Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Universidad

Florència: Humanisme al Renaixement (S. XV i XVI)

Pioners i Concepció Espacial Humanista

Figures Clau

• Brunelleschi: Va impulsar la perspectiva i l'ús de l'ordre corinti florentí.
• Alberti: Va aplicar principis clàssics a l'església, basant-se en l'arc de triomf.

Concepció de l'Espai Arquitectònic Humanista

L'home ja no creu únicament en un regne de Déu, sinó que imagina un cosmos en termes numèrics, matemàtics i científics. Considera l'arquitectura com una ciència matemàtica amb l'objectiu de fer visible l'ordre còsmic.

Principis Fonamentals

A) Retorn al Coneixement de l'Antiguitat Romana

L'arquitecte romà Vitruvi (75-10 aC) destaca les proporcions matemàtiques del cos humà i les considera la mesura per a qualsevol construcció arquitectònica.... Continuar leyendo "Arquitectura del Renaixement a Florència: Brunelleschi i l'Humanisme" »

Andrea Palladio: El Legado Arquitectónico del Renacimiento

La Visión de las Villas Palladianas: Campo y Productividad

Andrea Palladio plasmó el nuevo valor de la tierra y el campo en sus villas. Estas no eran solo residencias para la vida contemplativa en el campo, sino casas decorosas que funcionaban a la vez como grandes explotaciones agropecuarias, al incorporar programas agrarios vinculados directamente a las residencias.

El Tratado "Los Cuatro Libros de Arquitectura" y su Legado

Con el propósito de difundir su obra, Palladio escribió en 1570 un tratado fundamental: “Los Cuatro Libros de Arquitectura de Andrea Palladio”. En esta obra didáctica, equipara la venerable arquitectura romana, como el Panteón, con la innovadora arquitectura... Continuar leyendo "Andrea Palladio: Maestría Arquitectónica y el Legado del Renacimiento Italiano" »

Arquitectura Paleocristiana

Atrio, nave central, fuente, laterales, ábside con altar, martex, bema o transepto, transenas, abov o adint, cubierta de madera que anula esfuerzos.

Arquitectura Bizantina

Cimacio

Elemento de transición entre capitel troncopiramidal invertida y arranque de arcos.

Bóvedas

• Cañón: Con cimbras o sobre arcos perpiaños.
• Arista: Dos de cañón que se juntan en cruz.
• Rincón de claustro: Cuatro bóvedas de arista.
• Baída: Con pechinas.
• Horno: Cubren espacio semicircular con cuarto de esfera, descargando peso de grandes cúpulas centrales (círculo en un cuadrado, y en cada lado del cuadrado medio círculo).
• Cúpulas:
  • Sobre trompas de arcos avanzados, en forma de bóvedas de horno.
  • Sobre pechinas.
  • Bóveda gallonada (viene de las

El Estilo Regencia: Contexto Histórico (1715-1723)

La Regencia es un periodo crucial en la historia de Francia que abarca los años de 1715 a 1723. Aunque breve, este lapso fue fundamental para el desarrollo de un gran estilo artístico. El nombre de Regencia, o estilo Regencia, proviene de Felipe de Orleans, sobrino de Luis XIV de Francia, quien gobernó el país durante estos años mientras Luis XV era menor de edad.

Características del Estilo de Transición

Felipe de Orleans buscó trascender no solo por su gobierno, sino por impulsar un estilo distintivo en las artes decorativas. El estilo Regencia es conocido como el estilo de transición entre la rigidez del estilo Luis XIV y la exuberancia del Rococó (o estilo Luis XV). Posee características... Continuar leyendo "El Estilo Regencia (1715-1723): La Transición Artística entre Luis XIV y el Rococó" »

El Escorial: Arquitectura del Renacimiento Español

El Escorial es una obra arquitectónica representativa del Renacimiento español del siglo XVI. En sus inicios, el estilo renacentista se incorporó como elementos decorativos sobre estructuras góticas, dando lugar al estilo conocido como plateresco.

Influencias y Construcción

La principal fuente de inspiración fue **Bramante**, cuya obra más importante en España es el Palacio de Carlos V en Granada. El Escorial, obra de **Juan Bautista de Toledo** y **Juan de Herrera**, constituye un extraordinario ejemplo de **purismo arquitectónico**, aunque con rasgos manieristas.

