Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Secundaria

Características de la arquitectura

Las características de la arquitectura se desarrollaron más que la pintura y la escultura, pues estas se utilizaban para decorar los edificios. Sus características fueron las siguientes:

• Uso de materiales pobres, ladrillo y yeso. A veces emplean piedra mármol, reutilizados de edificios visigodos o romanos.
• Rica decoración. Para embellecer esos materiales, se recubrían con decoración abundante. Por prohibición islámica de representar personas, los motivos decorativos fueron geométricos, vegetales o caligráficos (textos del Corán).
• Arquitectura abovedada. Emplearon el arco de herradura y el arco polilobulado. Aunque los techos solían ser planos y recubiertos de madera, también construyeron cúpulas

SOCIETATS PRECOLOMBINES:

Les societats precolombines eren uns grans matemàtics i astrònoms. Tenien una agricultura amb complexos sistemes d’irrigació. Tenien un bon comerç, utilitzaven l’escriptura i també sistemes legals complexos. Durant els segles XV i XVI es va desenvolupar una nova manera d’entendre el món. El moviment de renovació cultural que provoca aquest desenvolupament s’anomena HUMANISME. L’Humanisme es va difondre per les ciutats europees on es va anar imposant una mentalitat més oberta i tolerant. La religió deixa de ser l’aspecte més important de la vida de les persones. Les principals característiques de l’Humanisme són:

• Protagonisme de l’ésser humà, l’únic ésser que té raó (pensament) i llibertat.

La Pintura del Trecento

La pintura del Trecento presenta una herencia bizantina que se fusiona con un incipiente **naturalismo**. Se caracteriza por el uso de **colores claros** y una **línea curva y sinuosa**, la **búsqueda de volumen** en las figuras, y la realización de los primeros ejercicios de **perspectiva** y **paisaje**.

Se distinguen dos escuelas o etapas fundamentales:

Escuelas Fundamentales del Trecento

Escuela Florentina: Giotto

La **Escuela Florentina**, cuyo principal exponente fue **Giotto**, fue un arquitecto, pintor y escultor que marcó un **punto de inflexión** en la pintura gótica. Influido por el espíritu franciscano, otorgó un **valor renovado a la naturaleza** y situó al ser humano en una nueva dimensión. Se observa... Continuar leyendo "Pintura del Trecento y Arquitectura Gótica: Características Esenciales" »

Antoni Gaudí: Innovación y Legado en la Arquitectura Catalana

La obra de Antoni Gaudí se distingue por una arquitectura desconcertante, sorprendente y original, tanto en sus formas como en los materiales empleados, sean estos constructivos o decorativos.

Su estilo se caracteriza por una potente presencia urbana y una meticulosa reivindicación del detalle, el ornamento y el trabajo en equipo. Gaudí no buscaba el protagonismo de un solo aspecto, sino la armonía y la integración de toda la obra en su conjunto.

Principios Fundamentales de la Obra de Gaudí

• Independencia del Nacionalismo Catalán: Aunque contemporáneo a la Renaixença y la búsqueda de una “Arquitectura Nacional” catalana, la obra de Gaudí trascendió estas etiquetas, inspirándose

Descripción y Análisis

Grupo escultórico de cuerpo entero, de pie. Tallado en piedra, situado en las jambas de la portada de un edificio religioso. Esculpida en piedra, las figuras parecen casi de bulto redondo, aunque están adheridas al muro posterior y sustentadas por una peana o base.

El tema es religioso, referido a la vida de la Virgen, distinguiéndose 2 escenas: La Anunciación y la Visitación.

