Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Context històric

Els revolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grècia i Roma per enderrocar la fastuositat del Rococó, l'art dels salons aristocràtics. Era, doncs, la reacció profunda contra la frivolitat de l'art i la moral de principis de segle. L'actual edifici l'encarregà Napoleó a Pierre Vignon l'any 1806 amb la voluntat de construir un temple a la glòria dels exèrcits francesos (La Grande Armée), i Vignon va destruir una construcció anterior atribuïda a l'arquitecte Pierre Constant d'Ivry (1698-1777). A l'època revolucionària, havia estat considerat el Temple de la Revolució i havia tingut una localització preferent al costat de la Place de la Concorde, on havien estat guillotinats Lluís XVI... Continuar leyendo "Església de la Madeleine: Història, Arquitectura i Simbolisme" »

ANTEÓ DE ROMA

ANTEÓDEROMA

Context històric:

El Panteó va ser construït durant el període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.
La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregat per Agripa, la mà dreta d’August. Anys després hi va haver un incendi que va cremar l’edifici, que anys després va ser restaurat per Domicià, tot i que no va ser reconstruït fins l’any 118 dC per Adrià. L’arquitecte de la reconstrucció segurament va ser Apol·lodor de Damasc.

Anàlisi formal:

Escultura Barroca

Características Generales

• Expresión grandiosa y monumentalista con carácter urbano y funerario.
• Naturalismo y decorativismo.
• Materiales diversos: mármol, bronce y madera policromada.
• Policromía (España, Alemania) y uso de mármol (Italia).
• Pathos: expresión de sentimientos.
• Temática variada, pero en relación con la Iglesia y el Estado. Abundan los temas de la muerte con carácter dramático y pasional.
• Adaptación de la escultura al fondo.
• Efecto teatral.
• Diferencias nacionales:
  • Italia: en torno a la Iglesia y situaciones urbanas (Bernini y Algardi).
  • Francia: gusto por lo clásico, cuyo ejemplo es Versalles.
  • España: escultura fundamentalmente religiosa. Los focos principales son Valladolid, Sevilla y Granada. Destacan Alonso

SARCÒFAG DELS ESPOSOS

Aquesta escultura pertany als últims anys de l’etapa de la monarquia de Roma, que va des del 753-509 aC. Va ser una etapa en què Roma va ser governada per 7 reis; els 4 primers llatins i els tres últims etruscs (la Península Itàlica estava ocupada per diverses tribus: llatins, etruscs, samnites, sabins, umbres).

Els etruscs eren un poble originari d’Àsia Menor, la cultura dels quals era una interessant barreja d’art grec i art oriental, que donava molta importància a la vida després de la mort i que influenciarà en gran manera l’art romà posterior. Fins el segle III aC l’art s’ha de considerar dins de l’art etrusc. Entre els segle III i I aC es pot començar a parlar d’un art romà (barreja d’influències

Context històric:

Octavi August va ser el primer emperador de Roma (del 27 aC al 14 dC) i a més, va posar fi a les guerres de conquesta. Amb ell va començar un període de pau que, tret de guerres esporàdiques, va durar dos segles (fou l'anomenada pax romana). A l'art i, concretament, a l'escultura, també hi va haver canvis importants: si en l’època republicana dominava el realisme extrem, durant l'Imperi, la influència grega es va deixar veure als retrats dels emperadors.

Anàlisi formal

Composició:

Mides lleugerament superiors al natural.

El braç dret està alçat i l’esquerre sosté la túnica i una llança. Típica postura del contrapposto on el braç dret, alçat, es correspon a la cama dreta avançada i en tensió, mentre que

F.94. Maman: Anàlisi de l'Escultura de Louise Bourgeois

1. Classificació de l'obra

• Títol: Maman
• Autor: Louise Bourgeois
• Cronologia: 1999
• Localització (Exemplar): Museu Guggenheim, Bilbao, Espanya
• Estil: Expressionista

2. Temàtica

L'obra és al·legòrica i representa la mare de l'autora. Aquesta associació es deu al fet que la seva mare era tapissera, cosia amb destresa com una aranya, i simbolitzava una figura protectora i sacrificada per a la seva filla.

