Chuletas y apuntes de Biología de Otros cursos

I. Introducción a la bioquímica

• Estudia la composición química y las reacciones de los seres vivos.

• Analiza proteínas, carbohidratos, lípidos y ácidos nucleicos.

• Explica cómo las células obtienen energía y sintetizan sus propias moléculas.

II. Metabolismo

• Conjunto de reacciones químicas del organismo.

• Catabolismo: degrada moléculas y libera energía (ATP).

• Anabolismo: sintetiza moléculas usando energía.

• Mantiene el crecimiento, la reparación y el equilibrio del cuerpo.

III. Sustrato – enzima

• Las enzimas catalizan reacciones sin alterarse permanentemente.

• Se unen al sustrato en su sitio activo formando un complejo enzima‑sustrato.

• Cada enzima es específica para su sustrato.

• Ejemplos: ureasa (urea → amoníaco + CO₂), lactasa (lactosa

Anatomía y Fisiología del Aparato Reproductor Femenino

Respuestas del Cuestionario

• 1) B: Orificio vaginal.
• 2) A: Vestíbulo.
• 3) B: A las fimbrias.
• 4) C: Fórnix vaginal.
• 5) C.
• 6) A.
• 7) D.
• 8) B.
• 9) C: Está causada por un aumento gradual.
• 10) D: Todas son correctas.
• 11) B: La producción de hormonas se incrementa.
• 12) B: Folículos primordiales.
• 14) A: Aumento.
• 15) C: Invasión del trofoblasto.

Anatomía Macroscópica

Ovario / Fimbrias / Infundíbulo / Ampolla

Fondo del útero / Cavidad uterina / Endometrio / Cuello del cérvix (Canal endocervical y endocérvix) / Ectocérvix / Fórnix / Vagina

Conceptos de Ciclo Vital Femenino

• ¿Qué es la menarquia? Es el comienzo del ciclo menstrual y marca el inicio de la vida sexual activa.
• ¿Qué es la menopausia? Es el

Lípids Complexos

• Estan formats per:

• Alcohol
• Àcids grassos
• Altres tipus de molècules

• Són les principals molècules de la doble capa lipídica de les membranes plasmàtiques. → Lípids de membrana

• Tenen comportament amfipàtic com els sabons.

• En contacte amb l'aigua formen bicapes:

• Zones hidròfobes a la part interior.
• Zones hidròfiles a l'exterior, en contacte amb H2O

Fosfoglicèrids

Èsters que consten de:

• 2 àcids grassos
• 1 glicerina
• 1 àcid fosfòric
• 1 alcohol (generalment conté grup amino -NH2)

• L'àcid fosfòric i el grup amino s'ionitzen. → Formen el grup polar de la molècula.

• Formen part de la membrana plasmàtica.

Fosfoesfingolípids

Són èsters formats per la unió de:

• Un àcid gras
• Una esfingosina (aminoalcohol de cadena

Cofactors

Els enzims oxidoreductases (majoritàriament deshidrogenases) utilitzen cofactors com el FAD/FMN i NAD+/NADP+ que guanyen 2e- i 2H+.

Metabolisme de la glucosa

El GLUT4 s'activa amb la insulina (glucosa elevada). El GLUT2 té baixa afinitat, necessita glucosa elevada, sintetitza glicogen, l'emmagatzema i inhibeix la gluconeogènesi. En dejú, deixem de produir insulina i produïm glucagó, degradem glicogen per obtenir glucosa i en sintetitzem de nova gràcies a la lipòlisi i proteòlisi.

Metabolisme de les proteïnes

Les proteïnes es degraden per desaminases i transaminases, donant piruvat i oxalacetat, o aminoàcids que, en perdre el grup amino, generen amoni tòxic que s'ha d'eliminar.

Metabolisme dels carbohidrats

Els carbohidrats donen... Continuar leyendo "Metabolisme i regulació energètica" »

Aparell reproductor femení

• Vagina: Conducte de parets musculars recobertes per mucosa. És l'òrgan copulador femení. A la part més externa pot haver-hi l'himen.
• Ovaris: Gònades sexuals femenines; produeixen òvuls i secreten estrògens i progesterona (hormones).
• Trompes de Fal·lopi: Conductes que comuniquen els ovaris amb l'úter.
• Úter: Òrgan buit amb parets musculars, recobertes per l'endometri, ja que necessita molta sang. Allotja el fetus durant l'embaràs.
• Coll de l'úter: Comunica l'úter amb la vagina.
• Llavis majors i menors: Replegaments de pell.
• Vulva: Part externa.
• Clítoris: Òrgan erèctil amb funció de plaer.

Hormones sexuals femenines

• Estrògens: Ajuden a madurar els òvuls i a regenerar l'endometri després de la menstruació.
• Progesterona:

Funcions de l'ADN

L'ADN compleix dues funcions fonamentals:

• Transmissió genètica: Conté la informació genètica que es transmet mitjançant la replicació a la següent generació.
• Variabilitat: Permet canvis i mutacions que faciliten la variabilitat genètica i l'evolució biològica.

L'ARN: Funcions i Importància

Tots els ARN són el resultat de la transcripció (còpia d'un gen). L'ARN transporta la informació genètica des del nucli fins al citoplasma, on s'utilitza per sintetitzar proteïnes.

• Síntesi de proteïnes: Dirigeixen les etapes intermèdies.
• Regulació: Regulen l'expressió gènica.
• Emmagatzematge: En alguns virus (com el SARS-CoV-2), l'ARN actua com a informador biològic en absència d'ADN.

Gens estructurals i reguladors

• Gens estructurals:

Interfase: L'Etapa de Preparació Cel·lular

L'interfase és l'etapa de més durada del cicle cel·lular, on la cèl·lula presenta un nucli interfàsic amb les seves estructures característiques. El metabolisme és molt actiu i comprèn tres fases:

• G1: La cèl·lula realitza les seves funcions habituals (nutrició, relació i reproducció). Algunes cèl·lules adultes (neurones o fibres musculars) no es divideixen mai i entren en una fase G0.
• S: Fase de replicació de l'ADN.
• G2: La cèl·lula es prepara per a la divisió cel·lular.

Divisió Cel·lular: El Procés de Multiplicació

La divisió cel·lular és una etapa curta on la cèl·lula es divideix i presenta cromosomes. Consta d'una única fase M, subdividida alhora en cariocinesi (divisió... Continuar leyendo "El Cicle Cel·lular: Fases, Cromosomes i Divisió Cel·lular" »

Sistema Nervioso

Sistema Nervioso Simpático

Los ganglios simpáticos forman una cadena a ambos lados de los cuerpos vertebrales, conectándose con los nervios espinales mediante los ganglios espinales. Es catabólico, con respuesta de lucha y adrenalina. Se comunica con las regiones torácicas y lumbar de la médula, entre T1 a L2 o L3.

Ganglios: cervical superior, medio, cervicotorácico, torácicos, celíacos, mesentérico superior e inferior, y lumbares.

Sistema Nervioso Parasimpático

Gran parte de las fibras están en el vago. Es anabólico, de descanso, con acetilcolina. Posee un componente craneal y otro sacro, que están comunicados por medio de los pares craneales:

• III (pupilas, músculos ciliares del ojo)
• VII (glándulas lagrimales, nasales,

Desnaturalització i Renaturalització de Proteïnes

La desnaturalització de les proteïnes és la pèrdua de la seva estructura terciària i, generalment, també de la secundària, a causa del trencament dels enllaços que les constitueixen. Aquest fenomen pot ser causat per canvis en el pH, variacions de temperatura, alteracions en la concentració salina del medi o fins i tot per una simple agitació molecular. Com a conseqüència, les proteïnes adopten una conformació filamentosa i precipiten, ja que perden la capa de molècules d’aigua que normalment les recobreix. Això provoca que les molècules proteiques s’uneixin entre elles, formant grans agregats que acaben precipitant.

Les proteïnes desnaturalitzades no poden dur a terme... Continuar leyendo "Proteïnes: Estructura, Tipus i Funcions Essencials" »

Orgánulos Celulares: Lisosomas

Los lisosomas son vesículas membranosas procedentes del Aparato de Golgi (AG) que contienen un conjunto de enzimas hidrolíticas utilizadas para la digestión intracelular de todo tipo de moléculas.

Digestión Celular: Heterofagia y Autofagia

Heterofagocitosis

Consiste en la digestión de materiales que llegan desde el exterior celular por dos vías:

• La pinocitosis, que dirige los materiales endocitados a los endosomas, los cuales se fusionarán con los lisosomas.
• La fagocitosis, en la cual las partículas fagocitadas son englobadas en fagosomas que se fusionan con los lisosomas.

Autofagocitosis (Autofagia)

Es la digestión en los lisosomas de estructuras celulares obsoletas o dañadas. Se forma un autofagosoma que... Continuar leyendo "Conceptos Esenciales de Biología Celular y Microbiología" »