Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Universidad

La Escultura Romana

La escultura romana representa la etapa final del arte helenístico y etrusco. Roma desarrolló un gusto particular por las esculturas griegas, que eran importadas y copiadas. Surgió así una escuela neoática en Atenas para cubrir las necesidades del mercado romano, destacando en este movimiento el escultor Pasiteles.

El arte escultórico romano introdujo dos grandes innovaciones:

• El retrato
• El relieve histórico

Características de la Escultura Romana

• Abandono de las figuras idealizadas de tipo griego.
• Desaparición de los relieves mitológicos y procesionales griegos.
• Composiciones, actitudes y plegados de inspiración griega.
• Búsqueda del realismo en el retrato, con un marcado estudio psicológico.
• Precisión realista en los

6.1 Brunelleschi: L’arquitecte com a humanista, figura erudita: La recuperació del llenguatge clàssic, idealització i estudi profund de l’art greco-romà (estada a Roma). Trencament de la pràctica gremial (imitació) i pas a l’artista lliberal i intel·lectual (observació). La figura del creador (arquitecte/artista) com a nou rol social, producte cultural. Desenvolupament i avanç tecnològic: Innovació tecnològica en relació a l’estil gòtic i superació de limitacions tecnològiques. La invenció de la perspectiva: 1 sol punt de fuga (vs un eix de fuga), canvi de percepció i experiència de l’espai, espai com a continu geomètric, lleis de perspectiva i la perspectiva com a eina projectual, la pintura com a mitjà d’experimentació... Continuar leyendo "L'Arquitectura del Renaixement: Brunelleschi i Bramante" »

El Partenó d'Atenes

Arquitectes i construcció

El Partenó va ser dissenyat pels arquitectes Ictinos i Cal·lícrates, sota la supervisió de l'escultor Fídies. La construcció va començar l'any 447 aC i va durar aproximadament 10 anys.

Està situat a l'Acròpoli d'Atenes.

Els materials principals utilitzats en la construcció del Partenó van ser el marbre pentèlic i la fusta. El sistema constructiu és arquitravat. Les seves dimensions aproximades són de 69,5 x 30,9 metres.

Història i significat

Aquest temple va ser construït com a ofrena a la deessa Atena després de la victòria sobre els perses. La seva grandiositat pretenia demostrar el poder i la riquesa d'Atenes.

La construcció va ser finançada amb les riqueses de la ciutat i donacions.... Continuar leyendo "Partenó: Arquitectura, Història i Significat" »

Grabados Góticos

Los primeros grabados a la fibra que se realizaron en el mundo occidental datan del siglo XV. Los primeros dibujos, de estilo gótico, fueron tallados toscamente en tacos de madera, entintados y estampados. Las primeras estampas realizadas de esta manera se utilizaban para jugar a los naipes, entretenimiento popular de la época, etc. En el periodo gótico, la mayor parte de la vida se centraba alrededor de la Iglesia, por lo que el clero utilizaba estampas con fines devocionales.

Grabados Renacentistas

El artista más ilustre del Renacimiento en el norte de Europa fue Alberto Durero. Llegó a ser el primer gran maestro gráfico. Su notable capacidad con el buril y la gubia le hicieron merecedor del éxito. El grabador holandés... Continuar leyendo "Evolución del Grabado: Del Gótico al Siglo XVIII y los Incunables" »

El Arte en la Prehistoria y las Primeras Civilizaciones

Paleolítico: Los Orígenes del Arte

• Arte Mobiliar

  Figuras y objetos que podían ser transportados de un lugar a otro.

  • Venus de Willendorf

    Data del 28.000 a.C., encontrada en Austria. Tallada en piedra caliza, representa una mujer desnuda con grandes pechos y abdomen abultado, la cara cubierta y los brazos pequeños. Es un símbolo de fertilidad.

• Arte Rupestre

  Dibujos y pinturas hallados en cuevas o sobre rocas.

  • Bisonte de Altamira

    Pintura encontrada en Altamira, España, datada en el 14.000 a.C.. Realizada directamente sobre la piedra sin tratamiento previo, pintada con carbón, ocre e incluso sangre u orina. La cueva mide aproximadamente 15 metros.

