Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Édouard Manet: Déjeuner sur l’herbe (1863)

Museu d'Orsay, París

Context històric i cultural de l'obra de Manet

Pintada el 1863, en un moment en què el Realisme i l'Impressionisme estaven emergint, Déjeuner sur l'herbe va causar un gran escàndol pel seu tractament directe i modern de temes com la sexualitat i la classe social, trencant amb les convencions acadèmiques.

Anàlisi Formal (Estil Neoclàssic)

Nota: Les característiques formals i la funció descrites a continuació corresponen a l'estil Neoclàssic, sovint contrastat amb l'obra de Manet.

Característiques formals i estil artístic

• Composició: Simetria i ordre geomètric. Figures disposades en un triangle central, amb fons arquitectònic clàssic.
• Llum i color: Colors freds i ombres

Neoklasizismoa

Europan arte estilo berriak agertu ziren. Neoklasizismoak Ilustrazioaren arrazionalismoa, zientzia eta Gizatasunarekiko errespetua ezarri zituen artean. Gizarte maila ertaina eta baxua aristokraziak menperatzen zuen sistema politiko-sozialaren kontra agertu zen. Beraz, arte neoklasikoak Europan garrantzia irabazten joan zen burgesiaren boterearekin batera. Neoklasizismoaren bidez aristokraziaren kontra joan ziren. Estilo berria, Neoklasikoa, Napoleonen garaira arte luzatu zen. Erroman sortu arren, gune nagusiak Britainia Handia eta Alemania izan ziren arkitekturan eta Frantzia, berriz, pinturan. Eskultura neoklasikoaren gune, ordea, Erroma izan zen.

Arkitektura

Fatxadak eta kanpoaldeak egiteko Greziako eta Erromako tenpluen ereduari... Continuar leyendo "Artearen Historia: Neoklasizismotik Arkitektura Organikora" »

Número I (1948): Anàlisi de l'Obra de Jackson Pollock

Fitxa Tècnica

• Artista: Jackson Pollock
• Any: 1948
• Estil: Expressionisme Abstracte
• Tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela
• Localització: Museu d'Art Contemporani de Los Angeles (MOCA)

Context Històric i Evolució de l'Expressionisme

El final de la Segona Guerra Mundial donà pas a la Guerra Freda, al món bipolar dirigit per EE. UU. i la URSS. Després de la Segona Guerra Mundial, Europa, com a nucli cultural occidental, perdé el seu protagonisme, sent substituïda pels Estats Units, que havia acollit molts intel·lectuals europeus.

L'estil expressionista evolucionà al llarg del segle XX. De fet, un precedent de l'expressionisme del segle XX foren les Pintures Negres de Goya. Munch,... Continuar leyendo "Anàlisi de Número I (1948) de Jackson Pollock: Action Painting" »

Sopa Campbell’s

Fitxa Tècnica

Pintura sobre tela d’Andy Warhol. És de 1965 i pertany a l’estil del Pop Art. Utilitza l’acrílic i la tinta serigràfica. Es troba al MOMA de Nova York.

Context Històric

El final de la Segona Guerra Mundial va donar pas a la Guerra Freda, un món bipolar dirigit pels EUA i la URSS. Després de la Segona Guerra Mundial, Europa, com a nucli cultural occidental, va perdre el seu protagonisme, sent substituïda pels Estats Units, que havia acollit molts intel·lectuals europeus.

El terme pop art va ser utilitzat per primera vegada pel crític britànic Lawrence Alloway, l’any 1954, per qualificar “l’art popular” que estava creant la cultura de la publicitat de masses.

És opinió generalment acceptada... Continuar leyendo "Sopa Campbell's d'Andy Warhol: Anàlisi i Context Pop Art" »

Filippo Brunelleschi (1377–1446) fue un arquitecto y escultor italiano del Renacimiento, conocido por diseñar la cúpula de la Catedral de Florencia. Es pionero en el uso de la perspectiva lineal y en recuperar los principios clásicos de la arquitectura.

La Cúpula de Santa María del Fiore: La Obra Maestra de Brunelleschi

Florencia era una de las ciudades más avanzadas cultural y artísticamente. En ella se encontraba la iglesia de Santa Reparata, que a partir de 1560 empezó a transformarse en la actual Santa María del Fiore. Originalmente de estilo gótico italiano, tenía la nave cubierta, pero no la zona destinada a la cúpula, ya que nadie sabía cómo cubrir un espacio tan grande: el hueco medía 45 metros de ancho y 55 de alto.

