Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Otros cursos

San Carlo alle Quattro Fontane

Catalogació

• Nom: San Carlo alle Quattro Fontane
• Autor: Francesco Borromini
• Cronologia: 1638-1667
• Lloc: Roma
• Estil: Barroc italià
• Materials: Pedra, maó i estuc
• Sistema constructiu: Sistema voltat amb cúpula ovalada

Context històric i cultural

L’obra s’inscriu dins el Barroc romà del segle XVII, en plena expansió de la Contrareforma catòlica. Després del Concili de Trento (1545-1563), l’Església va impulsar un programa artístic destinat a reforçar la fe i a contrarestar l’expansió del protestantisme. L’art havia de ser clar en el missatge, impactant en la forma i capaç de commoure emocionalment el fidel.

Roma es converteix en el gran centre artístic d’Europa gràcies al mecenatge papal. En aquest... Continuar leyendo "Obres mestres de l'art barroc: anàlisi i context" »

Elementos y vocabulario arquitectónico

A continuación se listan términos y elementos habituales en la arquitectura religiosa e islámica, con su denominación entre paréntesis cuando procede:

• Muro (qibla)
• Púlpito (mimbar)
• Prisma truncado (mocárabe)
• Cercado (macsura)
• Al-qasbah recinto (alcazaba)
• Techo (artesonado)
• Lugar de oración (mezquita)
• Fuente (sabil)
• Patio interior (sahn)
• Tablero (celosía)
• Arabescos (lacería)
• Hornacina (mihrab)

Obras y características del Renacimiento

Descripción sintética de obras y características formales de algunos hitos renacentistas:

Virgen de las Rocas

• Autor: Leonardo da Vinci
• Periodo: Renacimiento (Quattrocento)
• Fechas: 1483-1486
• Técnica: óleo sobre tabla
• Composición: clásica triangular
• Observación: figuras idealizadas

La

LacasaMilàIAtr:AntoniGaudíCro:1907.1910

Estil:

Modernisme

Materials:

Pedra, maó, ceràmica i ferro

Localització:

Barcelona

Context Històric:

A la Catalunya del XIX apareix una nova societat: industrial, burgesa i liberal, gràcies als canvis propiciats per la 1a i 2a Revolució Industrial. A finals del segle, aquesta burgesia catalana comença a posar-se en contra dels interessos del Govern d’Espanya. Intenten crear una Catalunya nova que fos autònoma, liberal, culta i cosmopolita. Aquests moviments es nomenen com “la Renaixença”, ja que són de després del llarg període que havia passat Catalunya. Aquest ressorgir català va sembrar un nacionalisme que acabà estenent-se en tots els àmbits (polítics, econòmics, artístics...)... Continuar leyendo "Arquitectura i escultura del segle XX" »

Cronologia de l'August de Prima Porta

Data de Creació i Còpia

L'original data del 19 a. C. (la còpia de marbre és del 14 a. C.).

Estil i Característiques Artístiques

Context i Atribució

L'estàtua és d’estil romà imperial. L’autor és desconegut, però el comitent fou el Senat romà.

Tècnica i Materials

• Tècnica original: Fosa (bronze).
• Tècnica de la còpia: Talla (marbre).
• Material original: Bronze.
• Material de la còpia: Marbre de Luni o Carrara.

Formes Escultòriques

Es tracta d'una escultura exempta.

Composició i Contrapposto

L’estàtua, amb el peu dret avançat que en suporta tot el pes i el peu esquerre endarrerit, sembla basar-se en el cèlebre Dorífor de Policlet. De fet, l’artista juga amb el contrapposto per donar vida i força... Continuar leyendo "August de Prima Porta: Anàlisi Completa de l'Escultura Imperial Romana" »

La Lliçó d’Anatomia (Rembrandt)

Fitxa Tècnica

• Estil: Barroc holandès
• Tema: El professor Tulp practica la dissecció d’un cadàver per explicar als seus alumnes el funcionament dels tendons del braç.
• Tècnica: Pintura a l’oli sobre tela
• Funció: Decorativa i Propagandística

Característiques Formals

Línia

Hi ha un predomini del color sobre la línia. La pinzellada és llarga i empastada, característica del Barroc.

Color

Dominen els tons foscos, especialment el negre i el gris, que contrasten amb el blanc dels collarins i els ocres i rosats dels rostres i el cos del difunt. També destaca la vermellor viva dels tendons, que dona realisme a l’escena.

