Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Otros cursos

El Tres de Maig de 1808 de Francisco de Goya

Autor: Francisco de Goya

Cronologia: 1814

Material i Suport: Oli sobre tela

Mides: 2,68 x 3,47 m

Ubicació: Museo del Prado (Madrid)

Estil: Neoclàssic - Romàntic

Funció: Tema històric - al·legòric

Obres del mateix autor:

• La família de Carles IV (1801)
• La lletera de Bordeus (1827)

Context Històric

Francisco de Goya va ser un pintor i gravador. Va aprendre l'ofici a Saragossa i l'any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l'estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. De tornada a Espanya, va pintar els frescos de la basílica del Pilar de Saragossa i tot seguit es va traslladar a Madrid.

Context: 1814. L’obra de Goya, en les seves... Continuar leyendo "Goya: El Tres de Maig de 1808 - Iconografia i Influències" »

Jurament dels Horacis — Jacques-Louis David

Títol: Jurament dels Horacis.
Autor: Jacques-Louis David.
Cronologia: 1784–1785.
Material: oli.
Suport: tela.
Mides: 330 cm x 425 cm.
Ubicació: Ubicació original: al Saló de 1785. Ubicació actual: Musée du Louvre, París.
Estil: neoclàssic.
Funció: cívica i estètica.

Obres del mateix autor:

• Els lictors porten a Brute els cadàvers dels seus fills (1789)
• El rapte de les sabines (1799)

Dades biogràfiques i context històric

Jacques-Louis David és figura del neoclassicisme. Fou aprenent de Boucher. A Itàlia, l'antiguitat clàssica va marcar el seu estil. A París va pintar les millors obres de temàtica històrica i va participar en la Revolució de 1789. Va ser empresonat i va recuperar prestigi... Continuar leyendo "Jurament dels Horacis, La Llibertat i Els tres de Maig: anàlisi" »

La Rendición de Breda - Diego Velázquez (1634)

• Técnica: Óleo sobre lienzo
• Estilo: Barroco
• Dimensiones: 307 cm × 367 cm
• Ubicación: Museo del Prado, Madrid

Comentario

En esta obra, los españoles se sitúan a la derecha y los holandeses a la izquierda, diferenciados por sus vestimentas y armamento. Los españoles portan lanzas, mientras que los holandeses utilizan picas y fusiles. El protagonismo recae en el centro de la composición, donde Ambrosio de Spínola, a la derecha, recibe la llave de la ciudad de Breda de manos del gobernador Justino de Nassau, en señal de rendición.

La obra transmite tranquilidad y respeto por los personajes, mostrando el tema bélico con sensibilidad. La sangre, la muerte y la destrucción se insinúan a través... Continuar leyendo "Análisis Comparativo: La Rendición de Breda (Velázquez) y La Ronda de Noche (Rembrandt)" »

El Monasterio de El Escorial (Juan de Herrera)

El Monasterio de El Escorial (Juan de Herrera): Una de las obras cumbre de la arquitectura española que Felipe II, por deseo de su padre, encarga primero a Juan Bautista de Toledo y luego, además de otros, a Juan de Herrera. Arquitectura en granito y pizarra que, en alguna medida, resume las estéticas que atraen a Felipe II: la de los alcázares castellanos, el clasicismo que apreciamos en la basílica y las cubiertas apuntadas en pizarra que recuerdan a la arquitectura flamenca. Es todo un conjunto, la traza universal que acoge a la basílica, monasterio, biblioteca, colegio y palacio. Su planta se organiza en base al cubo con forma geométrica, siendo el eje del monasterio el patio de los Reyes... Continuar leyendo "El Monasterio de El Escorial y La Gioconda: Joyas del Arte Universal" »

La Imagen de Jesús en el Siglo XX

Son muchos los pintores que, aunque no hayan tratado habitualmente los temas religiosos, sí han realizado obras religiosas. Grandes artistas, de otras religiones o no creyentes, se han inspirado en la fe cristiana para crear algunas de sus mejores obras. La imagen de Jesús de estos artistas es variada y a veces contradictoria.

• Hay artistas que reflejan la serenidad que el mundo necesitaba.
• Para otros, es el Hijo de Dios que se hace hombre para salvarnos la vida.
• Para otros, es la víctima de víctimas, el hombre desfigurado, irreconocible como hombre.

