Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Otros cursos

Context Històric de l'Art Grec

• Geografia: Grècia estava formada per illes i valls muntanyoses. La mar va afavorir el comerç i el contacte amb altres pobles.
• Organització política: Les polis eren ciutats-estat independents unides per una llengua i religió comuna. A Atenes va sorgir la democràcia, en què els homes lliures votaven.
• Religió: Politeista, amb déus antropomòrfics i mites simbòlics. Els temples eren la seva residència i se'ls honorava amb festes atlètiques.
• Pensament racional: Alguns pensadors van buscar explicacions lògiques i racionals als fenòmens naturals.

Desenvolupament Històric de la Civilització Grega

• Civilització Cretenca (2600-1400 a.C.): Cultura marítima i comercial amb palaus decorats amb pintures vives.
• Civilització

Catedral de Saint-Pierre de Poitiers (1160-1379)

Estil Gòtic Primitiu, Clàssic i Radiant

A l'absis es troba l'últim gran vitrall romànic que es conserva (segle XIII). Aquest vitrall presenta diverses escenes:

• Dos àngels introdueixen un enorme Crist crucificat enmig del vitrall.
• A sota, el cicle de Sant Pere, representat cap per avall.
• Als peus de la imatge, hi apareixen Leonor d'Aquitània i Enric II d'Anglaterra, els donants que van finançar l'obra, sostenint una petita representació del vitrall.
• A la part superior, es mostra l'aparició de Jesús davant els apòstols.

La catedral té una girola quadrangular al voltant del presbiteri. Als murs laterals van aparèixer detalls de pintura, i a la volta del creuer es va trobar un cicle iconogràfic... Continuar leyendo "Joies de l'Art Medieval: Catedrals i Monestirs Gòtics i Romànics" »

Gótico

Muros: de piedra en sillares tallados.

Estribos o botareles: pilares gruesos que soportan los empujes de las bóvedas mediante arbotantes, rematados con pináculos.

Pilares fasciculados: en el interior, con columnillas que reciben la carga de arcos y nervaduras.

Arco ojival: con menor empuje lateral, permitiendo mayor elevación y apertura de vanos; se usa también el arco conopial en el gótico flamígero.

Triforio: estrecho pasillo sobre las naves laterales con ventanas hacia la nave central.

Bóveda de crucería: producto de la intersección de dos bóvedas ojivales, concentrando fuerzas en los vértices y liberando los muros para vidrieras.

Rosetones: grandes vidrieras circulares, típicamente sobre los pórticos.

Torres estilizadas y agujas:

Jacques-Germain Soufflot

Se formó en Italia, donde estudió la Antigüedad grecorromana y la obra de Palladio. En Soufflot se dan las características del arquitecto influenciado por el Clasicismo, pero también por el estilo nacional en Francia, el Gótico. Construyó la Iglesia de Santa Genoveva (Panteón de París).

Antonio Canova

Artista veneciano, fue uno de los más brillantes escultores neoclásicos de Italia y de Europa. Nació en una familia con escasos medios económicos, quedó huérfano a muy corta edad y tuvo que colocarse en una cantera. Allí entró en contacto con la piedra y encontró un protector gracias al cual pudo desarrollar algunos estudios artísticos. Su producción inicial, desarrollada en Roma dentro de los patrones... Continuar leyendo "Figuras Clave del Neoclasicismo: Arquitectos y Artistas Europeos" »

De la Fantasia al Nihilisme

El gòtic és una estètica fosca, inspirada en els contes de fades (situats en l’Edat Mitjana). Avui dia, cal distingir entre el gòtic medieval i altres manifestacions del gòtic, com el moviment musical dels anys 70-80. L’Edat Mitjana, com a concepte romàntic, va ser inventada al segle XIX.