Llum

S’utilitza una llum irreal i artificiosa, pròpia del tenebrisme caravaggesc, que destaca... Continuar leyendo "Anàlisi d'Obres Clau de la Història de l'Art: Barroc, Renaixement i Gòtic" »

Monumentos Emblemáticos de la Arquitectura Clásica y Bizantina

El Panteón de Roma: Perfección Técnica y Simbolismo Cósmico

O Panteón de Roma é un dos edificios máis representativos da arquitectura romana imperial. Foi construído durante o reinado do emperador Adriano, arredor do ano 118-125 d.C., aínda que conserva na súa fachada a inscrición que atribúe a obra a Agripa, responsable dun templo anterior. Trátase dun edificio dedicado a todos os deuses, cuxa importancia reside tanto na súa monumentalidade como na perfección técnica alcanzada grazas ao emprego do formigón e das estruturas abovedadas, elementos característicos da enxeñaría romana.

Fusión de Estilos Arquitectónicos

O edificio combina de maneira orixinal elementos... Continuar leyendo "Arquitectura Romana Imperial y Bizantina: Obras Maestras de la Ingeniería y el Arte" »

Presbiterio Bankua: Testuinguru Erromanikoa

Banku hau Erromanikoan kokatzen da. Erdi Aroan kokatzen da, Mendebaldeko Erromatar Inperioaren erorketaren ondoren hasi eta Aro Modernoaren hasierara arte luzatzen den garaian. Garai honetan arte eta arkitektura estilo garrantzitsuak garatu ziren.

Erromanikoaren Jatorria eta Hedapena

Erromanikoa, arte eta arkitektura estiloa izan zen, X. mendetik XIII. mendearen lehen laurdenera arte Europa mendebaldean garatu zena. Bere nazioarteko izaera hainbat faktorek sustatu zuten:

• Kristautasuna: Europa mendebaldeko batasun kultural eta espiritualaren ardatza izan zen.
• Arkitektura: Arkitektura erromanikoa fedea eta Elizaren boterea adierazteko erabili zen.
• Feudalismoa: Gizarte estamentala finkatua zen, eta noblezia,

Fundamentos de la Arquitectura Romana: Principios, Materiales y Órdenes

La arquitectura romana se desarrolló bajo una fuerte influencia griega y etrusca, basándose en tres principios fundamentales (la tríada vitruviana):

• Venustas (Belleza): En la que compitieron directamente con los griegos.
• Firmitas (Solidez): Relacionada con la calidad y la duración de la construcción.
• Utilitas (Utilidad): La funcionalidad práctica de la edificación.

Los romanos priorizaron el espacio interior sobre el exterior, cuidando solo la fachada, distanciándose así del modelo griego. Adoptaron un sistema constructivo abovedado y utilizaron los órdenes griegos, aunque redujeron su decoración y los adaptaron, dividiéndolos en dos tipos propios:

• El Toscano (de

Colosseu: història i arquitectura

El Colosseu es va construir al segle I dC, durant la dinastia Flàvia, amb la idea de recuperar l'espai públic després dels abusos de Neró. Van aprofitar el lloc on hi havia el llac de la Domus Aurea per convertir un espai privat en un equipament per al poble. L'arquitectura romana d'aquell moment combinava elements clàssics amb innovacions com el formigó i les voltes. Allà s'hi feien espectacles de gladiadors, caçes i fins i tot batalles navals, que servien per entretenir la gent i, sobretot, per reforçar la propaganda imperial. A l'època renaixentista i barroca, el Colosseu ja era vist com una ruïna admirable i un model per a molts artistes.

Té planta el·líptica amb l'arena central i graderies... Continuar leyendo "Monuments romans de Roma: Colosseu, Panteó, August i Trajà" »

Conceptes d'Art Grec

Mètopa: Espai generalment quadrat i llis que hi ha al fris de l’entaulament dòric entre dos tríglifs. De vegades estan esculpides.

Temple perípter: Edifici envoltat completament per columnes.

Contrapposto o contraposat: Manera de disposar el cos humà en una cultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de la frontalitat. És característic de l’escultura clàssica grega i del Renaixement.

Temple amfipròstil: Temple que té un pòrtic amb columnes a cadascuna de les façanes més estretes.

Opistòdom: Part posterior d’un temple grec de l'antiguitat sense comunicació amb el naos. Era on es guardava el tresor de la divinitat o del temple.

Tambor: