Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Fitxa Tècnica de l'Ara Pacis Augustae: Context i Anàlisi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,44 KB

1. Fitxa Tècnica
a) Títol:
Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau)
b) Autor: desconegut (comitent: Senat Romà en honor d'August)
c) Cronologia: segle I aC
d) Material: marbre de Carrara
e) Sistema constructiu: arquitravat
f) Tipologia: altar
g) Tema: commemoratiu
h) Estil: romà imperial
i) Localització: original Camp de Mart (Roma), actual Via Ripetta, Museo dell'Ara Pacis (Roma)
2. Context Històric i Cultural
L'Ara Pacis (Altar de la Pau) va ser construït entre el 13 i el 9 aC per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn de l'emperador August després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia.
Aquest període destaca per la divisió de l'Imperi Romà en províncies, la romanització i una sòlida estructura social, jurídica
... Continuar leyendo "Fitxa Tècnica de l'Ara Pacis Augustae: Context i Anàlisi" »

Aqueducte de les Ferreres i Santa Sofia de Constantinoble

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,48 KB

Aqueducte de les Ferreres

Aqueducte de les Ferreres: Nom: aqueducte romà de les Ferreres (o Pont del Diable). Autor: desconegut. Cronologia: probablement segle II (època de Trajà). Localització: Tarragona. Estil: romà imperial. Materials utilitzats: pedra. Dimensions: 813 m (longitud), 27 m (altura), 217 m (amplada).

Elements de suport i suportats

El sistema de suport és bàsic: els pilars sostenen els arcs de mig punt i l'acuració inferior sosté l'acuració superior. Es completa amb una graderia de conducció d'aigua que devia fer uns 2 metres d'alçada. L'aqueducte consta de 11 arcs al pis inferior i 255 al superior.

Espai interior i exterior

L'aqueducte està construït a base de carreus rectangulars lleugerament encoixinats i col·locats... Continuar leyendo "Aqueducte de les Ferreres i Santa Sofia de Constantinoble" »

Monestir de Poblet: Història, Arquitectura i el Jardí de les Delícies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,71 KB

Monestir de Poblet

Té tres recintes emmurallats, el més interior és de l'àmbit monàstic. Aquest espai té com a eix principal el claustre, que es constitueix en el centre de la vida monacal. Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats que delimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, d'acord amb l'austera decoració geomètrica i floral dels capitells. Davant del refectori hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans de menjar. Aquesta font és un element característic dels monestirs cistercencs. La sala capitular és un espai quadrat amb quatre pilars octogonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des
... Continuar leyendo "Monestir de Poblet: Història, Arquitectura i el Jardí de les Delícies" »

El Arte de Mesopotamia: Zigurát de Ur, Placa de Ur Nanshe y Estela de Naram Sin

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 4,91 KB

I. El Zigurát de Ur: Arquitectura Religiosa Sumeria

La imagen que vamos a comentar es una reconstrucción ideal del Zigurát de Ur. Se trata de un edificio de carácter religioso de planta rectangular, con sus ángulos orientados a los cuatro puntos cardinales.

Descripción y Materiales Constructivos

El Zigurát tiene forma de torre escalonada, formada por tres pisos superpuestos sobre los que se sitúa el templo, también de planta rectangular. Estos pisos están conectados entre sí por escalinatas:

  • Una de forma perpendicular al edificio.
  • Otras dos adosadas a los muros.

El edificio está construido con adobe (barro secado al sol) y revestido de ladrillo, un material más resistente. El uso del barro como material principal se debe a la escasez... Continuar leyendo "El Arte de Mesopotamia: Zigurát de Ur, Placa de Ur Nanshe y Estela de Naram Sin" »

Art Romànic i Gòtic: Anàlisi d'Obres Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,61 KB

Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll

Descripció formal:

El conjunt es divideix en tres parts o registres superposats: el superior està format per la volta de l'absis i representa el cel, amb la Dextera Domini dintre de la màndorla mística i l'Agnus Dei; l'intermedi remet a l'església i la part inferior, perduda pràcticament tota, simbolitza el món terrenal. Hi ha simetria en la composició i una estructuració geomètrica dels cossos dels diversos personatges. La simetria només es trenca en la posició de les mans de Crist. Aporta un clar antinaturalisme, reforçat pel hieratisme, la frontalitat, el respecte i l'autoritat. Un altre aspecte de la perspectiva del període romànic és la utilització de la perspectiva jeràrquica.... Continuar leyendo "Art Romànic i Gòtic: Anàlisi d'Obres Clau" »

La Construcción de la Catedral Románica de Santiago de Compostela: Historia, Maestros y Arquitectura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 7,51 KB

La Catedral Románica de Santiago de Compostela: Cronología y Fundadores

Según un epígrafe de la Capilla del Salvador en la catedral, la construcción se inició en el año 1075 bajo el patrocinio de dos figuras clave: Alfonso VI, como financiador, y Diego Peláez, a pie de obra.

