Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Des de la meitat del
Segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials. La burgesia comença la lluita per fer caure l’absolutisme i tot l’Antic Règim. Aquesta classe social vol que es facin reformes socials i econòmiques. La Revolució Industrial proporcionarà a aquesta burgesia la possibilitat d’ascendir a l’escala social i aconseguir no únicament riquesa si no prestigi i influència política i cultural. Per altra banda, els principis de la Il·lustració deixaran al descobert les contradiccions del Despotisme Il·lustrat; això farà que a França s’iniciï un moviment demanant reformes que acabarà en revolució:

La Revolució Francesa

. Aquesta revolució, sorgida de la crisi del estat absolutista es convertirà en el

Plaça de la Madeleine, París. Pedra. Estil neoclàssic. Església. Sistema arquitravat i voltat.

Context històric i cultural

Cronologia: 1806 (inicis del segle XIX)

Anàlisi formal: elements de suport

Columnes corínties. Mur de la cel·la. Pòdium.

Anàlisi formal: elements suportats

Coberta a dos aiguavessos. Cúpules sobre petxines. Entaulament.

Espai exterior

Octàstil (pòrtic) i perípter monòpter. Columnes corínties amb fust acanalat (20 metres d’alçada) Planta rectangular. Pòdium elevat (7 metres) de 28 graons. Fris inscripció: D.O.M. SUB. INVOC. S.M. MAGDALANAE Coberta a dos aiguavessos. Frontó oriental amb el tema del Judici Final (Henri Lemaire).

Espai interior

Nau única, planta rectangular. Tres trams quadrats coronats per cúpules... Continuar leyendo "La Madeleine: Església neoclàssica a París" »

La arquitectura barroca

Hay una preferencia por las curvas, por plantas no solo basilicales sino curvas, elipses, hipérbolas. Se buscan efectos derivados del uso de la perspectiva. Se buscan efectos teatrales, pintorescos. Influencia de los fenómenos lumínicos. Importancia de la cúpula. Las fachadas se ondulan buscando juegos de luces y sombras. Se utiliza mucho la columna salomónica. El palacio rompe la tipología renacentista y se transforma, se hace abierto y aumenta su capacidad simbólica. Se rodea de jardines. Se crean un gran número de espacios abiertos. Importancia de las puertas de la ciudad. Gran decoración. Creación de ciudades-palacios. En Italia el Barroco tuvo un gran desarrollo sobre todo en Roma como cuna de la cristiandad.... Continuar leyendo "Arquitectura Barroca y Romanticismo: Influencias y Características" »

Apol·lo i Dafne

Gian Lorenzo Bernini. 1622-1625. Barroc. Marbre. Galleria Borghese, Roma. Exempta

Tècnica de la talla sobre el marbre. Realisme en l’anatomia del cos humà. Figures d’aquesta escultura es Idealitzada Monocroma Multifacial. El conjunt de cossos té una composició dinàmica, helicoïdal (moviment de rotació al voltant d'un eix donat amb un moviment de translació al llarg d'aquest mateix eix) i oberta. Diagonal que aporta dinamisme i inestabilitat de les figures. Utilitza línies corbes. Els braços estan disposats com les aspes d’un molí de vent. Línia serpentinata en el cos de Dafne. DAFNE → Pathos. + expressiva que Apol·lo. Bernini utilitza la llum creant un gran nombre de zones de clarobscurs per mitjà d’incisions... Continuar leyendo "Apol·lo i Dafne - Lletera: Anàlisi i influències" »

Fitxa tècnica

Títol: Composició IV,

Autor: Vasili Kandinski,

Cronologia: 1911,

Tècnica: Oli barrejat amb aquarel·la,

Suport: Tela,

Mides: 1,6 m x 2,5 m,

Estil: Expressionisme i abstracció,

Ubicació: Düsseldorf

Iconografia

Figurativa tendint a l’abstracció, ja que es fonamenta en un paisatge de conte. Així, l’obra està presidida per una muntanya blava sobre la qual hi ha un castell, a l’esquerra, una batalla campal entre els defensors del castell, línies rectes i els invasors, línies corbes sobre un arc de Sant Martí. Al mig de la composició tres cosacs sostenen dues llances i es converteixen en l’eix de tota la composició emmarcats per una muntanya blava.

Elements formals i compositius

Forma: Pictòrica, Composició: Tancada, Perspectiva:... Continuar leyendo "Composició IV de Vasili Kandinski" »

Alegoría de la pintura

Carácterísticas formales

Composición estructurada en tres franjas verticales:

marcan los tres planos en profundidad de la obra (cortina con la silla, modelo con la mesa, pintores o caballete).

Figuras y objetos representados de forma individual:

luz de unidad a una composición integrada por elementos aislados. Figuras no se relaciona entre sí. Objetos se encuentran distribuidos sin un orden.

Punto de fuga:

situado debajo de la mano de la figura femenina, nos lleva la mirada hacia ella.

Luz:

entra por la ventana, iluminando los elementos de la obra.

Color:

combinación armónica de colores. Amarillo, azul, gris, negro, blanco. Pinceladas más gruesas en la cortina, silla y partes más iluminadas.

Atmósfera intimista:

espectador

Espanya RENAIXENTISTA; EL GRECO

Domínicos Thehotokópoulos (El Greco) → 1541-1614

• Neix a Creta, allà encara tenim inicis de la pintura bizantina (des de petit)

• Amb el temps, comença a viatjar a Venècia. Allà descobreix autors com Ticià, Ill Veronesse, Ill Tintoretto… Després passa per Roma, on coneix a Miquel Àngel.

• 1577 → se’n va a Toledo i s’hi queda a viure-hi. Com tots els artistes renaixentistes intenten treballar per el rei Felip II, però malauradament no ho aconsegueix. Al no acceptar-lo, es queda treballant a les esglésies.

• CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA PINTURA

• • Figures amb cànons allargats i recaragolats.

  • Colors freds.

  • Amb una temàtica molt diversa: religiosa, de paisatges o mitologia.

Enterrament a Ornans

FITXA TÈCNICA:

Autor:

Gustave Courbet (Ornans, França): 1819 - 1877

Cronologia:

1849 – 1850

Estil:

Realisme

Tècnica i suport:

Oli sobre tela

Dimensions:

3,14 m x 6,63 m

Localització:

Museu del
Louvre (París).

CONTEXT HISTÒRIC:

L’etapa del rei Lluís Felip d’Orleans significà a França l’inici de la industrialització i la consolidació del capitalisme financer.

La revolució de l’any 1848 va enderrocar Lluís Felip i pocs mesos després Lluís Napoleó Bonaparte, futur Napoleó III, va ser elegit president de la Segona República Francesa.

La Revolució Industrial va atorgar el protagonisme a dues classes socials antagòniques: la burgesia, nova classe dominant que imposà la seva política i la seva moral, i la classe... Continuar leyendo "L'enterrament d'Ornans" »

JUDIT I HOLOFERNES

1.- FITXA TÈCNICA

Títol:

JuditiHolofernes

Autora:

Artemísia Gentileschi (Roma, 1593-1652)

Cronologia:

1612

Tècnica:

olisobretela

Mides:

1,59 x 1,26 m

Estil:

Naturalisme Barroc

Tema:

bíblic

Lloc:

MuseodiCapodimonte(Nàpols)

2.- CONTEXT HISTORIC:

• Els mercaders, burgesos, artesans i altres grups socials comerciaven i entenien d’obres d’art. 
• Europa esta immersa en la Guerra dels Trenta Anys.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL:

L’escena s’estructura al voltant d’un triangle, els vèrtexs del qual són els caps dels tres 

personatges; d’aquests, el d’Holofernes és el centre culminant de l’acció, perquè hi 

converteixen totes les altres línies compositives. L’escena principal es presenta en primer 

pla i ensenya a l’espectador, amb