundo físico

• Objetivo: Explicar

• Método: Experimental

• Predicciones: Predicen con precisión los acontecimientos futuros

• Verdad: Correspondencia

• Ejemplo: “Los metales se dilatan con el calor”

Su conocimiento se basa en la explicación, la cual pretende conectar fenómenos mediante leyes causales.

Ciencias Humanas/Sociales

• Objeto de estudio: Ser humano y sociedad

• Objetivo: Comprender

• Método: Hermenéutico

• Experimentación: No recurren a la experimentación ni utilizan la matemática.

• Verdad: Consenso, pragmática

• Ejemplo: “La frustración produce agresividad”

Pretenden comprender, no explicar. El objetivo de la comprensión es conocer las motivaciones y el significado de las realidades humanas y sociales.

La historia económica es una rama de la historiografía que estudia y analiza los procesos de cambio en la actividad productiva de bienes y servicios, la asignación de los recursos, la distribución y redistribución de la riqueza, y sus repercusiones en los agentes sociales y en las estructuras de la sociedad a lo largo del tiempo.

Propósito de la Historia Económica

El propósito principal (según la metodología y enfoques de cada escuela de historiadores) es comprender la persistencia de las estructuras de larga duración o explicar cómo los cambios en la estructura social y los mercados han contribuido al desarrollo económico a largo plazo. En general, se podría decir que el objetivo es entender cuál ha sido y qué ha causado el desenvolvimiento... Continuar leyendo "Evolución y Corrientes de la Historia Económica: Un Recorrido Metodológico" »

Las Ciencias Humanas y el Método Hermenéutico

Al comienzo de esta unidad hemos clasificado las ciencias empíricas en: ciencias naturales y ciencias humanas o sociales. A partir de esta distinción, hay que tener en cuenta tres observaciones:

• Entre ciencias naturales y humanas hay importantes puntos de coincidencia: las explicaciones y teorías deben fundamentarse en la experiencia y han de ser refutables mediante el recurso de la experiencia. Las leyes científicas establecen relaciones constantes entre fenómenos observables: siempre que ocurre x, ocurre y. Esto es propio de las ciencias naturales, y hay razones para pensar que es insuficiente en las ciencias humanas.
• Entre muchos filósofos y teóricos de la ciencia existe la tendencia a