Su construcción fue ordenada por **Felipe II** para conmemorar la victoria de San Quintín sobre las tropas francesas,... Continuar leyendo "El Escorial: Majestuosidad y Arquitectura del Renacimiento Español" »

El Partenó

Cronologia i tipologia

Cronologia: 447-438 a.C.
Tipologia: Temple

Materials i localització

Materials: Marbre del Pentèlic i fusta.
Localització: Acròpoli d'Atenes. Situat al punt més alt del turó, vertebra el conjunt d'edificis importants de l'Acròpoli.

Context històric i cultural

Construït per Ictinos i Cal·lícrates durant l'època de Pèricles (460-430 a.C.), pertany a l'etapa clàssica grega (476-323 a.C.). Coincideix amb la construcció de l'Acròpoli, historiadors com Tucídides i Heròdot, dramaturgs com Sòfocles, Èsquil, Eurípides i Aristòfanes, filòsofs com Sòcrates i Plató, i el metge Hipòcrates. En art, es consoliden els ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti.

Estil i sistema constructiu

Estil: Grec... Continuar leyendo "Partenó i Erectèon: Joies de l'Acròpoli d'Atenes" »

El Palacio Real de Madrid

En 1734 se incendió el Alcázar. Por tanto, Felipe V quiso construir un palacio real en los altos de San Bernardo, pero finalmente destinó este lugar al actual Cuartel del Conde Duque. Por tanto, se construyó en el siglo XVIII el Palacio Real en el mismo solar donde estaba el Alcázar.

Diseño y Construcción

Filippo Juvara realizó las trazas de la planta y, tras su muerte, continuó Juan Bautista Sachetti. Participaron Ventura Rodríguez y Francesco Sabatini.

Su construcción se realizó durante los reinados de Felipe V, Luis I y Fernando VI.

Arquitectura y Entorno

Se halla al borde de la gran plataforma que desciende en pendiente hasta el Manzanares; por tanto, se realizaron en las fachadas oeste y norte una serie... Continuar leyendo "Madrid Histórico: Palacio Real y Plaza Mayor" »

El Partenó: Espai Cronològic, Històric i Cultural

El Partenó pertany a la segona meitat del segle V a.C., dins del període clàssic, l'etapa de més esplendor de l'art grec. D'aquest període destaquen dos fets: el govern de Pèricles (431 a.C. - 405 a.C.) i les guerres del Peloponès (431 a.C. - 405 a.C.). El període clàssic és fruit del nou corrent antropocèntric de la filosofia grega que es resumeix en la màxima dels pitagòrics: "L'home és la mesura de totes les coses."

Estil i Característiques

Dòric octàstil, perípter, monòpter, hexàstil, arquitravat, antropocèntric, ideal de bellesa, harmonia, perfecció, ordres religiosos.

Biografia dels Arquitectes

Ictinos i Cal·lícrates, dels quals no s'ha conservat informació històrica.... Continuar leyendo "El Partenó: Història, Arquitectura i Funció del Temple Grec" »

La basílica cristiana: orígens i tipologia

Una basílica era un lloc que servia per dur a terme diferents activitats. Els cristians la feien servir com un lloc de reunió per practicar la seva religió, el cristianisme. En un principi, el cristianisme com a religió estava perseguit, però cap a l'any 300 d.C., el cristianisme es converteix en una religió oficial i adoptada pels romans. Aquestes basíliques van ser les predecessores del que serien les esglésies. Les basíliques eren de gran superfície i de forma rectangular. Tenien les entrades pels costats llargs i als costats curts era on estaven els absis. Agafada la idea de la basílica, els cristians la van remodelar i van començar a construir les esglésies. Aquestes esglésies eliminaven... Continuar leyendo "L'Arquitectura Cristiana: De la Basílica a la Bizantina" »

L'Església Romànica: Elements i Característiques

Tria el sistema de representació que creguis més adient per descriure una església romànica, dibuixa-la i esmenta els seus elements característics. Ajuda't de detalls si ho creus convenients.

Les esglésies del romànic es caracteritzen per ser de pedra i tenir grans proporcions. La seva planta té forma de creu i acostuma a tenir fins a tres naus: dues laterals i una central. Un exemple d'església romànica seria la Cluny III, situada a Borgonya. Aquesta església episcopal consta de 5 naus: una central i 4 laterals. El camí principal està fet amb un ordre romànic i té arcs faixons; aquests arcs els acompanyen pilars amb capitells decorats. Les naus laterals serveixen per passejar... Continuar leyendo "Arquitectura Romànica: Castells, Monestirs i Influències" »