Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Secundaria

La Llibertat guiant el poble (1830)

Fitxa tècnica: Eugène Delacroix, 1830, Romanticisme. Oli sobre llenç (2,60 x 3,25 m). Museu del Louvre (París).

Context històric

• Primera meitat del segle XIX, període de revolucions burgeses després de la caiguda de Napoleó.
• Reacció al retorn de l'Antic Règim per la Restauració (a partir de 1815).
• Lluites nacionals i liberals en diversos punts d'Europa.
• Els artistes romàntics capten aquestes lluites a les seves obres.

Estil

Valoració del sentiment, la passió i la imaginació per sobre de la raó.

Tema

• Representació de les «Tres Jornades Glorioses» (Revolució de Juliol de 1830).
• Canvi de l'absolutisme dels Borbons a França a la monarquia parlamentària de Lluís Felip d'Orleans.
• Al·legoria de la Llibertat

El Arte Barroco: Grandiosidad y Expresión

El Barroco, un estilo artístico que floreció en el siglo XVII, se caracteriza por su dramatismo, grandiosidad y un profundo sentido del movimiento. A continuación, exploramos algunas de sus manifestaciones más destacadas en escultura y pintura.

Escultura Barroca: Ejemplos Notables

Sepulcro de Urbano VIII

Representa la grandiosidad y el efectismo barroco en su máxima expresión. Se trata de una estatua del Papa en bronce, con el brazo en alto sobre un elevado pedestal, y a sus pies, las figuras alegóricas de la Caridad y la Justicia, esculpidas en mármol.

La Estatua de Constantino

Adopta la típica postura barroca en la que el caballo se apoya sobre sus dos patas traseras, transmitiendo dinamismo y... Continuar leyendo "Un Viaje por el Arte Barroco: Características, Pintores y Esculturas Emblemáticas" »

Tipos de Tumbas

En el Imperio Romano, la prohibición de enterrar dentro de los límites de la ciudad se imponía en todas las urbes. Esta norma, junto con razones higiénicas y de seguridad, justificaba la ubicación extramuros de las necrópolis.

Las necrópolis podían ser ocupadas temporalmente y trasladadas con el tiempo, como se observa en Ostia, donde las áreas funerarias republicanas y altoimperiales están separadas de la necrópolis de la Isola Sacra, datada en los siglos II y III d. C.

Aunque la función principal de los enterramientos era albergar a los difuntos, para las clases altas representaban lugares de ostentación y autorrepresentación, reflejados en la grandiosidad de los edificios, la decoración y la elección del lugar.... Continuar leyendo "Tipos de Tumbas en el Mundo Romano: Una Guía Completa" »

La Estructura del Edificio Gótico

Considerado en su conjunto, el edificio gótico presenta una serie de elementos —nervios, pilares, arbotantes y contrafuertes— que forman el esqueleto del edificio y son los responsables de su estabilidad. El resto —plementos de la bóveda y muros— son básicamente elementos de cerramiento, que pueden abrirse y ser sustituidos en parte por vidrieras que inundan de luz el interior. Se dará, pues, un predominio del vano sobre el muro. Vanos que serán ocupados por ventanales apuntados que, con el avance del estilo, irán complicando las tracerías internas que albergan las vidrieras.

La Luz como Elemento Esencial

Pero los elementos técnicos no son suficientes para definir el estilo; se ha de insistir... Continuar leyendo "Elementos Clave de la Arquitectura Gótica: Luz, Verticalidad y Geometría" »

Judit i Holofernes, d'Artemisia Gentileschi

Cronologia

• c. 1612 (principis del segle XVII)

Context Històric i Cultural

• El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica –seguidora de la Contrareforma– i l'Europa protestant. La separació de part dels Països Baixos de la Monarquia Hispànica i la seva aproximació a la Gran Bretanya van produir una Europa enfrontada políticament entre les monarquies catòliques –que es van adequar en gran mesura a les directrius del papat– i les protestants. Va ser un segle d'enfrontaments constants amb la Guerra dels Trenta Anys i les seves seqüeles.
• Amb els Àustries, a la Monarquia Hispànica, va començar un període de decadència política, social i econòmica

Características Fundamentales del Arte Renacentista

4.111 Elementos Introducidos por el Arte Renacentista

Este arte introduce los siguientes elementos:

• La proporcionalidad, racionalidad y armonía arquitectónica, con arcos de medio punto, columnas y cúpulas, entre otros elementos nuevos.
• Los cánones de belleza del arte clásico grecorromano, con la proporcionalidad y elegancia de las formas del cuerpo humano y el tratamiento del desnudo como base de la escultura.
• La representación de la naturaleza y la profundización en la psicología humana en la pintura.

