Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Otros cursos

El Pantocrátor de San Clemente de Tahull: Icono del Románico Catalán

Introducción y Contexto

El Pantocrátor del ábside de la iglesia de San Clemente de Tahull es una obra cumbre y representativa del arte románico, realizada en el siglo XII (1123) por el Maestro de Tahull y su taller. Originalmente, esta pintura mural decoraba el ábside de la iglesia de San Clemente de Tahull, en Lérida.

Función y Temática

Su función principal era didáctica o pedagógica. El tema central es el Pantocrátor (Dios Todopoderoso o Maiestas Domini), una representación de Cristo en majestad.

Elementos Formales y Descripción Iconográfica

• El Cristo Pantocrátor está representado según el modelo iconográfico de la Maiestas Domini, como un Cristo Juez que

Característiques de l'Arquitectura Romana

• Planificació Urbana: Els romans, grans enginyers, planificaven les ciutats abans de construir-les.
• Herència Etrusca: Ús de l'arc de mig punt, volta de canó, volta d'aresta i cúpula de mitja esfera. La cúpula del Panteó és un exemple destacat.
• Ordres Arquitectònics: A més del dòric, jònic i corinti, introdueixen l'ordre toscà (fust llis) i el compost (volutes i fulles d'acant).
• Materials: Ús de marbre, maó i argamassa (ciment), una innovació constructiva.
• Decoració: Entaulaments amb guirnaldes i brucanis, interiors de voltes i sostres amb cassetons.

Característiques de l'Urbanisme Romà

• Planta Hipodàmica: Ciutats construïdes en quadrícula.
• Carrers Principals: Cardo (Nord-Sud) i Decumanus

La Madeleine: Arquitectura Neoclàssica a París

Fitxa Tècnica

• Autor: Pierre-Alexandre Vignon
• Cronologia: Primera meitat del segle XIX
• Tipologia: Temple arquitravat i voltat
• Material: Pedra
• Estil: Neoclàssic d'inspiració grecoromana

Anàlisi Formal

El temple és octàstil perípter i presenta columnes de 20 metres d'alçada. Les columnes corínties tenen base i un fust estirat. El conjunt està elevat en un podi al qual s'accedeix des d'una gran escalinata situada a la façana principal. A la part superior, l'entaulament inclou l'arquitrau, el fris, la cornisa i el frontó.

Interior

La planta és rectangular, d'una sola nau voltada, acabada en un absis semicircular. La nau es divideix en tres trams coberts amb cúpules esfèriques sobre petxines,... Continuar leyendo "Anàlisi d'Obres Clau: Neoclassicisme i Romanticisme" »

Elementos Arquitectónicos en Templos Religiosos

A continuación, se presenta una relación de términos arquitectónicos fundamentales para comprender la estructura y el simbolismo de los edificios religiosos, con ejemplos notables:

• Ábside: Proyección semicircular o poligonal en la cabecera de la iglesia, opuesta a la entrada principal. Ejemplo: Iglesia de Santa Sofía (ISS).
• Atrio: Espacio abierto o patio que se encuentra frente a la entrada principal de iglesias o catedrales. Ejemplo: ISS.
• Baldaquino: Estructura que cubre y protege un altar dentro del templo. Consta de columnas, doseles, arcos y cúpula. Ejemplo: Basílica de San Pedro (BDSP).
• Baptisterio: Estructura dedicada al bautismo. Ejemplo: ISS.
• Deambulatorio: Pasillo semicircular que

Notre Dame y Viollet-le-Duc

En el contexto de la Francia post-revolucionaria (siglo XVIII), y ante la destrucción de los edificios que representaban el antiguo régimen, surgen no solo las primeras teorías de conservación de los monumentos, sino también los primeros intentos de restauración de los edificios destruidos, antiguo patrimonio de la iglesia, la nobleza y la monarquía. Abajo, a la izquierda, podemos ver en imagen las antiguas cabezas de los reyes de Judá que antes conformaban la fachada de Notre Dame, cortadas durante la revolución, con el deseo de borrar cualquier vestigio del feudalismo.

Ante el caos y el desorden de los diferentes restauradores, se inician las primeras voces críticas contra la destrucción del patrimonio... Continuar leyendo "Notre Dame, Sevilla, Córdoba y Granada: Patrimonio Arquitectónico en la Historia" »

Del Saqueig Napoleònic al Museu Públic

La Caiguda de Napoleó i el Congrés de Viena

Després de la caiguda de Napoleó i el Congrés de Viena (1815), els estats europeus van enviar els seus representants per a recuperar les obres traslladades al Louvre.

Espolis i Saquejos a Espanya

A Espanya, els espolis i saquejos van ser massius: milers de pintures van ser requisitades. Hi havia una doble finalitat: obrir una secció espanyola al Louvre i obrir un Museu Públic a Madrid. Cap dels dos projectes va prosperar, i les obres van acabar en col·leccions particulars de generals napoleònics, sent posteriorment subhastades a nivell internacional.

A Sevilla, es van retirar més de 1000 pintures de convents i esglésies. Un exemple destacat és:

• Bartolomé

Creu i Realitat d'Antoni Tàpies

Creu i Realitat és una obra d'estil informalista i de tema abstracte, realitzada amb tècnica mixta sobre fusta l'any 1975. Fa 162x162 cm i es troba al MACBA (Barcelona). L'autor, Tàpies, és el pintor català més significatiu del segle XX. Va viatjar a París i va començar a treballar amb diversos materials de rebuig com ara papers, incorporant-se així al moviment informalista, de tendència matèrica. L'obra de Tàpies va adquirir un caire reivindicatiu i compromès amb el nacionalisme català. En els darrers anys, Tàpies ha centrat el seu interès en la reflexió sobre el dolor, tant el físic com l'espiritual, i ha consolidat un llenguatge propi. La seva trajectòria artística ha estat reconeguda en... Continuar leyendo "Creu i Realitat de Tàpies: Anàlisi i Significat al MACBA" »

Arquitectura Renacentista en Italia

La arquitectura renacentista en Italia surge en el Quattrocento (siglo XV) con la voluntad de recuperar los principios de la arquitectura clásica romana. Florencia, en particular, se convirtió en el epicentro de esta renovación. Los arquitectos rompen con el estilo gótico y se inspiran en los modelos de la Antigüedad, empleando:

• Las órdenes clásicas (dórica, jónica, corintia, toscana y compuesta).
• Arcos de medio punto.
• Cubiertas como la bóveda de cañón, la bóveda de arista y la cúpula de media naranja.

Pioneros del Quattrocento

Filippo Brunelleschi destaca como pionero de la nueva arquitectura. Su obra maestra es la cúpula de la Catedral de Florencia, una solución técnica innovadora de doble cascarón... Continuar leyendo "Grandes Maestros y Estilos del Arte Renacentista y Románico: Italia y España" »