Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Reflexiones sobre la Identidad en la Era de la Globalización

Consecuencias de la Globalización en la Identidad

La globalización, o mundialización, implica una homogeneización de conocimientos, idiomas, instrumentos y otros elementos entre las personas de todo el mundo, especialmente en los países más desarrollados. Esta creciente interconexión y el hecho de compartir cada vez más aspectos de nuestras vidas, refuerza la percepción de igualdad y, al mismo tiempo, intensifica la necesidad de destacar y afirmar las diferencias que definen nuestra identidad.

En este contexto, surge el concepto de "tribus planetarias", que se refiere a grupos que comparten una fe o ideología, trascendiendo las fronteras nacionales, raciales o de clase social.... Continuar leyendo "Identidad y Globalización: Reflexiones sobre la Diversidad Cultural" »

La Globalización: Un Proceso Multidimensional

La globalización es un proceso multidimensional, no solo económico. Su expresión más determinante es la interdependencia global de los mercados financieros, permitida por las nuevas tecnologías de información y comunicación, y favorecida por la desregulación y liberalización de dichos mercados.

La creciente interdependencia entre todas las regiones de nuestro planeta, la influencia de los grandes agentes económicos en la toma de decisiones de los gobiernos, el aumento de la movilidad y la creación de redes globales de información y opinión socavan los propios fundamentos del Estado y dan paso a un nuevo contexto: la "era postnacional".

Dimensiones de la Globalización

• Económica: Las economías

Los estudios de comunicación en latinoamérica=1. El contexto: la influencia de los Estados Unidos = La mass communication research hizo de todo el continente americano un espacio en el que desarrollar sus planteamientos, que equiparaban desarrollo a comunicación.
Con ayuda institucional y de fundaciones privadas, los investigadores norteamericanos trasladaron su experiencia a las universidades de centro y Suramérica durante los años 60 y 70, formando profesionales de la comunicación y asesorando en la elaboración de los planes de estudio universitarios. El objetivo era adaptar los procesos sociales a los intereses de los Estados Unidos en el periodo de la Guerra Fría, neutralizando en lo posible los procesos revolucionarios y de emancipación... Continuar leyendo "La escolástica latinoamericana y su influencia en Europa" »

Al primer terç del segle XX, l’economia espanyola va estar marcada per una tendència general al creixement moderat que va quedar interrompuda per la Guerra Civil.

Al llarg d’aquest període, a Europa va predominar l’intervencionisme estatal per protegir la pròpia producció nacional. D’aquesta manera es protegien de l’emergència econòmica dels Estats Units.

De la Pèrdua Colonial a la I Guerra Mundial (1898-1914)

Després de la pèrdua de Cuba i les Filipines (1898), Espanya es va recuperar econòmicament. La primera dècada del segle XX va estar marcada pel creixement de la producció agrària i el procés de concentració i diversificació industrial.

Tot i així, la pèrdua de les colònies no va tenir una transcendència espectacular... Continuar leyendo "Economia i Societat a Espanya (1898-1936)" »

Crisi Bancària i Industrial (1929-1933)

De la Borsa a l'Economia

La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van fer que en pocs mesos la crisi de la borsa esdevingués una crisi econòmica que va acabar afectant tots els sectors de l'economia.

L'Esfondrament Bancari

El sistema bancari va ser un dels primers afectats, perquè, d'una banda, l'enfonsament borsari va fer que els deutors no poguessin tornar els préstecs i, d'una altra, la majoria dels bancs havien acceptat accions de la borsa com a garantia dels préstecs. La por que els bancs fessin fallida va espantar la població, que hi va acudir massivament per tal de retirar l'efectiu dels seus comptes, però les entitats financeres no van poder reposar els dipòsits bancaris... Continuar leyendo "Crisi Bancària i Industrial 1929-1933: Causes i Conseqüències" »

