Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Egipto: El Juicio de Osiris

El Juicio de Osiris era el acontecimiento más importante y trascendental para el difunto dentro del conjunto de creencias de la mitología egipcia.

En la Duat, el espíritu del fallecido era guiado por el dios Anubis ante el tribunal de Osiris. Anubis extraía mágicamente el Ib (el corazón, que representa la conciencia y moralidad) y lo depositaba sobre uno de los dos platillos de una balanza. El Ib era contrapesado con la pluma de Maat (símbolo de la Verdad y la Justicia Universal), situada en el otro platillo.

Mientras, un jurado compuesto por 42 dioses le formulaba preguntas acerca de su conducta pasada y, dependiendo de sus respuestas, el corazón disminuía o aumentaba de peso. Tot, actuando como escriba, anotaba... Continuar leyendo "Creencias Funerarias y Arquitectura Monumental: Egipto y Grecia" »

Modernismo de Gaudí: Un Legado Artístico Inigualable

El último tercio del siglo XIX marca un período de profunda reflexión sobre la esencia del arte moderno. El modernismo, un estilo artístico que floreció a finales del siglo XIX y durante el primer cuarto del siglo XX, representa esta búsqueda de innovación y originalidad.

Orígenes e Influencias del Modernismo

Las primeras manifestaciones del modernismo se encuentran en Inglaterra, con los trabajos de John Ruskin y el movimiento Arts and Crafts, fuertemente influenciado por el arte gótico. Este movimiento, que adoptó diferentes nombres según el país, se caracteriza por su heterogeneidad y su rechazo a las normas del pasado. Fue promovido por una burguesía refinada y orgullosa de... Continuar leyendo "Explorando el Modernismo de Gaudí: Arte, Arquitectura y Legado" »

Altar de Zeus a Pèrgam: Art Hel·lenístic

Context Històric: El Període Hel·lenístic

Després de la mort d'Alexandre el Gran, el seu vast imperi es va fragmentar en petits regnes, tot i que la cultura grega va continuar sent predominant. Aquest fet va donar lloc al període hel·lenístic, caracteritzat per la diversitat d'escoles artístiques que van trencar amb la unitat clàssica. Molts d'aquests regnes es corresponien amb escoles artístiques pròpies, entre les quals destaca la de Pèrgam.

L'Altar de Zeus va ser construït per ordre del rei Èumenes II de Pèrgam (actual Bergama, Turquia) per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia.

Significat i Funció de l'Altar de Zeus

El fris principal de l'altar representa la Gigantomàquia,... Continuar leyendo "Art Grec: Altar de Pèrgam, Nike Àptera i el Discòbol" »

L'església de la Madeleine de Vignon

Documentació general

• Localització: Plaça de la Madeleine, París
• Material: Pedra
• Estil: Neoclàssic
• Tipologia: Església
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
• Autor: Pierre-Alexandre Vignon (1806-1842)

Context històric i cultural

L'obra es va iniciar el 1806, a principis del segle XIX, en ple període neoclàssic, marcat per la influència de l'Imperi Napoleònic.

Anàlisi formal

Elements de suport

• Columnes d'ordre corinti
• Mur de la cel·la
• Pòdium elevat

Elements suportats

• Coberta a dos aiguavessos
• Cúpules sobre petxines
• Entaulament clàssic

Anàlisi de l'espai

Espai exterior

• Temple octàstil (vuit columnes al pòrtic) i perípter monòpter.
• Columnes corínties amb fust acanalat de 20 metres d'alçada.
• Planta rectangular

Església de la Madeleine

Anàlisi

Monet presenta un paisatge marítim portuari en les primeres obres del dia, amb un sol que fa poc que ha sortit de l’horitzó i una predominança clara de colors blaus, verds i grisos. Unes dues terceres parts de l’obra corresponen al mar i la tercera part superior vindria definida per un cel entre liles i taronges; la línia de l’horitzó està marcada per les grues, fàbriques i vaixells del port.