Horace Walpole, com a resposta al món francès de la Il·lustració i l’Acadèmia, va afirmar que la societat volia tornar al món medieval, al món de la fantasia i la tradició. Per això, va escriure El Castell d’Otranto (1765), una història gòtica considerada la punta de llança d’aquest retorn al gòtic. Autors com Mary Shelley (Frankenstein) i John William Polidori (The Vampire) van ser importants per entendre... Continuar leyendo "El Gòtic: De la Fantasia Medieval al Nihilisme" »

El Hieratisme de l'Escultura Egípcia

L'escultura egípcia va ser una expressió artística destacada. S'utilitzaven materials com pedra dura, granit, esquist, fusta i bronze, aquest darrer amb la tècnica de la cera perduda. Les estàtues sovint presentaven ulls d'obsidiana i cornies de vori.

Existien dues representacions escultòriques principals:

• El relleu, que seguia la llei de la frontalitat.
• L'estatuària, caracteritzada pel hieratisme, amb figures rígides i idealitzades, especialment les dels faraons.

A més de l'escultura oficial, es realitzaven petites figures de fang o fusta que representaven escenes de la vida quotidiana.

La Pintura Egípcia: L'Art Funerari

Inicialment, la pintura egípcia va tenir poc impacte, però més tard es va desenvolupar... Continuar leyendo "Art Egipci i Grec: Escultura, Arquitectura i Pintura Comparada" »

La Iglesia de Sant'Andrea en Mantua: Un Manifiesto del Clasicismo Renacentista de Leon Battista Alberti

La Iglesia de Sant'Andrea en Mantua, diseñada por Leon Battista Alberti, es un ejemplo paradigmático del rechazo al estilo gótico y la adopción del clasicismo greco-latino durante el Renacimiento. Los arquitectos del Quattrocento se inspiraron en las formas clásicas para crear nuevos modelos basados en la proporción, la armonía y el equilibrio.

Leon Battista Alberti: El Humanista Polifacético

Leon Battista Alberti, junto con Brunelleschi, fue uno de los grandes arquitectos del Quattrocento. Representa a la perfección el espíritu de la época, siendo un ejemplo de artista cultivado, literato, poeta, artista, científico y más. Su polifacetismo... Continuar leyendo "Sant'Andrea de Mantua: La Visión Arquitectónica Renacentista de Leon Battista Alberti" »

Anàlisi d'Obres Mestres de l'Art Clàssic

Kore del Pèplum

Documentació General

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 530–500 a.C.
• Estil: Grec arcaic
• Material: Marbre
• Tema: Votiu / funerari

Context Històric

Època arcaica (s. VIII–VI a.C.). Influència egípcia (rigidesa, frontalitat). Desenvolupament de la polis.

Anàlisi Formal i Tècnica

Frontalitat i simetria. Ulls ametllats. El somriure arcaic. Cabells treballats. Hieratisme.

Interpretació

Representació votiva o funerària d'una jove dona oferent. Marca la transició cap a un major naturalisme.

Dorífor de Policlet

Documentació General

• Autor: Policlet
• Cronologia: 430 a.C.
• Estil: Grec clàssic
• Material: Bronze (original), marbre (còpia)
• Tema: Esportiu

Context Històric

Època de Pèricles. Esplendor d’Atenes.... Continuar leyendo "6 Obres Mestres de l'Art Clàssic: Anàlisi i Context" »

Francisco de Goya: El 3 de Maig de 1808

Fitxa Tècnica

• Autor: Francisco de Goya
• Cronologia: Segle XIX
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Entre Neoclassicisme i Romanticisme
• Tema: Històric

Descripció Formal

Contraposició entre soldats mecànics i víctimes expressives. La llum focal il·lumina el protagonista, que alça els braços, evocant un Crist. Colors apagats i composició dramàtica.

Temàtica

Representa els afusellaments de civils per part de l'exèrcit francès després de la revolta del 2 de maig. Denuncia la brutalitat i la deshumanització de la guerra.

Models i Influències

Barroc (clarobscur), caràcter emotiu i crítica social, avançant el Romanticisme i l’Expressionisme.

Antoni Gaudí: Casa Milà (La Pedrera)

Fitxa Tècnica

• Autor: Antoni