Discrepancias en la Fecha de Inicio

La historia oficial de Santiago establece el comienzo de la obra el 11 de julio de 1078. Sin embargo, es probable que los trabajos preliminares comenzaran en 1075 en terrenos y edificios pertenecientes a los monjes antealtares. Esta discrepancia fue resuelta mediante un acuerdo alcanzado en 1077 entre el obispo Diego Peláez y el monje a cargo.

Los Primeros Maestros Canteros

El Códice Calixtino, en su Libro V, documenta a los responsables... Continuar leyendo "La Construcción de la Catedral Románica de Santiago de Compostela: Historia, Maestros y Arquitectura" »

El Renacimiento: El Resurgir del Arte Clásico

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 2,48 KB

El Renacimiento

Es un movimiento artístico que se extendió a toda Europa excepto Rusia a partir del siglo XV - XVI, que repercutió en la cultura, dentro de la literatura, música y artes plásticas. Se denominó Renacimiento porque se entendía como una recuperación del arte clásico.

Debido a la gran expansión de lenguajes esta época se caracterizó por la lengua y la literatura, representada en idiomas como francés, español, portugués, inglés, alemán y otros que anteriormente no existían. A principios del Renacimiento se inventó la imprenta, lo que favoreció a la literatura. Surgió en Italia donde se destacaron las ciudades de Florencia, logrando el esplendor y se desarrolló también en otras ciudades como Venecia, Roma y Milán.... Continuar leyendo "El Renacimiento: El Resurgir del Arte Clásico" »

Art Romànic i Gòtic: Arquitectura, Context Històric

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,16 KB

Arquitectura Romànica: Característiques

L'arquitectura romànica es distingeix per l'ús de diversos elements clau:

  1. Elements arquitectònics: Utilitza la pedra com a element constructiu principal.
  2. Sistema de suports i cobertes: S'empra l'arc de mig punt sobre columnes o pilars.
  3. Problemes estructurals: Es resolen amb voltes de pedra, d'aresta a les naus laterals i de quart d'esfera als absis.
  4. Arcs faixons: Permeten la divisió en trams de la nau central.
  5. Sistema de suports: Es completa amb murs i contraforts exteriors.
  6. Il·luminació: La diferència d'alçada entre la nau central i les laterals permet il·luminar la central mitjançant el trifori (si n'hi ha).
  7. Articulació de murs i contraforts: Els contraforts trenquen la monotonia del mur continu.
... Continuar leyendo "Art Romànic i Gòtic: Arquitectura, Context Històric" »

El Coliseo Romano: Símbolo del Imperio

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 2,62 KB

Introducción

NOMBRE: El Coliseo

ARQUITECTO: Anónimo (Comitente: el emperador Vespasiano) inaugurado por su hijo Tito

CRONOLOGÍA: 72-80 d.C.

LOCALIZACIÓN: Roma (Italia)

ESTILO: Romano imperial

MATERIALES: Bloques de mármol travertino, hormigón, ladrillo, piedra y estuco.

TIPOLOGÍA: Anfiteatro

Historia y Construcción

Construido durante el mandato del emperador Vespasiano e inaugurado por su hijo Tito en el año 80 d.C., el Coliseo Romano (originalmente llamado Anfiteatro Flavio) es una de las obras arquitectónicas más impresionantes de la antigüedad. Su inauguración se convirtió en una fiesta que duró unos 100 días. El nombre de “Coliseo”, hace referencia al “coloso” de Nerón, una estatua de 20 metros que se alzaba en sus inmediaciones.... Continuar leyendo "El Coliseo Romano: Símbolo del Imperio" »

Leandre Cristòfol: Nit de Lluna, una Obra Surrealista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB

Nit de Lluna: Leandre Cristòfol

1. Documentació General i Catalogació

Obra: Nit de lluna.
Artista: Leandre Cristòfol.
Any: 1935.
Ubicació: Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.

Aspectes Bàsics

Tècnica: Escultura.
Estil: Assemblage, unió de diferents materials i objectes per aconseguir un efecte tridimensional.
Materials: Fusta vista, fusta tenyida i vidre, tots ells materials d'ús quotidià.

2. Anàlisi Formal

Composició

L'escultura s'estructura a partir de la senzillesa aparent de les línies: rectes i corbes, horitzontals, verticals i inclinades. Predomina la línia diagonal del fus de filar, que sembla presidir la peça. El punt de vista és frontal, amb tota l'escultura emmarcada com si fos un quadre.

Tractament de les Figures

Es basa... Continuar leyendo "Leandre Cristòfol: Nit de Lluna, una Obra Surrealista" »