3. Descripció de l'obra

Elements Tècnics

• Materials: Bronze, acer inoxidable i marbre.
• Tècniques: Gran habilitat en el tractament dels materials esmentats.
• Cromatisme: Color propi del material (metàl·lic, cert to òxid, blanc del marbre).

Elements Formals

• Visió: Multifacial.
• Ritmes: Gran representació

Introducció a l'obra

El Jurament dels Horacis és una obra pictòrica feta per Jacques-Louis David l’any 1784. És una pintura feta amb la tècnica de l’oli; i la podem trobar al Museu del Louvre, a París.

Anàlisi formal i compositiva

L’artista utilitzà les línies rectes per traçar els personatges masculins i les línies suaus i rodones per als femenins. El cromatisme se subordina al dibuix. Els colors són brillants i clars, i predominen les tonalitats vermelles, grises i ocres. El roig de la túnica del pare al centre de la tela és un símbol de la passió inherent al jurament, però també de la sang que es vessarà. La llum, de clara inspiració caravaggiesca, entra per l’esquerra i projecta les ombres dels germans. L’enrajolat... Continuar leyendo "El Jurament dels Horacis: Anàlisi de l'Obra de David al Louvre" »

ARA PACIS AUGUSTAE

ARA PACIS AUGUSTAE

Context

• L’Ara Pacis, conegut també com l’altar de la pau, és un monument que va ser construït amb la finalitat de commemorar les victorioses campanyes de l’emperador August per la Galia i Hispània, imposant la pau per totes les regions que conquistava i fent una mica més gran el gloriós imperi romà.

• August va arribar al tron l’any 27 abans de Crist, i el monumental altar va ser construït durant els anys 13 i 9 abans de Crist. Com que August imposava la Pau als territoris per on passava, el temple va ser dedicat a la deessa de la pau.

Estil i Composició:

L’Ara Pacis és una combinació de Grec Hel·lenístic com l’altar, els alts i baixos relleus... amb el realisme dels retrats romans. És

Dorífor de Policlet

Títol: Dorífor
Autor: Policlet
Cronologia: 430 a.C.
Tipologia: Escultura exempta
Materials: Original en bronze, còpia romana en marbre
Mides: 2,12 m
Estil: Grec clàssic
Tema: Esportiu
Localització: Museu Arqueològic Nacional (Nàpols)

Policlet esculpeix la figura d'un jove atleta dempeus, totalment nu. Amb la mà esquerra sosté una llança (perduda) sobre l'espatlla. L'escultura es complementa amb un petit suport, degut al pes, que enganxa el braç dret a la cama, i amb una soca a l'altura de la cuixa de l'atleta, que sosté tot el pes. La composició ha estat executada mitjançant un càlcul precís de proporcions, utilitzant un cànon anatòmic perfecte, segons el qual l'alçada total ha de ser equivalent a set... Continuar leyendo "Dorífor de Policlet i Hermes amb Dionís: Anàlisi i Comparació" »

Context històric

Marc Aureli fou emperador des de l’any 161 fins al 180. Era un home culte i amant de la filosofia. No tenia vocació per a les armes, ans al contrari, el seu caràcter era pacífic, melancòlic i humanitari. Era un home partidari de la pau.

Les escultures eqüestres

Les escultures eqüestres simbolitzen el poder polític i el caràcter dirigent dels personatges que es representaven.

Descripció formal

El tema central de l’estàtua és el poder i la grandesa divina. L’emperador té una mida més gran que la real. Tendeix la mà en un gest característic dels retrats d’August. Segons alguns historiadors també podria voler significar un gest de clemència cap a un enemic caigut als peus del cavall.

Aquesta imatge tenia com... Continuar leyendo "Escultura eqüestre de Marc Aureli: Context històric i descripció formal" »