Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

El trabajo en las sociedades contemporáneas

Köhler y Martín: El concepto de trabajo. Este concepto es fundamental para comprender no solo las relaciones laborales, sino también las sociedades contemporáneas. El trabajo es el elemento esencial y el eje sobre el que se articulan estas sociedades, lo que las caracteriza y define.

Trabajo, seres humanos y sociedad

Antropológicamente, el trabajo se plantea como un rasgo exclusivo de los seres humanos. Es fuente de:

1. Cohesión e integración social: El trabajo genera y articula la sociedad, promoviendo la homogeneidad social.
2. Ideologías: La concepción del trabajo es la base de las ideologías políticas, como el marxismo y el neoliberalismo.
3. Creación artística: Obras como "Tiempos modernos" de

Cultura desde la antropología:

Tyler (1871): Todo complejo (conocimientos, arte, moral, costumbres, etc.)

Malinowski (1931): Herencia social, busca satisfacer las necesidades del hombre. Todo integrado.

Linton (1940): Suma de conocimientos y modelos de comportamiento en miembros de sociedad.

Herskovits (1948): Porción aprendida de conducta humana.

Goudenough (1968): Algo que necesitamos saber o creer en una sociedad, modelos para percibir las cosas, relacionarlas e interpretarlas.

Peter Burke (1990): Sistema de significados, actitudes y valores. Se traducen y expresan.

A fines del siglo XVII:

- Cultura: educación, erudición y buen gusto.

- Ignorancia: se le daba como característica al pueblo (vulgaridad, bestialidad, grosería, etc.)

Durante siglo

Conseqüències de les Guerres Púniques a Roma

La Segona Guerra Púnica va marcar l'inici d'un procés de transformació que, en poc temps, va produir canvis profunds en l'estructura de l'estat i de la societat romana.

L'Ascens de Roma com a Potència Mundial

Després de la Segona Guerra Púnica, Itàlia va patir la decadència i la proletarització dels camperols. No obstant això, Roma s'havia convertit en la potència dominant de la Mediterrània, al mateix temps que en un imperi mundial. El jove imperi englobava territoris de gran producció agrària, recursos inesgotables de matèries primeres i un gran nombre de mà d'obra provinent dels esclaus.

Expansió Econòmica i Noves Oportunitats

Roma disposava d'un gran nombre de mercats, immenses... Continuar leyendo "Impacte de les Guerres Púniques: Transformació de Roma" »

T.8 - De la Societat Estamental a la Societat de Classes: La Dissolució dels Estaments Privilegiats.

A Espanya, els estaments van deixar d’existir amb la configuració de l’Estat Liberal quan les noves lleis van imposar la igualtat jurídica de tots els ciutadans, una mesura que posava fi als privilegis atorgats pel naixement, pels títols o per la pertinença al clero. En el nou sistema, tots els grups socials pagaven impostos i eren jutjats per les mateixes lleis i pels mateixos tribunals. D’aquesta manera, el conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica, la de ciutadans. Les diferències socials es van establir segons la riquesa i no pas segons la situació legal, i els ciutadans van quedar definits per la seva... Continuar leyendo "De la Societat Estamental a la Societat de Classes: Anàlisi i Transformació" »

Transformació Social a l'Espanya del Segle XIX

La Pervivència de la Noblesa

L'alta noblesa espanyola no va rehuir el seu poder econòmic, sinó que el va incrementar. Va conservar la majoria de les seves terres, esdevingudes aleshores propietat privada, i fins i tot va adquirir noves propietats procedents de la desamortització. Espanya continuava sent un país agrari i la noblesa era la major posseïdora de terres. Fins a l'any 1860 cap patrimoni burgès no s'acostava en dimensions al de qualsevol membre de l'alta noblesa.

El destí de la petita noblesa va ser molt diferent. Els hidalgos van perdre el seu privilegi principal, el dret a l'exempció d'impostos, i atès que les seves terres els proporcionaven rendes escasses, es van anar diluint... Continuar leyendo "Transformació Social a l'Espanya del Segle XIX: Noblesa i Burgesia" »

Causes de la Revolució Francesa

Social:

• L’Antic Règim s’organitzava per estaments, el clergat, la noblesa i el 3r Estat. Els privilegiats no pagaven impostos i tenien la major part de les terres explotant a la població. El 95% de la població (no privilegiats) havien de pagar impostos i rendes, i estaven exclosos de càrrecs i prebendes. El 85% (pagesos), el 5% (clergat) i el 10% (burgesos, nobles, artesans...).

Econòmica:

• Societat Estamental amb grans desigualtats i majoritàriament agrícola. A principi del segle XVIII, l'agricultura era la font de riquesa més important però era poc productiva per la forma de propietat i explotació. Els senyors vivien dels impostos que pagaven els pagesos, els quals estaven obligats. Es tracta d’una

Classes Populars i Grups Urbans al Segle XIX

El món artesà i tradicional va continuar sent molt important a l'Espanya del segle XIX. A les zones rurals com a les ciutats s'hi mantenia un fort sector artesà que elaborava la majoria dels productes manufacturats, atès que la producció fabril continuava sent minoritària.

El creixement urbà i la nova estructura de l'Estat liberal van comportar la concentració a les ciutats d'una sèrie de treballadors de serveis, com ara:

• Els relacionats amb la infraestructura urbana
• Petits funcionaris
• Empleats de banca

Aquest conjunt de treballadors vorejava el límit entre les classes mitjanes i les classes populars, ja que eren assalariats. Entre les classes més humils, hi predominaven les dones ocupades en... Continuar leyendo "Classes Socials a l'Espanya del Segle XIX: Pagesia i Proletariat" »

Legitimidad del Poder según Max Weber

Max Weber habla de que a lo largo de la historia han existido tres maneras diferentes de legitimar el poder:

1. Legitimidad Tradicional

   Basada en la costumbre, integrando prejuicios y soluciones prácticas. Se da en las sociedades patriarcales y en las monarquías. El poder lo ejercen, además del monarca, personas dependientes de él. Esta forma de legitimar el acceso al poder ha sido mayoritaria en Europa a lo largo de su historia, en concreto hasta la Revolución Francesa, y ha estado casi siempre vinculada a la concepción del origen divino del poder. Era Dios quien había concedido a la familia del rey el poder de mandar.

2. Legitimidad Carismática

   La que produce el carisma de una persona, la “autoridad de

Herència de Carles V

Després de la mort de Felip i Joana de Castella, Carles hereda:

De la seva mare Juana I de Castella: Part del nord d'Àfrica i gran part de Castella. De part de Felip de Borgonya Pare: Països Baixos espanyols. Padrí: Regne d'Aragó. Maximiliana d'Àustria: Arxiducat d'Àustria, Nord d'Itàlia, Poder Emperador Sacre Imperi Romanogermànic.

Unificació religiosa

Quan els Reis Catòlics arriben al poder, tots havien de practicar la mateixa religió, tot i que convivien tres religions diferents a l'estat. Unifiquen la religió per augmentar el seu poder. Decret d'expulsió dels jueus (o es converteixen o abandonen el territori), això té la conseqüència que molta gent qualificada abandona el territori. Musulmans en la mateixa... Continuar leyendo "El regnat de Carles a Espanya: herència, unificació religiosa i reformes il·lustrades" »