Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Formación Profesional

Arquitectura de la Hispania Romana

En Hispania se conservan obras públicas y construcciones para el ocio. Destacan las obras hidráulicas y las de ingeniería, como puentes, acueductos, calzadas y arcos de triunfo. Como construcciones para el ocio se conservan los teatros, anfiteatros y termas. Ejemplos notables de termas incluyen las termas de Alange (Badajoz), las termas de Lugo y las de Caldas de Montbui (Barcelona).

Obras de Ingeniería

• Puentes: Los ejemplos más importantes son el puente de Mérida, de casi un kilómetro de longitud, construido con pilares de hormigón cubiertos con ladrillo y granito, y el puente de Alcántara.
• Acueductos: El acueducto de Segovia es el más grande de los conservados. Está hecho de granito y tiene la particularidad

RENACIMIENTO

El Renacimiento surge en el S. XV – XVI gracias a un florecimiento cultural, a la recuperación de los valores formales y espirituales de la Antigüedad clásica, y a la renovación del pensamiento teológico y filosófico a través del redescubrimiento de Platón y del Humanismo. Se da en todos los países de Europa, pero con diferencias.

Causas artísticas:

• Pervivencia de las ideas clásicas durante la Edad Media.
• Contemplación del arte antiguo (romano).

Causas políticas:

• Península Itálica dividida en pequeños estados.
• Prosperidad económica.
• Existencia de una burguesía.
• Florecimiento de ciudades italianas como Florencia, Milán, Mantua, Parma, Ferrara, Roma y Venecia.
• Competencia artística entre los príncipes.

Causas sociales:

El Partenón

Ficha Técnica

• Autores: Ictino (segunda mitad del siglo V a.C.) y Calícrates (siglo V a.C.)
• Fechas: Entre 447 y 438 a.C.
• Tipo: Templo
• Material: Mármol del Pentélico y madera
• Estilo: Griego clásico
• Ubicación: Acrópolis de Atenas

Contexto Histórico y Cultural

El marco geográfico y cultural de la Grecia antigua abarcaba la península del Ática, la península del Peloponeso, la costa occidental de Asia Menor y las islas del Egeo.

El nacimiento de la cultura y el arte griegos tuvo lugar en los siglos IX y VIII a.C., tras la crisis y el hundimiento de la civilización creto-micénica.

Los griegos se organizaban políticamente en ciudades-estado independientes, llamadas polis. Las polis eran unidades políticas independientes, aunque los... Continuar leyendo "El Partenón: Arquitectura, Escultura y Significado en el Arte Griego Clásico" »

El Dinar Campestre (Le Déjeuner sur l'herbe)

Édouard Manet, influenciat pels artistes venecians del segle XVI i per Velázquez durant el seu viatge a Espanya, va crear obres de temàtica espanyola, com El guitarrista espanyol. Amb la mort del seu pare, va adoptar una actitud més rebel, fent ús de la presència reiterada del nu femení en els seus quadres. Va experimentar amb el tractament de la llum i l’impacte d’aquests cossos. El Dinar Campestre, creat el 1863, és un oli sobre tela d'estil realista impressionista, una escena costumista que es troba al Musée d’Orsay.

Descripció Formal

La composició està estructurada en 3 plans horitzontals: a sota, una panera amb fruites; al centre, una dona nua que mira l'espectador i 2 homes... Continuar leyendo "Anàlisi d'obres mestres: Manet (Dinar Campestre) i Goya (3 Maig)" »

El Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri

Context Històric i Cultural Etrusc

• El Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri és una obra de terracota policromada, pertanyent a la civilització etrusca. Es creu que data dels voltants de l’any 530 a.C. i se'n desconeix l'autor.
• La seva localització original era la necròpolis etrusca de Cerveteri.
• La cultura etrusca es va desenvolupar al centre-nord de la península itàlica. L'origen del poble etrusc no es coneix amb certesa, però hi ha dues teories principals.
• Els etruscs ocupaven la zona entre els rius Arno i Tíber (entre Florència i Roma actuals). El seu període de màxima esplendor se situa als segles VII i VI a.C.
• Al segle V a.C. va iniciar un període de davallada que va culminar els segles IV

Els primers freds

Cronologia: Finals del segle XIX (1892)