El Rostro de Cristo en los Siglos XVIII y XIX

El arte y la religión se van distanciando durante la Ilustración y la Revolución Industrial. La filosofía cartesiana... Continuar leyendo "Evolución Iconográfica de Jesucristo: Del Buen Pastor al Siglo XX" »

L'Església de la Magdalena de París

Obra arquitectònica de Bartolomé Vignon (1763-1828).

Napoleó, entre els anys 1806 i 1842, va decidir aixecar a París un temple cívic dedicat a la Fama, en honor del seu exèrcit, en un lloc on s'havia projectat construir una església dedicada a Maria Magdalena. Amb aquest propòsit, va escollir un projecte de l'arquitecte Vignon l'any 1806, basat en el temple romà de la Maison Carrée de Nimes. La construcció es va perllongar fins a l'any 1842, en què va ser consagrat com l'Església de la Madeleine, perdent així el sentit de temple laic que li volia donar Napoleó.

Anàlisi Material

Es tracta d'un temple cristià construït en pedra.

Estil: Neoclassicisme

A mitjan segle XVIII a Europa, l'arquitectura... Continuar leyendo "L'Església de la Magdalena de París: Arquitectura Neoclàssica" »

La Torre Eiffel: Icona de la Modernitat

La construcció d'aquesta obra arquitectònica es va encarregar a Gustave Eiffel. Es tracta d'un monument emblemàtic que representava el triomf de la tècnica en el món modern. Va ser construïda a París entre els anys 1887 i 1889 per a l'Exposició Universal del mateix any, data en què se celebrava el centenari de la Revolució Francesa.

L'estructura va començar a aixecar-se el 1887 perquè servís com a arc d'entrada a l'Exposició Universal, una fira mundial organitzada per commemorar el centenari de la Revolució i mostrar la potència de França en l'àmbit industrial.

Estil: L'Arquitectura del Ferro

Aquesta obra pertany a l'Arquitectura del ferro i dels nous materials. La seva característica fonamental... Continuar leyendo "La Torre Eiffel: Història, Arquitectura i Simbolisme" »

El Renacimiento es una de las épocas más fecundas de la sociedad europea. En el plano cultural, es difícil concebir la historia de Europa moderna y contemporánea sin hacerla arrancar de este periodo. Se produce durante los siglos XV y XVI en los países de la Europa occidental. Se divide en dos partes: el Quattrocento (siglo XV), en el que se inicia la vuelta a lo clásico, y el Cinquecento (siglo XVI), que es el punto de partida para su difusión por Europa.

Las influencias recibidas del Renacimiento no provienen del arte inmediatamente anterior, el Gótico. Como su nombre indica, "renace", es decir, recibe las influencias grecolatinas: los órdenes clásicos de arquitectura de Grecia, el uso de las bóvedas de Roma, y la temática mitológica... Continuar leyendo "El Renacimiento: Arte y Arquitectura en los Siglos XV y XVI" »

Temple d'Atenea Niké: Símbol de la Victòria Atenenca

El Temple d'Atenea Àptera o Atenea Niké, situat a l'Acròpolis d'Atenes, és una joia de l'arquitectura grega clàssica que commemora la victòria atenenca i simbolitza la permanència de la deessa a la ciutat.

Fitxa Tècnica del Temple d'Atenea Niké

• Autor: Cal·lícrates
• Cronologia: Projectat el 449 a.C., construït el 421 a.C.
• Localització actual: Acròpolis d'Atenes, Grècia
• Estil: Grec clàssic jònic
• Tipologia: Temple
• Materials: Marbre de la pedrera del Pentèlic
• Context històric: Promogut pel general atenenc Cimó II, rival polític de Pèricles. La seva construcció no va ser possible fins després de la mort de Pèricles (421 a.C) i un cop començada la Guerra del Peloponès.

Anàlisi

Hermes amb Dionís Infant

Fitxa Tècnica

Autor:

Praxíteles (actiu entre 370-330 aC)

Context històric:

L'obra es realitza al segle IV aC, durant la Guerra del Peloponès. Atenes, derrotada per Esparta, es va recuperar i va restaurar la democràcia, però mai va recuperar el seu poder hegemònic. Políticament i militarment, es va veure sotmesa a l'equilibri de forces de les tres potències: Atenes, Esparta i Tebes. Tot i així, una potència exterior, Macedònia, va adquirir el poder i Filip II va fer augmentar els seus dominis, batallant contra els territoris grecs. Es va crear una lliga contra els macedonis, però Atenes va ser conquerida per Filip II el 337 aC, precedint el que s'anomenaria Hel·lenisme.

Data:

350-330 aC

Estil:

Grec postclàssic

Forma: