Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades

Fonaments de la Pintura (s. XIX)

Realisme:

• Gustave Courbet: Enterrament a Ornans, L'estudi del pintor.
• Honoré Daumier: El vagó de tercera classe.

Impressionisme:

• Claude Monet: Impressió: sol naixent, Nenúfars.
• Édouard Manet: El dinar campestre, Olympia.

Postimpressionisme i Simbolisme:

• Vincent van Gogh: La nit estelada, Els gira-sols.
• Paul Cézanne: Sèries de Mont Sainte-Victoire, Jugadors de cartes.

Arquitectura del Segle XIX

Neoclassicisme: Inspiració grecoromana, amb construccions públiques i formes clàssiques.

Autors i obres:

• Juan de Villanueva: Museu del Prado a Madrid.
• Karl Friedrich Schinkel: Altes Museum a Berlín.

Romanticisme i Historicisme: Recuperació d'estils passats (Neogòtic, Neorenaixement, Neobarroc).

Autors i obres:

• Augustus Pugin:

L'Estudi de l'Obra d'Art i el seu Context

La Importància del Lloc d'Origen

L'estudi d'una obra està relacionat amb el lloc destinat original. Per a l'artista, el lloc, la ubicació real i la visualització aporten grans dimensions. Els museus són el lloc idoni de transmissió de formes artístiques, tot i la descontextualització.

Tipologies Artístiques: Contingut i Forma

Color i forma defineixen les "Belles Arts", que tenen com a objecte l'expressió de la bellesa. A partir del moviment i el llenguatge, es classifiquen en:

• Art Major: Arquitectura, escultura i pintura.
• Art Menor: Miniatura, orfebreria, tapís, ceràmica, mobiliari.
• Arts afins: Dibuix i gravat.

Des de l'estudi, es valoren disciplines artístiques no tradicionals com el videoart... Continuar leyendo "Anàlisi i Història de l'Art: Guia Completa" »

Goya, Caravaggio eta Artemisia Gentileschi: Hiru Maisuren Alderaketa

La Maja Desnuda: Goya

Testuingurua

La Maja Desnuda, Goya margolari espainiarraren mihise gaineko olio pintura, 1795-1800 urteen artean egina. Prado Museoan (Madril) dago gaur egun, 97cm x 190cm neurriz.

Francisco de Goya (1747-1828), XVIII. eta XIX. mendeetako margolari nabarmena, bere gaitasun artistikoengatik ezaguna. Zaragozan jaioa, erregeen gortean garatu zuen bere talentua. Noblezien erretratuak eta gizarte-kritika obrak egin zituen (adibidez, Los Caprichos). Gorra geratu ondoren, lan ilunagoak sortu zituen, baita gerra-pinturak ere. Bere eragina ondorengo belaunaldietan nabarmena da. Gorteko margolari gisa hasi zen, goi-mailako gizartearekin harremanetan jarriz eta nobleziaren... Continuar leyendo "Goya, Caravaggio eta Artemisia Gentileschi: Hiru maisuren alderaketa" »

Arte Neoklasikoa

1. Sarrera

• XVIII. mendeko aldaketa politiko, ekonomiko eta sozialek amaiera eman zioten Erregimen Zaharrari. Industria Iraultzak, Ilustrazioko pentsamoldeak eta Frantziako Iraultzak beste garai bati hasiera eman zioten.
• Europan arte estilo berriak agertu ziren. Neoklasizismoak Ilustrazioaren arrazionalismoa, zientzia eta gizatasunarekiko errespetua ezarri zituen artean. Gizarte maila ertaina eta baxua aristokraziak menderatzen zuen sistema politiko-sozialaren kontra agertu zen.
• Europan garrantzia irabazten joan zen burgesiaren boterearekin batera, Neoklasizismoaren bidez aristokraziaren kontra jo zuten.
• Napoleonen garaira arte luzatu zen.
• Estilo rococoa, arte aristokratikoa, kritikatua izan zen eta Diderotek antzinako artearen lasaitasunera

Introducción al Neoclasicismo: Orígenes y Principios Estéticos

El arte Neoclásico, que se extendió por el siglo XVIII y principios del XIX, representa en la historia del Arte una nueva recuperación del gusto clásico de la Antigüedad grecolatina. Los artistas de este periodo comenzaron a manifestar un rechazo hacia el estilo Barroco tardío del siglo XVIII, conocido como Rococó, y su complicado gusto estético, especialmente en las decoraciones interiores. Esto produjo una crisis estética que se buscaba solucionar con la creación de un nuevo estilo o, como alternativa, confiando en la ejemplaridad del pasado.

