Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Otros cursos

RAPTE DE LES SABINES

CONTEXT HISTÒRIC: Crisi i fi del Renaixament degut a: Reforma luterana i trencament de l’església cristiana, Convocatòria del Concili de Trento, Repercussió social i política de “il palio di Roma” per part de les tropes imperials de Carles V. Aquesta desesperació provoca la difusió dels ideals estètics del Renaixement arreu d’Europa. Tot seguit, es desmitifiquen els valors renaixentistes.

BIOGRAFIA: Giambologna És l’escultor més important del Manierisme italià. Neix a Flandes però als 21 anys va a Itàlia on hi desenvolupa tota la seva obra. Roma és el seu primer destí. Després s’instal·la a Florència on treballa al servei de la família Mèdici. A més de l’escultura monumental també treballa... Continuar leyendo "Rapte de les Sabines i el Naixement de Venus" »

Arte Medieval

El arte medieval surge en el auge del Imperio Romano, marcado por la disidencia religiosa cristiana. Se caracteriza por su exaltación, narración y afirmación de la Iglesia. El realismo y naturalismo clásicos dan paso al antinaturalismo y al retroceso técnico hasta el Renacimiento.

Arquitectura:

• Basílica: San Pablo Extramuros, Roma
• Baptisterio: San Juan de Letrán, Roma
• Mausoleo: Gala Placidia, Rávena

Artes Decorativas:

• Escultura en sarcófagos y figuras votivas
• Pintura y mosaicos en interiores de tumbas, mausoleos e iglesias

Arte Bizantino

Tras la crisis del Imperio Romano de Occidente en 395, Bizancio toma el relevo. Constantinopla se convierte en la bisagra entre Este y Oeste, dominando entre 330 y 1453.

Arquitectura:

• Santa Sofía

Distintas Corrientes del Arte Románico

Arquitectura Lombarda

Esta corriente se desarrolló dentro del Primer Románico (siglo XI) cerca del lago Como y luego se extendió. Los constructores de estas iglesias, conocidos como Magistri Comacini, emigraron al sur de Francia y a Cataluña, donde construyeron un buen número de iglesias.

Algunas características de la arquitectura Lombarda son:

• Uso de aparejos, sillares pequeños no muy regulares de forma.
• Elementos decorativos como arcos ciegos en fachadas y laterales.
• De los arcos ciegos bajan pilastras o semicolumnas (lesenas o bandas lombardas) hasta el suelo con función decorativa.
• Iglesias de una o tres naves, cubiertas con techumbre de madera (sin bóveda) y sin transepto.
• Entre la nave y el ábside

Pintura Gótica: Un Panorama General

La evolución de la arquitectura gótica, con la consecuente eliminación del muro como elemento de cierre, influyó en la reducción del espacio destinado a la pintura mural. Italia fue la excepción, donde la estructura de los templos tendía a la horizontalidad y el desarrollo de las cubiertas abovedadas era menor. En el resto de Europa, se impuso la pintura sobre retablos, dispuestos en altares adosados a la pared, así como en formatos más pequeños como dípticos y trípticos.

Soportes de la Pintura Gótica

• Muro: Técnica del fresco.
• Tabla: Técnica del temple.
• Caballete o lienzo: Técnica del óleo.
• Papel: Soporte de la pintura miniada.
• Vidrio y plomo: Soporte básico de las vidrieras.

Temática en la Pintura

Enterrament a Ornans: Anàlisi de l'obra de Gustave Courbet

Identificació de l'obra

• Nom de l'obra: Enterrament a Ornans
• Autor: Gustave Courbet
• Cronologia: 1849-1850
• Ubicació: Museu d'Orsay, París
• Estil: Realista
• Dimensions: 3,15 m x 6,68 m
• Tècnica i suport: Oli sobre tela

Anàlisi formal

Línia i dibuix

El realisme d'aquesta obra s'accentua, en gran part, gràcies a la línia i el dibuix. El detallisme i la precisió a l'hora de pintar van ser uns elements claus per donar-li versemblança a l'obra.

