Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Otros cursos

Presbiterio Bankua: Testuinguru Erromanikoa

Banku hau Erromanikoan kokatzen da. Erdi Aroan kokatzen da, Mendebaldeko Erromatar Inperioaren erorketaren ondoren hasi eta Aro Modernoaren hasierara arte luzatzen den garaian. Garai honetan arte eta arkitektura estilo garrantzitsuak garatu ziren.

Erromanikoaren Jatorria eta Hedapena

Erromanikoa, arte eta arkitektura estiloa izan zen, X. mendetik XIII. mendearen lehen laurdenera arte Europa mendebaldean garatu zena. Bere nazioarteko izaera hainbat faktorek sustatu zuten:

• Kristautasuna: Europa mendebaldeko batasun kultural eta espiritualaren ardatza izan zen.
• Arkitektura: Arkitektura erromanikoa fedea eta Elizaren boterea adierazteko erabili zen.
• Feudalismoa: Gizarte estamentala finkatua zen, eta noblezia,

Fundamentos de la Arquitectura Romana: Principios, Materiales y Órdenes

La arquitectura romana se desarrolló bajo una fuerte influencia griega y etrusca, basándose en tres principios fundamentales (la tríada vitruviana):

• Venustas (Belleza): En la que compitieron directamente con los griegos.
• Firmitas (Solidez): Relacionada con la calidad y la duración de la construcción.
• Utilitas (Utilidad): La funcionalidad práctica de la edificación.

Los romanos priorizaron el espacio interior sobre el exterior, cuidando solo la fachada, distanciándose así del modelo griego. Adoptaron un sistema constructivo abovedado y utilizaron los órdenes griegos, aunque redujeron su decoración y los adaptaron, dividiéndolos en dos tipos propios:

• El Toscano (de

Colosseu: història i arquitectura

El Colosseu es va construir al segle I dC, durant la dinastia Flàvia, amb la idea de recuperar l'espai públic després dels abusos de Neró. Van aprofitar el lloc on hi havia el llac de la Domus Aurea per convertir un espai privat en un equipament per al poble. L'arquitectura romana d'aquell moment combinava elements clàssics amb innovacions com el formigó i les voltes. Allà s'hi feien espectacles de gladiadors, caçes i fins i tot batalles navals, que servien per entretenir la gent i, sobretot, per reforçar la propaganda imperial. A l'època renaixentista i barroca, el Colosseu ja era vist com una ruïna admirable i un model per a molts artistes.

Té planta el·líptica amb l'arena central i graderies... Continuar leyendo "Monuments romans de Roma: Colosseu, Panteó, August i Trajà" »

Conceptes d'Art Grec

Mètopa: Espai generalment quadrat i llis que hi ha al fris de l’entaulament dòric entre dos tríglifs. De vegades estan esculpides.

Temple perípter: Edifici envoltat completament per columnes.

Contrapposto o contraposat: Manera de disposar el cos humà en una cultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de la frontalitat. És característic de l’escultura clàssica grega i del Renaixement.

Temple amfipròstil: Temple que té un pòrtic amb columnes a cadascuna de les façanes més estretes.

Opistòdom: Part posterior d’un temple grec de l'antiguitat sense comunicació amb el naos. Era on es guardava el tresor de la divinitat o del temple.

Tambor:

Ficha Técnica del Conjunto Monumental

• Nombre: La Alhambra de Granada y el Patio de los Leones.
• Arquitecto: Desconocido.
• Cronología: Siglos XIII – XIV.
• Localización: Granada, España.
• Estilo: Hispano-musulmán (Nazarí).
• Materiales: Argamasa, ladrillo, estuco, yeso, mármol, cerámica y madera.
• Dimensiones Aproximadas: 740 x 220 metros.

La Ciudadela Nazarí: Estructura y Función

La Alhambra funcionaba como una ciudadela autosuficiente dentro de Granada, equipada para la vida diaria y estratégicamente ubicada en una posición inexpugnable. Estaba protegida por una muralla de 1400 metros de longitud y 27 torres defensivas, y albergaba diversas residencias y estructuras clave.