El Impacto de los Descubrimientos Arqueológicos

Al mismo tiempo, los hallazgos arqueológicos de Pompeya y Herculano revitalizaron... Continuar leyendo "Neoclasicismo Artístico: Orígenes, Características Clave y Maestros de la Escultura del Siglo XVIII y XIX" »

Fitxa tècnica

• Autor: Cal·licrates
• Estil: Grec clàssic
• Localització: Acròpolis d’Atenes
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Materials: Marbre pantèlic
• Dimensions: 4,18 x 3,78 m
• Cronologia: 421 aC - 410 aC (projectat el 449 aC)

Cronologia històrica

Entre el 421 i el 410 aC, es van desenvolupar les Guerres del Peloponès, que enfrontaven la Lliga de Delos (Atenes i aliats) contra la Lliga del Peloponès (Esparta i aliats). Tot i que Atenes va perdre la guerra, va continuar sent el nucli cultural i intel·lectual de l'època. Es va iniciar una crisi econòmica entre totes les polis a causa de les conseqüències dels conflictes bèl·lics. L'art d'aquest període es caracteritza per ser antropocentrista.

Estil: Grec clàssic

El temple s'emmarca en l'... Continuar leyendo "Temple d'Atenea Niké: Història, Estil i Anàlisi" »

Fitxa 20: Retrat eqüestre de Marc Aureli

Fitxa tècnica

• Títol: Retrat eqüestre de Marc Aureli
• Autor: Desconegut
• Cronologia: segle II (176 dC)
• Tipologia: escultura exempta
• Material: bronze daurat
• Estil: romà imperial
• Tema: commemoratiu
• Localització: Palazzo dei Conservatori, Musei Capitolini, Roma. Hi ha una rèplica a la Piazza dei Campidoglio (Roma).

Context històric

Segle II dC (any 176).

A causa de la dificultat de governar el territori aconseguit durant la República, en el període imperial (31 aC – 476 dC) es va optar per un sistema polític nou, liderat per un emperador, i el territori es va dividir en províncies. Amb una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre la influència grega. L'art va... Continuar leyendo "Retrat eqüestre de Marc Aureli | Escultura romana en bronze" »

Abocinamiento

: Corte sesgado del muro de un vano, generalmente mayor hacia el interior para aumentar la recepción de la luz, a veces al revés, mayor al exterior para mejorar la defensa del interior frente al peligro exterior.

Ábside

: Parte de la iglesia situada en la cabecera que sobresale de la fachada posterior y que generalmente tiene planta semicircular (aunque también puede ser poligonal) y una cubierta abovedada.

Acrópolis

: En las antiguas ciudades griegas era la ciudad alta y fortificada en la que se hallaban los templos dedicados a las principales divinidades y, a veces, algunos edificios públicos. En la acrópolis ateniense de la época clásica se distinguen los Propileos, el Partenón, el Erecteion, la estatua de Atenea de Fidias,

Renacimiento. QUATROCENTO. ARQUITECTURA

Comienza en el Siglo XV, aunque para los demás países dicho siglo es gótico.Florencia era la ciudad mas prospera de Italia. Los medici son los grandes banqueros, mecenas a la vez de los artistas. Tal riqueza unido al desarrollo del humanismo explica la riqueza de arte allí.La arquitectura se caracteriza por la definición de un nuevo lenguajearquitectónico basado en el empleo de los ordenes antiguos y por la aparición de nuevos tipos de iglesias, edificios, etc.Nuevo repertorio ornamental, motivos y ordenaciones, los arquitectos renacentistas, rescatan las técnicas constructivas antigua. Rompiendo con el gótico

Desarrollan la idea de que la belleza consiste en una integración racional de todas... Continuar leyendo "Armonía cromática de la mona lisa" »

Marco hº: el Ren

supone el final de la Edad Media y el nacimiento del mundo moderno. Desde finales del S.XIV se observarn cambios en la mentalidad del hmbre medieval q hace q el hombre tenga cada vez más importancia, el Ren. Será una soc. Antropocéntica. Carac del Renac: surge en Italia y se llama así porque significa un renacer de los valores clásicos frente al arte gótico q es considerado como prpio de bárbaros. Es el término opuesto al Gótico.

Carac:

1-nuevo lenguaje: el lengu estético propio del gótico final estaba agotado, era necesario sustituirlo pr el lenguaje clásico.
2-Antropocentismo frente al teocentrismo medieval, el hmbre es el centro del mundo, x tanto los edificios estarán hechos a escala humana.
3-Copia del pasado... Continuar leyendo "Diferencias entre la arquitectura del quattrocento y cinquecento" »