Llum i color

Courbet utilitza una gamma cromàtica reduïda i una llum tènue per provocar contrastos interessants de clarobscurs que suggereixen més volum a les persones. El negre és el color dominant i reforça el dramatisme de l'escena, però se'n troben... Continuar leyendo "Enterrament a Ornans de Gustave Courbet: Anàlisi" »

Arte Islámico en Al-Ándalus (siglos VIII-XV)

El arte islámico en al-Ándalus, desarrollado entre los siglos VIII y XV, refleja la expansión del islam desde Arabia hasta la península ibérica. Basado en la predicación de Mahoma y el Corán, evita representaciones de la divinidad y se enfoca en inscripciones epigráficas como expresión de la palabra divina.

Características Generales

El arte islámico se caracteriza por ser anicónico, evitando representaciones de seres animados. Las artes figurativas son limitadas, reduciéndose a objetos suntuarios como arquetas de marfil. La arquitectura es la manifestación más importante, con edificaciones simples, de dimensiones regulares y tendencia a la horizontalidad.

Arquitectura

La arquitectura... Continuar leyendo "Arte Islámico en Al-Ándalus: Historia, Arquitectura y Obras Maestras" »

XVI. mendearen amaieratik XVIII. mendera arte iraun zuen Barrokoak. Europa eta Amerikara hedatu zen, eta Errenazimentuko arrazionalismoaren aurrean izandako erreakzioa da.

Testuinguru historikoak eragin handia izan zuen artean: alde batetik, Erreforma Protestantea eta Kontrarreforma Katolikoaren banaketa erlijiosoak; eta bestetik, monarkia absolutuen egonkortzeak. Herrialde katolikoetan, artea elizaren eta monarken esku zegoen, eta propaganda funtzioa betetzen zuen.

Artean, Errenazimentu garaiko oreka, arrazoia eta edertasunaren aurrean, errealitatea, bat-batekoa eta egunerokoa interesatu zitzaizkien. Boterea eta autoritatea azpimarratzeko, arte monumentala, harrigarria, aberatsa eta liluragarria egin zuten. Mugimendu eta tentsio dramatikoa zuten... Continuar leyendo "Barrokoa: Ezaugarriak eta Adibide Nagusiak" »

Rutas de transporte en Madrid

Zona Centro

• Plaza de la República Argentina a la Plaza de los Sagrados Corazones: Calle Joaquín Costa a Paseo de la Castellana a Paseo de la Habana.
• Plaza de la República Argentina al Estadio Santiago Bernabéu: Calle Joaquín Costa a Paseo de la Castellana a Avenida Concha Espina.
• Plaza de las Ciencias a la parada de metro Canal: Calle Leonardo Prieto Castro a Avenida de las Moreras a Calle Almirante Francisco Moreno - Avenida Pablo Iglesias a Calle Bravo Murillo.
• Plaza de los Sagrados Corazones a la Plaza de la República Argentina: Avenida Concha Espina a Calle Serrano.
• Plaza de Puerta del Ángel a la Plaza de España: Paseo de Extremadura a Calle Segovia a Paseo de la Virgen del Puerto a Cuesta San Vicente.
• Plaza

Anàlisi Formal i Interpretació de La Nit Estrellada

2.6 Llum

La llum és natural, present en els estels i la lluna. Per les finestres de les cases s’observen els diversos focus d’il·luminació artificial.

2.7 Altres Elements

2.7.1 Textura

La textura és brillant i rugosa, ja que el pinzell va carregat de pintura.

2.7.2 Dibuix

Les pinzellades estan perfectament marcades; cada traç està clarament definit. Als estels i als xiprers, les pinzellades són ondulades, ràpides, plenes d’energia, mentre que a les cases són pinzellades rectes, delimitades per línies gruixudes. La ciutat està tractada amb línies rectes i utilitzant figures geomètriques (rectangles, quadrats...). Destaca el contrast entre la caracterització lineal amb què es... Continuar leyendo "La Nit Estrellada de Van Gogh: Anàlisi Formal, Significat i Influències" »