Sus partes principales incluían:

• La Alcazaba, destinada al ejército y

Características Fundamentales de la Pintura Gótica

• La progresiva disminución de los muros en la arquitectura gótica provocará la consiguiente disminución de la pintura mural. Donde antes había frescos, ahora se colocarán grandes cristaleras policromadas. Así, la pintura ha de buscar otros soportes (la madera), dando lugar a un crecimiento de la pintura sobre tabla.
• También cambiará la técnica, predominando el temple (pigmentos de colores y huevo).
• Localización: Estas tablas, al desaparecer los muros, se concentran en los altares conformando los retablos, que se convierten en el lugar más utilizado para dar cabida a la pintura.
• La temática seguirá siendo fundamentalmente religiosa, aunque los ejemplos profanos irán ganando terreno.

El Arte en la Prehistoria: Un Legado Milenario

El arte prehistórico es un fenómeno artístico global que abarca diversas épocas. Se trata de una manifestación artística, por lo general, de pueblos primitivos. En estas culturas se refleja un simbolismo, abstracción y esquematismo en lugar de realismo. Abarca principalmente pintura, escultura y arquitectura. Cabe destacar que no hay evidencia de arquitectura en el Paleolítico.

El arte prehistórico se clasifica en dos tipos:

• Arte rupestre (o parietal): Incluye pinturas, grabados y relieves en grandes bloques de piedra, como las paredes y techos de cuevas, que no son transportables.
• Arte mueble (o mobiliar): De pequeño tamaño y portabilidad, abarcando utensilios decorados, adornos personales

Catedral de Santiago de Compostela

Autor: Desconegut.

Context: Romànic, segles XI-XIII, punt final del Camí de Sant Jaume, gran centre de pelegrinatge cristià.

Descripció formal: Planta de creu llatina, tres naus, Pòrtic de la Glòria amb relleus escultòrics detallats, cúpula al creuer, arcs de mig punt i una decoració escultòrica rica.

Significat: Centre religiós europeu, acollida de pelegrins i propaganda de la fe cristiana.

Portalada de Sant Pere de Moissac

Autor: Desconegut.

Context: Romànic, segle XII, influència cluniacenca, monestir benedictí de Moissac.

Descripció formal: Arc de mig punt amb arquivoltes, timpà amb el Crist en Majestat envoltat pels 24 ancians de l'Apocalipsi, figures allargades, decoració detallada i jerarquitzada.... Continuar leyendo "Obres Mestres de l'Art Romànic i Gòtic a Europa" »

Què és l'art?

• Etimologia: art, del llatí ars, habilitat o artesania.
• Art: procés o producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
• Artefacte: coses fetes per l’habilitat humana.
• Artesà: persona experta en fer determinades coses.
• Artista: persona que fa obres d’art.

Segles XVIII, XIX i XX:

• Focus principal: qualitat estètica i percepció de la bellesa.

Finals del segle XIX - actualitat:

• Canvi d'enfocament: de l'anàlisi formal de la bellesa a la interpretació del significat.
• Nous punts de vista: ideològic, cultural, econòmic, sociològic, etc.
• Allunyament de la tradició clàssica grecoromana.

Concepte modern de bellesa en l'art:

• La bellesa es considera subjectiva i cultural, variant en

Eros i Psique

1. Documentació General

Títol: Eros i Psique
Autor: Antonio Canova
Cronologia: 1787-1793
Context històric i cultural: Època prèvia a la Revolució Francesa i la fi de l'Antic Règim. Independència dels Estats Units i inici del regnat de Carles IV a Espanya.
Estil: Neoclassicisme
Lloc: Museu del Louvre
Materials: Marbre
Tècnica: Talla
Forma: Exempta
Cromatisme: Monocrom
Breu aproximació: 1824

2. Anàlisi Formal

Composició: Centrípeta, crea contrast entre el buit i el material, i la llum i l'ombra. Forma d'espiral.
Ritme: Figures que s'abracen, caps emmarcats entre braços. Cames i ales formen una X. Cos de Psique en diagonal.
Temps: Equilibri entre moviment i repòs.
Estil: Rostres hieràtics. Estil neoclàssic.

3. Interpretació

Contingut