En... Continuar leyendo "Filippo Brunelleschi y la Cúpula de Santa María del Fiore: Un Hito de la Arquitectura Renacentista" »

Egipto

• Utilizaban pulverizados de **piedras preciosas**.
• Grasa de ganso para poder formar pastas aplicables en los párpados, complementado con:
• - El **Khol**, producto protector de ojos. Estas eran las razones por las cuales en Egipto era apto el maquillaje para hombres, mujeres y niños.
• Se usaban piedras preciosas como la **malaquita**, el **zafiro** y la **esmeralda**, la piedra preciosa que cautivó a Cleopatra.
• Crearon los primeros **labiales** a base de **óxido de hierro** y **ocre rojo**.
• Depilaban sus cejas minuciosamente, teñían sus cabellos con **henna** y los hombres rasuraban sus cabezas.

Roma y Grecia

• La **blancura** en la piel era el supremo rasgo de distinción.
• Utilizaban una mezcla de **yeso**, *

Atenas: El Legado de una Civilización

En el año 480 a.C., Atenas fue saqueada y estuvo a punto de ser destruida por los persas. El político ateniense Temístocles, que había derrotado a los invasores persas en la isla de Salamina, inició la reconstrucción de la ciudad, construyendo murallas defensivas en torno a Atenas y El Pireo. Sus trabajos fueron continuados por Pericles (considerado el "inventor" de la democracia), quien, más que cualquier otro político democrático, convirtió a Atenas en una gran ciudad.

La Acrópolis: Símbolo de la Grandeza Ateniense

La Acrópolis (del griego, akros "extremo", polis "ciudad"), era una fortificación elevada, ya fuera de carácter natural o una ciudadela. Inicialmente un lugar de refugio, la acrópolis... Continuar leyendo "Acrópolis de Atenas: Historia, Arquitectura y Legado en la Antigua Grecia" »

El Renacimiento en España

Durante el siglo XV, España siguió los principios característicos del estilo gótico. La fuerte relación histórica con los Países Bajos, donde se desarrollaba un arte de gran calidad técnica, favorecía la circulación de artistas procedentes de estas zonas y la importación de sus gustos artísticos. A finales de siglo, comenzó a despertarse un interés hacia lo que sucedía en Italia.

Los límites de la monarquía española, a partir de los Reyes Católicos, se extendieron tanto por el centro de Europa como por Italia. A ello hay que unir el descubrimiento de América y la permanente influencia del arte islámico. Los rasgos esenciales del Renacimiento llegan a España cuando ya están plenamente consolidados... Continuar leyendo "El Renacimiento en España: Arquitectura, Pintura y Escultura" »

Palau de la Música: Anàlisi de la planta

S’emplaça al barri vell de Sant Pere. Havia quedat lliure encaixat dins la trama urbana. Per això la planta és irregular i lleugerament trapezoïdal, amb unes dimensions més aviat reduïdes.

Elements de suport

El suport de l’estructura s’aconsegueix mitjançant un entramat metàl·lic i columnes de ferro, ajudat per parets, pilars i arcs. La sala de concerts és concebuda com un espai únic, una capsa de vidre. És un exemple d’arquitectura de ferro. Es poden estalviar les parets mestres amb unes solucions que semblen inspirades en les estructures gòtiques. Els elements suportats són bigues, revoltons a la catalana i l’enorme claraboia central de vidre. Utilitza sistemes de construcció... Continuar leyendo "Palau de la Música Catalana: Anàlisi arquitectònica i història" »

Santa Maria del Mar (1328-1383)

Arquitectura Gòtica Catalana (Berenguer de Montagut)

• Materials: Pedra
• Sistema Constructiu: Arquitectura i voltat
• Tres naus, absis amb deambulatori i capelles radials
• Pilars octogonals de 18m d'altura
• Exterior amb línies horitzontals i grans contraforts
• Rosassa amb claraboia
• Església parroquial dedicada a la Verge del Mar

Catedral de Lleó (Iniciada el 1255)

Arquitectura Gòtica Castellana (Mestre Enrique)

• Materials: Pedra i formigó
• Sistema Constructiu: Arquitectura i voltat
• Lleugeresa, lluminositat i concepció unitària
• Planta de tres naus, transsepte i capçalera
• Influència francesa en escultura i iconografia
• Edifici religiós destinat al culte i veneració de relíquies

Catedral de Chartres (Iniciada el 1191)

Arquitectura