Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Secundaria

Context Històric del Barroc

El segle XVII constitueix una època de crisi, especialment a la Mediterrània. Va afectar l’agricultura, cosa que va suposar una crisi de subsistència. Això va repercutir en una caiguda demogràfica també per pestes i guerres. Aquesta crisi econòmica va tenir el seu reflex en la societat i es van produir revoltes camperoles. Políticament parlant, és l’època de l'absolutisme monàrquic. Espanya va perdre la seua hegemonia a nivell europeu i a l’interior hi va haver problemes com la sublevació dels catalans. Religiosament parlant, es posen en pràctica les reformes del Concili de Trento.

Cultura Barroca

El barroc va ser considerat com a sinònim de desordre i de decadència, però actualment es veu com... Continuar leyendo "El Barroc: Context Històric, Cultura i Arquitectura" »

Superposar punts de vista diferents, trastocant la lògica espacial amb fins dramàtics i expressius.

Composició de l'obra

L'autor va estructurar el quadre segons una estudiada composició. Hi ha un eix de simetria al centre de la composició definit per l'aresta de la paret blanca. El conjunt és organitzat com un tríptic i a cada banda destaquen també dues verticals:

• Panell central: estan situats el cavall i la dona portadora de la làmpada.
• Lateral dret: es produeix l'incendi i hi ha la dona que crida i sembla caure al buit envoltada de flames, definint un dels eixos verticals esmentats.
• Costat esquerre: hi ha el brau i la dona amb el nen mort als braços, determinant una nova vertical simètrica a l'anterior.

Al mig de la composició destaca... Continuar leyendo "Anàlisi del Guernica: Composició, Simbolisme i Significat" »

El Arte del Siglo XIX: Del Realismo al Modernismo

5. El Realismo

Durante la segunda mitad del siglo XIX se desarrolló un nuevo movimiento que pretendía describir la realidad concreta de su época. El Realismo surgió por diversos motivos:

• El fracaso de las revoluciones de 1848, que cuestionó las premisas románticas.
• El avance de la industrialización, que generaba significativos problemas sociales (miseria, trabajo infantil...).
• El avance de la ciencia, que impuso la observación y la descripción como método para conocer la realidad.

En escultura, se impuso una mayor captación del detalle y se mostraron temáticas relacionadas con cuestiones sociales, así como retratos de personajes destacados.

En pintura se mostró el desencanto a través... Continuar leyendo "Arte del Siglo XIX: Del Realismo al Modernismo - Evolución y Características" »

Enterrament a Ornans: Anàlisi de l'Obra Mestra de Gustave Courbet

Dades Clau de l'Obra

Autor: Gustave Courbet

Cronologia: 1849

Estil: Realisme

Tipologia: Oli sobre tela

Dimensions: 3,14 x 6,63 m

Localització: París

Context Històric i Artístic

Courbet va realitzar l’obra el 1849, un període tan crucial a la història de França com per a la història de l’art modern. França acabava de passar per la Revolució Democràtica de 1848, que va deposar el rei liberal Lluís Felip I. En aquest context, Napoleó III arriba al poder com a president de la República.

El Romanticisme queda obsolet davant dels ràpids canvis impulsats per la Revolució Industrial. La burgesia ha assolit el poder, mentre que el proletariat lluita per millorar les seves condicions... Continuar leyendo "Enterrament a Ornans: Anàlisi Profunda de l'Obra Mestra de Courbet" »

David de Donatello: Icono del Quattrocento Florentino

Nos encontramos ante una manifestación escultórica concreta: el David de Donatello, realizado a mediados del siglo XV y perteneciente al Quattrocento italiano.

Contexto y Encargo

La escultura fue un encargo de Cosme de Médici, un influyente hombre florentino que, al devolver el poder a la República de Florencia, se identificó con el personaje bíblico. El periodo histórico en el que se enmarca esta obra tiene como protagonista al hombre y al humanismo. El David de Donatello es un resumen de los valores y saberes que el Renacimiento pretendía recuperar.

El Artista y su Técnica

Su autor es el artista más representativo de la escultura del Quattrocento italiano. Donatello fue un gran renovador,... Continuar leyendo "David de Donatello y Miguel Ángel: Esculturas Renacentistas y su Simbolismo" »

Arte mesopotámico

1. Las principales obras arquitectónicas – Las estructuras de la construcción eran macizas y las formaban las fundaciones, los muros, el arco y la bóveda.
2. Rasgos más sobresalientes – Los rasgos más sobresalientes en el arte de Mesopotamia fueron: la monumentalidad, lo decorativo, el naturalismo y lo narrativo.
3. La arquitectura – La estructura de la construcción era maciza y la conformaban las fundaciones, los muros, el arco y la bóveda.
4. Los palacios – Estaban decorados con ladrillos esmaltados de variados colores, relieves y esculturas. Los más conocidos son: Sargón II en Khorsabad, el palacio de Ninrud y los relacionados con Senaquerib.
5. El zigurat – El zigurat es la construcción más típica de Mesopotamia;

Ara Pacis Augustae

Ara Pacis Augustae

Cronologia: 13–9 aC

Context

Context: L’ara va ser encarregada pel Senat romà com a acció de gràcies pel retorn d'August després de les campanyes victorioses a Hispània i la Gàl·lia.

Autor i estil

Autor: desconegut

Estil: Romà imperial, època d'August.

Materials i tècnica

Material: marbre

Tècnica: talla

Descripció arquitectònica

És un recinte monumental quadrangular, sense coberta, que s'alça sobre un pòdium al qual s'arriba mitjançant una rampa. Està orientat en eix est-oest. L'any 1938 va ser reconstruït pel govern de Mussolini; el van canviar de lloc i d'orientació. A l'interior hi ha un altar sobre un pedestal.

Portes i accés

Per la porta oest entrava el sacerdot i per la porta est s'introduïen... Continuar leyendo "Ara Pacis Augustae: Altar d'August i relleus romans" »

Características de la Portada Románica

En las portadas románicas, se aprecian detalles distintivos de este estilo. La figura predominante en el tímpano (a) es el Pantocrátor (Cristo en Majestad), usualmente enmarcado en una forma ovalada llamada Mandorla. El tímpano se completa con otras figuras, siempre de menor tamaño que el Pantocrátor, no por perspectiva, sino por jerarquía, siguiendo la ley del respeto. Las figuras que cubren las arquivoltas (c) se disponen transversalmente, confluyendo su proyección en el Pantocrátor. Las jambas (e), aunque se decoran, no lo hacen con la profusión del gótico. La decoración se complementa con el parteluz (d), que a menudo presenta una figura, usualmente la advocación del templo, y el dintel... Continuar leyendo "Características y Elementos Clave de la Arquitectura Románica y Gótica" »

Miguel Ángel Buonarroti: Escultor, Pintor y Arquitecto

Miguel Ángel fue un artista integral: poeta, pintor, arquitecto y escultor. Su maestría en la representación de las formas del cuerpo humano y las complejidades del espíritu lo convierten en el prototipo universal del escultor, capaz de plasmar cualquier concepto en mármol.

Características de su Obra Escultórica

• Sus figuras, realizadas en mármol blanco de Carrara, son grandiosas, monumentales y llenas de vitalidad.
• Incluso sus obras inacabadas han servido como modelos de estudio para generaciones de artistas.
• Su personalidad, marcada por la rebeldía y el idealismo, lo llevó a una búsqueda constante de la belleza ideal.
• Sus primeras obras son de corte clásico, inspiradas en la antigüedad.

Anàlisi Arquitectònica del Partenó

Elements de Suport i Suportats

El Partenó és un temple perípter, envoltat de columnes, que utilitza el sistema constructiu arquitravat.

• Elements de suport: Columnes dòriques i murs.
• Elements suportats: L'entaulament, el frontó triangular i la coberta a dues aigües.

Materials i Estructura Exterior

Els materials utilitzats són el marbre i bigues de fusta a l'interior. El temple s'aixeca sobre un basament format per estereòbats i l'estilòbat.

Descripció de l'Ordre Dòric

Sobre l'estilòbat descansen les columnes d'ordre dòric. Aquestes no tenen base, i presenten un fust gruixut amb arestes vives. Coronant la columna trobem un capitell sense decorar, format per un collarí, l'equí i l'àbac.

Dimensions i