Les causes de l'imperialisme modern

Causes econòmiques de l'expansió imperialista

Les crisis econòmiques de la segona meitat del segle XIX van provocar que la majoria d’Estats europeus adoptessin polítiques proteccionistes que dificultaven la col·locació de l’excés de producció en altres països europeus. Les necessitats de proveïment de primeres matèries o d’exportació de mercaderies i de capitals de les economies occidentals van originar la colonització de nous territoris. El desenvolupament dels mitjans de transport i navegació va tenir una incidència especial en aquest procés, ja que abaratia i agilitzava el transport de grans quantitats de mercaderies. Aquest factor adquirí una gran importància en un país industrialitzat... Continuar leyendo "L'Imperialisme: Causes i Mètodes de Colonització" »

La Coexistència Pacífica i la Crisi dels Míssils (1962-1980)

Punt d'Inflexió: La Crisi dels Míssils

La Crisi dels Míssils a Cuba va ser un punt d'inflexió. Les dues superpotències van veure que no podien seguir igual. La Guerra Freda continuava perquè els convenia, però havien d'establir límits i controls.

Coordinació Mútua i Distensió

Els dos dirigents van començar a parlar de distensió. A Cuba hi havia hagut un risc massa alt. S'havia de convèncer la gent que era necessari parar. Després del desgel, van començar a trobar-se i parlar. Van quedar més d'una vegada i van crear el telèfon vermell (Casa Blanca-Kremlin). Ho van fer públic per fer veure a la gent que havien posat fre i que no hi hauria guerra nuclear. També es... Continuar leyendo "La Coexistència Pacífica i la Guerra del Vietnam (1962-1980)" »

Evolució i Estructura de la Unió Europea

Tractats Fundacionals i Reformes Clau

El Tractat de Maastricht (1992-1993)

L'any 1993 va entrar en vigor el Tractat de la Unió Europea (UE), que havia estat signat l'any 1992 a la ciutat de Maastricht. Això va implicar:

1. La Comunitat Econòmica Europea es va passar a anomenar Unió Europea.
2. El reforçament de la integració econòmica i l'avanç cap a la integració política i social. Es va crear el Banc Central Europeu i es va establir una moneda única (l'euro). Es va crear la ciutadania europea, que ha permès donar el dret de vot en les eleccions municipals i europees a tots els ciutadans dels estats membres.
3. Va implicar l'establiment d'una política exterior i de seguretat comuna.

El Tractat de Lisboa

Iritziak, Sinesmenak eta Ezagutza

Gutxieneko ezagutza ez dagoenean, erantzuna tradizio kulturalen, erlijiosoen, inguruneko giro sozio-politikoaren edo komunikabideen araberakoa izaten da. Sinesmenak arriskutsuak izan daitezke iritziak eta erabakiak hartzerakoan, benetako ezagutza ordezka dezaketelako, egiazko printzipio gisa hartzen ditugunean. Ezagutza, aldiz, zientziaren bidez lortutako ezagupena da, metodo zientifikoaren bidez lortu dena. Iritziak izateko eta erabakiak hartzeko ez dira nahikoak tradizioak, sinesmenak eta usteak. Errealitatearen ezagutza ezinbestekoa zaigu.

Zientzia: Errealitatearen Jakintza

Zientzia (latinez, scire, jakitea) eguneroko bizitzan beharrezkoa den errealitatearen jakintza da, zientziaren bidez lortzen dena.

Inguruneko

L'Antic Règim: Estructures i Transició

L'Antic Règim es refereix al conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats d'Europa occidental entre els segles XVI i XVIII. Les grans transformacions del món contemporani es van donar sobre unes estructures sòcio-econòmiques i polítiques que hi havia a Europa des del segle XVI. El segle XVIII és el segle de transició, el que marca la fi de l'Antic Règim i la gestació de la nova època.

Característiques de les Societats de l'Antic Règim

Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per:

• Una població estancada.
• Una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial.
• Una societat estamental.
• Un sistema polític