Anunciación

El Ángel anuncia a María que va a concebir al hijo de Dios. El Ángel, de esbelta figura, aparece esbozando una abierta sonrisa que contrasta con la actitud de recato femenino y obediencia de la Virgen. Destaca el predominio de los valores plásticos. Los ropajes son sencillos, de escasos, finos y todavía geométricos pliegues... Continuar leyendo "Esculturas Góticas de Reims: Anunciación y Visitación" »

Escola d'Atenes

Nom: Escola d'Atenes

Autor: Raffaello Sanzio

Any creació: 1508 - 1513

Estil i època: Renaixement, cinquecento

Materials: Pintura en fresc

Mesures: 5 m x 7,7 m

Localització: Vaticà (Roma)

Descripció:

• Encarregada a Juli II.
• Sala signatura.
• Marc → temple romà → escultura de deus Apol·lo (raó) i Atenea (saviesa) -- ajuden a enquadrar la perspectiva lineal (centre figures).
• Tot s'articula en Plató (mà a l'aire) món idees i Aristòtil (mà a terra) món terrenal. (estan parlant).
• I en l'arquitectura -- centre i simetria.
• Diògenes → a l'escola (home vell).
• Pitàgores → escriu en Taules.
• Ptolomeu → món.
• Euclides → Retrat Bramante
• Heràclit → retrat M. Àngel sobre un bloc
• Retrat també de Rafael.
• Sòcrates → amb els dits enumerant

El Arte Romano

El arte romano tiene la característica de adoptar el modelo griego y a partir de él presentar novedades e innovaciones propiamente romanas.

Arquitectura Romana

Presenta grandes innovaciones sobre la arquitectura griega, como son el uso extendido de la bóveda, el arco y la cúpula. Se pone al servicio del Estado para construir muchos edificios urbanos. Algunos de éstos serán de uso lúdico de los ciudadanos y otros, políticos.

• Ciudad: La construcción de la ciudad romana se hacía a partir de dos calles perpendiculares, el cardo (de norte a sur) y el decumanus (de este a oeste). El cruce entre ambas era el lugar donde se situaba la plaza o foro.
• Foro: El foro, como el ágora griego, es el centro económico, político y social

Hermes amb Dionís infant: Descripció

Grup escultòric format per un home nu dempeus, recolzat en un suport, i un nen nu amb una túnica penjant. Aquesta escultura està feta a partir de dos blocs de pedra. Formada amb un eix vertical, el cos d'Hermes descriu una corba (S invertida), la corba praxiteliana, típica de Praxíteles. El contrapposto, més pronunciat (que forma la S), dóna més suavitat i lleugeresa al cos i un equilibri entre el moviment i el repòs. L'obra proporciona una sensació d’equilibri entre el moviment i el repòs. Tot i que representa una pausa, aconsegueix transmetre la sensació de moviment. L’escultura d’Hermes segueix el cànon de Policlet (el cos fa set vegades l'alçada del cap); en canvi, el cos de Dionís,... Continuar leyendo "Hermes amb Dionís Infant de Praxíteles: Anàlisi Detallada" »

L'art ROMànic fou un estil artístic predominant a Europa Occidental durant els segles XI, XII i part de l'XIII. L’art del ROMànic→rural. L’Església era el principal client dels artesans, encarregaven la construcció i decoració de petites esglésies en les nombroses viles i pobles de l’època. La religiositat és la característica més important del ROMànic. L’objectiu era provocar un apropament dels fidels cap a Déu.FT/Títol:Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll.Autol:

Mestre de Taüll i taller

Cronologia: Església consagrada el 1123.Tècnica: Fresc i tremp sobre murs.Estil: ROMànicMaterial: Fresc traspassat a tela.Tema: Bíblic.Localització: MNAC. CH=.El Mestre de Taüll és un pintor d'identitat desconeguda,... Continuar leyendo "Context historic de sant climent de Taüll" »

El Retrat

Segons la part del cos representada, trobem retrats de cos sencer, de tres quarts de cos (fins als genolls), de mig cos (fins a la cintura), bust (part superior del pit i cap), i de primer pla (espatlles i cap).

Segons la disposició del retratat, tenim retrats dempeus, sedents i reclinats. Aquesta classificació és vàlida també per a la representació de figures humanes en general.

Si atenem a l'orientació del cap i el tronc, tenim retrats de perfil, de mig perfil, de tres quarts de perfil i frontals. Aquesta categorització s’aplica tant al cap com a les espatlles, podent tenir així diverses combinacions. Aquesta classificació és vàlida també per a la representació de figures humanes en general.

Segons la funció, els retrats... Continuar leyendo "Tipus de Representació Artística: Retrat, Natura Morta i Paisatge" »