Catedral de Saint-Pierre de Poitiers (1160-1379)

Estil Gòtic Primitiu, Clàssic i Radiant

A l'absis es troba l'últim gran vitrall romànic que es conserva (segle XIII). Aquest vitrall presenta diverses escenes:

• Dos àngels introdueixen un enorme Crist crucificat enmig del vitrall.
• A sota, el cicle de Sant Pere, representat cap per avall.
• Als peus de la imatge, hi apareixen Leonor d'Aquitània i Enric II d'Anglaterra, els donants que van finançar l'obra, sostenint una petita representació del vitrall.
• A la part superior, es mostra l'aparició de Jesús davant els apòstols.

La catedral té una girola quadrangular al voltant del presbiteri. Als murs laterals van aparèixer detalls de pintura, i a la volta del creuer es va trobar un cicle iconogràfic... Continuar leyendo "Joies de l'Art Medieval: Catedrals i Monestirs Gòtics i Romànics" »

Gótico

Muros: de piedra en sillares tallados.

Estribos o botareles: pilares gruesos que soportan los empujes de las bóvedas mediante arbotantes, rematados con pináculos.

Pilares fasciculados: en el interior, con columnillas que reciben la carga de arcos y nervaduras.

Arco ojival: con menor empuje lateral, permitiendo mayor elevación y apertura de vanos; se usa también el arco conopial en el gótico flamígero.

Triforio: estrecho pasillo sobre las naves laterales con ventanas hacia la nave central.

Bóveda de crucería: producto de la intersección de dos bóvedas ojivales, concentrando fuerzas en los vértices y liberando los muros para vidrieras.

Rosetones: grandes vidrieras circulares, típicamente sobre los pórticos.

Torres estilizadas y agujas:

Sant Climent de Taüll

Context històric i cultural

Els frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll, realitzats pel Mestre de Taüll i el seu taller, van ser pintats en el moment de la consagració de l’església l’any 1123. El tema és bíblic, centrant-se en la teofania i la representació de Crist en Majestat, envoltat de figures sagrades. Originalment estaven situats a l’absis de l’església de Taüll, però avui es conserven al MNAC de Barcelona.

L’obra s’insereix en el context del romànic català del segle XII, un període en què la pintura mural tenia una funció didàctica i espiritual, destinada a instruir els fidels en els temes bíblics i a reforçar l’autoritat de l’Església. Presenta influències bizantines i... Continuar leyendo "L'Art Medieval: Del Romànic al Gòtic Català i Europeu" »

1. Característiques generals

El Renaixement és un moviment cultural que suposa la recuperació dels models de l’antiguitat clàssica grecoromana i el progressiu abandonament de la mentalitat medieval. El pensament dominant és l’Humanisme, que defensa el valor de l’ésser humà, la raó i el coneixement, i considera l’art clàssic com a model de perfecció.

S’imposa una nova visió del món basada en l’antropocentrisme, segons la qual l’home és el centre de totes les coses. En l’art apareixen nous sistemes de representació, com la perspectiva, la proporció matemàtica i l’organització racional de l’espai.

Els teòrics de l’arquitectura antiga, com Vitruvi, i els tractats d’artistes com Leon Battista Alberti van establir... Continuar leyendo "El Renaixement: Art, Arquitectura i Humanisme" »

Jacques-Germain Soufflot

Se formó en Italia, donde estudió la Antigüedad grecorromana y la obra de Palladio. En Soufflot se dan las características del arquitecto influenciado por el Clasicismo, pero también por el estilo nacional en Francia, el Gótico. Construyó la Iglesia de Santa Genoveva (Panteón de París).

Antonio Canova

Artista veneciano, fue uno de los más brillantes escultores neoclásicos de Italia y de Europa. Nació en una familia con escasos medios económicos, quedó huérfano a muy corta edad y tuvo que colocarse en una cantera. Allí entró en contacto con la piedra y encontró un protector gracias al cual pudo desarrollar algunos estudios artísticos. Su producción inicial, desarrollada en Roma dentro de los patrones... Continuar leyendo "Figuras Clave del Neoclasicismo: Arquitectos y Artistas Europeos" »

Gotiko eta Erdi Aroko artelanak: katedralak eta eskulturak

Notre-Dame (Pariseko katedrala)

Kronologia: XII–XIII. mendeak

Lekua: Paris (Frantzia)

Mugimendu artistikoa: Gotiko klasikoa

Espezifikazioak / Ezaugarriak:

• Arku zorrotzak
• Gurutze-gangak
• Arbotanteak eta kontrahormak
• Fatxada: hiru ate abozinatuekin
• Arrosetoi handia
• Beirate koloretsuak
• Pinakuluak eta gargolak

Leoneko katedrala

Kronologia: XIII. mendea

Lekua: León (Gaztela)

Mugimendu artistikoa: Gotiko klasikoa

Espezifikazioak / Ezaugarriak:

• Oinplano gurutze latinoa
• Nabe altuak eta argitsuak
• Beirate koloretsu ugari
• Arbotante eta kontrahormak
• Bertikalitatea eta argitasuna

Sainte-Chapelle (Santa Kapera)

Kronologia: XIII. mende erdia (1241–1248)

Lekua: Paris (Frantzia)

Mugimendu artistikoa: Gotiko rayonnant (garaia)... Continuar leyendo "Gotiko eta Erdi Aroko artelanak: katedralak eta eskulturak" »

De la Fantasia al Nihilisme

El gòtic és una estètica fosca, inspirada en els contes de fades (situats en l’Edat Mitjana). Avui dia, cal distingir entre el gòtic medieval i altres manifestacions del gòtic, com el moviment musical dels anys 70-80. L’Edat Mitjana, com a concepte romàntic, va ser inventada al segle XIX.

Horace Walpole, com a resposta al món francès de la Il·lustració i l’Acadèmia, va afirmar que la societat volia tornar al món medieval, al món de la fantasia i la tradició. Per això, va escriure El Castell d’Otranto (1765), una història gòtica considerada la punta de llança d’aquest retorn al gòtic. Autors com Mary Shelley (Frankenstein) i John William Polidori (The Vampire) van ser importants per entendre... Continuar leyendo "El Gòtic: De la Fantasia Medieval al Nihilisme" »

El Hieratisme de l'Escultura Egípcia

L'escultura egípcia va ser una expressió artística destacada. S'utilitzaven materials com pedra dura, granit, esquist, fusta i bronze, aquest darrer amb la tècnica de la cera perduda. Les estàtues sovint presentaven ulls d'obsidiana i cornies de vori.

Existien dues representacions escultòriques principals:

• El relleu, que seguia la llei de la frontalitat.
• L'estatuària, caracteritzada pel hieratisme, amb figures rígides i idealitzades, especialment les dels faraons.

A més de l'escultura oficial, es realitzaven petites figures de fang o fusta que representaven escenes de la vida quotidiana.

La Pintura Egípcia: L'Art Funerari

Inicialment, la pintura egípcia va tenir poc impacte, però més tard es va desenvolupar... Continuar leyendo "Art Egipci i Grec: Escultura, Arquitectura i Pintura Comparada" »

La Iglesia de Sant'Andrea en Mantua: Un Manifiesto del Clasicismo Renacentista de Leon Battista Alberti

La Iglesia de Sant'Andrea en Mantua, diseñada por Leon Battista Alberti, es un ejemplo paradigmático del rechazo al estilo gótico y la adopción del clasicismo greco-latino durante el Renacimiento. Los arquitectos del Quattrocento se inspiraron en las formas clásicas para crear nuevos modelos basados en la proporción, la armonía y el equilibrio.

Leon Battista Alberti: El Humanista Polifacético

Leon Battista Alberti, junto con Brunelleschi, fue uno de los grandes arquitectos del Quattrocento. Representa a la perfección el espíritu de la época, siendo un ejemplo de artista cultivado, literato, poeta, artista, científico y más. Su polifacetismo... Continuar leyendo "Sant'Andrea de Mantua: La Visión Arquitectónica Renacentista de Leon Battista Alberti" »