L'Erectèon: Arquitectura, Cariàtides i Història

Estructura i elements de l'Erectèon

C) A la façana sud es va construir un pòrtic sostingut per cariàtides.

D) A l’extrem oest del temple hi havia un recinte sagrat, el Pandroseu, que contenia la tomba de Cècrops i la petita capella de la seva filla.

Elements decoratius

Destaca la tribuna de les cariàtides (4 a la façana i 2 al darrere):

• Les dues de cada costat recolzen el peu més allunyat del centre.
• Porten llargues túniques jòniques i un capitell circular.
• El cabell està recollit a les espatlles per reforçar el punt feble del coll.
• No es conserven els braços.

L’entaulament tenia un fris que circumdava tot el conjunt i li donava unitat; estava decorat amb figures tallades en marbre blanc sobre un fons de pedra negra.

Significat i funció

Es va construir amb la intenció de donar lloc a la pràctica de vells cultes i es va dedicar a tots els déus i herois associats amb l'Acròpolis, destacant Atena, Posidó i Erecteu.

Segons la llegenda, Zeus va prometre l'Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. En la disputa entre Posidó i Atena, va guanyar Atena i la ciutat es va anomenar Atenes en el seu honor.

Aquest temple tenia gran importància en les Panatenees, ja que l'estàtua de la deessa es vestia amb el pèplum que teixien les joves arrèfores.

Història i conservació

Va ser convertit en església durant l'Edat Mitjana i, durant el domini turc, fou residència particular. L'edifici es va conservar en bon estat fins al 1827, quan va ser destruït. L'any 1852, un terratrèmol va enderrocar l'edifici, que fou reconstruït per l'Escola Francesa d'Atenes.

Models i influències

Nombroses estàtues, tant de l'època romana com renaixentista i neoclàssica, han seguit el model de les cariàtides de l'Erectèon.