5.111 Ejemplos Destacados del Renacimiento

Se observa el tema mitológico en el cuadro de Botticelli, El nacimiento de Venus, y las formas armoniosas y proporcionadas de los personajes en... Continuar leyendo "Explorando el Arte Renacentista: Maestros, Estilos y Legado Cultural" »

El 3 de Maig de Francisco Goya (1814)

Anàlisi Formal

Descripció: El quadre es divideix en dues parts. A la dreta, un grup de soldats d'esquena. A l'esquerra, patriotes afusellats o a punt de ser-ho. Al fons, un paisatge.

Iconografia: Crit universal contra el horror de la guerra. Ressalta el patiment de les víctimes. La figura central, amb els braços en creu, representa la figura de Crist, l'heroi. Els colors groc i blanc simbolitzen l'església per a alguns autors. El fanal, atribut reforçat pels estigmes a les mans i la camisa blanca (innocència).

Línia i color: Predomini del color sobre la línia. Colors càlids, negres i ocres foscos. Destaquen el blanc de la camisa i el vermell de la sang. Pinzellades llargues i soltes. Llum provinent... Continuar leyendo "Anàlisi de les Obres Mestres de Goya, Delacroix i Manet" »

L'origen i el context històric del gòtic

El gòtic es desenvolupa entre mitjans del segle XII i principis del segle XVI, excepte a Itàlia, on el Renaixement s'inicia a principis del segle XV.

El segle XII suposa importants transformacions: es produeix un augment de la producció agrícola gràcies als avenços tècnics i a l'extensió de les rompudes. La generació d'excedents agraris reactiva el comerç i el creixement de les ciutats (burgs). Europa es torna a poblar de ciutats.

La influència religiosa i intel·lectual

La reforma cistercenca contra la relaxació de l'Església, portada per Sant Bernat, suposa una renovació artística: la tècnica s'imposa a la decoració. La traducció d'Aristòtil al segle XII fa que la nova concepció de... Continuar leyendo "L'Art Gòtic: Història, Orígens i Evolució Arquitectònica" »

Pórtico de la Gloria de la Catedral de Santiago de Compostela

Identificación de la obra: Pórtico de la Gloria de la catedral de Santiago de Compostela.
Autor: Maestro Mateo.
Localización: Fachada principal de la catedral de Santiago. Forma parte del nártex. Galicia.
Cronología: 1188.

Identificación

Este pórtico, localizado en la fachada principal de la catedral de Santiago de Compostela, consta de tres vanos, siendo el más amplio el que corresponde a la nave central y los dos de los lados con las laterales. Cumple dos objetivos: embellecer el edificio y una función didáctica (enseñar la doctrina de la Iglesia). La portada simboliza la puerta del cielo, por lo que en ella se va a representar la iconografía más importante. Transmite grandeza... Continuar leyendo "Obras Maestras y Elementos Clave del Arte Románico en España" »

Tipus de Plànols Urbanístics

Els principals tipus de plànols urbanístics són:

• Mohenjo-daro
• Irregular (Jueu)
• Regular
• Radial
• Ortogonal
• Lineal

Un edifici ha de complir tres principis (segons Vitruvi): firmitas (ferm), venustas (decoració estètica), utilitas (útil).

Tipologies de Cases Romanes

Insulae

Edifici civil per viure els romans en època romana (habitatge col·lectiu).

Domus

Equivalent a un xalet. Construcció arquitectònica civil a les afores de la ciutat.

Vila

Xalet al mig del camp (reservat als romans més rics).

Hotel

Lloc de reunió o casa de la vila (equivalent a un “ajuntament”).

Elements del Mur i Obertures

Mur

Element que té la funció de separar.

Mur corregut

Paret sense obertures.

Mur obert

Mur amb obertures (portes o finestres).

Mur de