A l’obra hi contrasta molt les línies horitzontals del cel i del mar amb unes ones marcades mitjançant pinzellades pastoses i elements verticals com ara les xemeneies del port o l’estela que crea la llum del sol sobre l’aigua. Tot el paisatge proporciona una sensació de quietud i calma, una calma que només estaria trencada... Continuar leyendo "Monet — Anàlisi i interpretació del port de Le Havre" »

Miloko Venusa

Eskultura greziarraren adibidea da, zehazki helenistikoa. II. mendean egin zen. Egile ezezaguna da. Garai Helenistikoaren ezaugarri garrantzitsuenetako bat aurpegiaren espresioa da, askoz ere naturalagoak dira, aurpegian espresioa jarriz eta harmonia edo edertasun hori hautsi. Pertsonaiak bizitu egiten dira, baina, beraien gorputzari forma dinamiko bat emanez, sentsual eta estilizatuagoak dira, kurbatuagoak eta dramatikoagoak. Garai honetako eskultore batzuk Hagesandro, Atonodoro eta Polidoro dira.

Azterketa

Marmolez egina dago. Eskultura hau bolumen biribilekoa da, hau da, gorputz osoan landuta dago eta bere bolumenak eskultura askea dela adierazten du. Hiru dimentsiotan egina dago, edozein ikuspuntutik bere edertasuna ikusteko... Continuar leyendo "Eskultura Greziarra: Helenismoa eta Klasizismoa" »

Avantguardes Artístiques del Segle XX

Futurisme

El Futurisme, moviment literari i artístic de les primeres avantguardes, va sorgir a Itàlia a principis del segle XX. Filippo Tommaso Marinetti va publicar el Manifest Futurista en un periòdic de París, rebutjant el passat i la tradició. Defensava un art anticlassista, orientat al futur, a les tècniques i a les societats modernes.

El moviment pretenia trencar amb l'art del passat i transformar la vida de l'home. Les seves idees giraven al voltant del masclisme, la provocació, l'esport i la guerra.

• Moviment, dinamisme, energia. El «Superhome» de Nietzsche.
• Influència de la fotografia. Seqüències quasi fílmiques.
• Superposició de volums. Simultaneïtat espacial.
• Formes geomètriques de perfils

Errenazimentua

Errenazimentua Aro Modernoaren hasierako fenomeno kulturala da. XV. mendea (Quattrocento) eta XVI. mendea (Cinquecento) loraldi klasikoaren garaia. Artistarik esanguratsuenak Miguel Angel, Rafael eta Leonardo da Vinci dira. Aitzin Aroko kulturaren printzipioak berriro ezartzen dira, Humanismoaren bidez berriztuz, baina tradizio kristaua ukatu barik. Giza balioek lehentasuna dute. Proportzioa, simetria eta perspektiba zaintzen dira. Edertasuna orden intelektualarekin erlazionatzen da, proportzioan eta zenbakian oinarritzen delarik. Artistak maila sozial altua du eta lana konposatzeko askatasuna du, enkargu gehienak goi burgesiak eta nobleziak eskatzen baitzituzten. Garai honetan mezenas handiak sortu ziren. Artea Italian hasi eta... Continuar leyendo "Errenazimentua: Aro Modernoaren hastapena" »

Judit Decapitant Holofernes (Artemisia Gentileschi)

Anàlisi Formal i Tècnica

• Estil i Cronologia: Barroc, Segle XVII.
• Tècnica: Pintura a l'oli sobre llenç.
• Composició: Oberta, piramidal i amb gran sensació de moviment.
• Perspectiva: Utilitza un punt de vista baix. El cadàver és representat en un escorç potent, semblant sortir del quadre i perpendicular al mateix.
• Llum i Tenebrisme: La llum prové de l'esquerra, possiblement d'unes espelmes. Això genera un fort clarobscur de llums i ombres. Els espais il·luminats són els que l'autora vol remarcar; el fons roman en total penombra. Utilitza la tècnica tenebrista de Caravaggio.
• Color: Contrast de la massa (colors) i el buit. Destaquen el roig i l'ocre, que ressalten sobre un fons negre.

Tema,