Estil: Realista / simbolista

Tècnica: Talla

Materials: Marbre

Formes: Exempta

Tipologia: Grup i sedent

Cromatisme: Monocroma

Localització: MNAC (Barcelona)

El pensador

Cronologia: 1880-1900

Estil: Impressionisme

Tècnica: fosa

Material: bronze

Tipologia: escultura exempta

Cromatisme: monocroma

Localització actual: Musée Rodin, París

El jurament dels horacis

Cronologia: Últim terç del segle XVIII (1784)

Estil: Neoclàssic

Tècnica i suport: Oli sobre tela

Localització: Museu del Louvre (París)

El 3 de maig de 1808

Cronologia: 1814

Estil: Difícil de classificar, cronològicament Neoclàssic

Tècnica i suport: Oli sobre tela

Localització: Museu del Prado (Madrid)

La llibertat guiant al poble

Cronologia:... Continuar leyendo "Escultures i pintures destacades del segle XIX" »

L'ENTERRAMENT D'ORNANS. G. Courbet 1849

Documentació general

Museo d’Orsay, Paris. Oli sobre tela. Estil realista. Costumista. 3,14m x 6,63m CARACT:

• Predomini de la pinzellada per damunt del dibuix.
• Gamma cromàtica reduïda: predomini del color negre i colors ocres al paisatge (fosques i sòbries).
• Simetria en torn a la fosa mortuòria.
• Horitzontalitat en els dos penya-segats i núvols contraposen la verticalitat dels personatges.
• Centre desplaçat cap a l’esquerra (obertura entre penya-segats).
• Personatges de mida real i rostres intensos.
• Composició tancada amb tots els grups de persones en relació amb el centre del quadre.
• Composició bastant estàtica, gairebé sense acció.

LA VICARIA. M.Fortuny 1867-70

Documentació general

MNAC, Barcelona.... Continuar leyendo "Pintures realistes i impressionistes" »

Descripció formal

La descripció formal del Palau de la Música Catalana presenta façanes de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i tribuna coronada per arcs apuntats i decorada amb columnes de rics mosaics i busts escultòrics. L'edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics de Lluís Bru, i una cúpula a la terrassa. Un dels elements més rellevants a l'exterior és el grup escultòric de Miquel Blay dedicat a la cançó popular, presidit per la imatge de sant Jordi, a les dues façanes. A dins, l'espai interior es divideix en tres parts ben diferenciades: els accessos, on es situen dues escales numèriques; l'auditori, on es separen el pati de butaques i les llotges, i l'escenari. L'escenari no té l'arc superior que tradicionalment... Continuar leyendo "Palau de la Música Catalana: Història i Significat" »

L'Enterrament d'Ornans: Interpretació, contingut i significat

La teatralitat de les vestimentes contrasten amb la indiferència dels rostres (deure social, pocs senten la mort del difunt). Clergues i escolans es desentenen de la cerimònia (cerimònia rutinària). To de denúncia. Clara actitud impacient de l'enterrador. Rostres amb fidelitat, amb les seves peculiaritats.

Temàtica revolucionària

Fins aquest moment l'enterrament d'un camperol no havia despertat cap interès. Monumentalitza el que és banal. Categoria artística a la gent corrent. El quadre el presentà al Saló de 1850 i provocà gran escàndol. A l'Exposició Universal de París 1855, rebutjaren aquesta i el Taller de l'artista. Ell muntà el seu propi pavelló, pavelló del

Edifici: Casa Milà o La Pedrera. Autor: Antoni Gaudí (Reus, 1852 - Barcelona, 1926). Cronologia: 1906-1912. Tipologia: civil. Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro. Estil: modernista. Localització: Barcelona.

Descripció formal

La línia de corba domina l'espectacular façana de la Casa Milà, planta baixa, amb dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que grava al màxim la lletra i la conferencia amb una acertada horitzontalitat. Les finestres i les balconades, modelades amb forma de motius vegetals i realitzades en ferro forjat, també segueixen el mateix estil curvilini.

A la coberta s'hi situen les xemeneies, les caixes dels ascensors, les ventilacions i els dipòsits... Continuar leyendo "Casa Milà: La Pedrera de Gaudí a Barcelona" »