Mesolítico y Neolítico: El Establecimiento

Catedral de Notre Dame de París

Fitxa tècnica:

Autor: Bisbe Maurice de Sully

Cronologia: Anys 1163-1345

Estil: Gòtic

Tipologia: Arquitectura

Material: Pedra

Localització: Île de la Cité, districte de París

Context històric:

Gòtic és el nom que els teòrics de l’art del Renaixement italià donaren a l’art de l’art mitjana, amb un significat pejoratiu considerant-lo impropi de gent civilitzada; consideraven que els bàrbars gots havien acabat amb l’art clàssic. El gòtic apareix a Île de France, es difon per tota Europa occidental i és assimilat i adaptat de diverses maneres a cada lloc. Els límits cronològics se situen entre l'últim terç del s.XII i finals del s.XV. Els segles XIII, XIV i XV són el període d'excel·lència... Continuar leyendo "Catedral de Notre Dame de París: Fitxa tècnica, estil gòtic i influències" »

La Portalada de Ripoll

La portalada pertany al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, del segle XII. La seva estructura recorda un arc de triomf romànic, presentant una complexa superposició d'ordres. A més, l'absència de timpà fa més evident aquesta semblança amb les construccions clàssiques. Tanmateix, els temes representats són religiosos, amb governants bíblics, a diferència dels arcs de triomf romans.

Als registres de l'esquerra s'hi representen reis de l'Antic Testament, narrant la història de Moisès i dels reis David i Salomó. S'estableix un vincle simbòlic entre aquestes figures i el comte Ramon Berenguer IV. Als registres superiors hi trobem una Maiestas Domini, amb un missatge de poder diví molt clar. Probablement,... Continuar leyendo "La Representació del Poder en l'Art: De Roma a l'Edat Mitjana" »

Orígens Temple Grec

Prové de diverses cultures anteriors a la Grècia Antiga, com són la micènica, egípcia i cretenca o menoica. L’estil és una fusió de la arquitectura funerària, domèstica i religiosa, ja que el temple complia les tres funcions: es construït amb la idea de fer una casa per a un Déu, serà un lloc de culte a la mort. Adoptant la forma de les antigues cases gregues, de planta rectangular i allargada. A la vegada el temple funciona com l’arquitectura de les tombes, on trobem un porxo (pòrtic) de pilars a l'entrada que permet les ofrenes i el culte sense necessitat d’entrar a la zona prohibida, que només poden visitar els sacerdots.

Treball i ap de la pedra al temple grec clàssic

A partir del segle VIII aC la... Continuar leyendo "Orígens i evolució del temple grec" »

Principios Fundamentales de la Arquitectura Griega

La arquitectura griega se caracterizó por no alterar el terreno, sino por construir sobre él, respetando el entorno. Los órdenes griegos son una serie de representaciones visuales e intelectuales que definen el estilo y la proporción de las construcciones. Estos órdenes son:

• El Dórico: Representación de la fuerza y la proporción del hombre.
• El Jónico: Representación de la gracia y la proporción de la mujer.
• El Corintio: El orden más tardío y ornamentado, caracterizado por el capitel de hojas de acanto.

El Templo Griego: Evolución y Estructura

La evolución del megarón (la sala principal de las casas micénicas) dio lugar al templo griego. Para los griegos, la ubicación del templo... Continuar leyendo "La Arquitectura Clásica Griega: Órdenes, Templos y la Majestuosidad de la Acrópolis de Atenas" »

Sant Vicenç de Cardona: Joia del Romànic Català

1. Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 1029-1040 (primera meitat del segle XI)
• Localització: Cardona (Bages)
• Tipologia: Església
• Estil: Romànic
• Material: Pedra
• Sistema Constructiu: Arquitravat i voltat

2. Context Històric i Cultural

Aquesta església era, en origen, la capella del castell de Cardona. Els comtes van protegir l’església amb donacions. L’any 1019, el vescomte de Cardona, aconsellat per l’abat Oliba, va reconstruir l’església, que estava molt malmesa. També s’hi va establir una comunitat de clergues de l’Orde de Sant Agustí.

A finals del segle XVI, el conjunt es va separar i, més tard, es va convertir en caserna. Amb el pas del temps, l’església va quedar... Continuar leyendo "Sant Vicenç de Cardona: Arquitectura Romànica i Història Medieval" »