Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Urbanismo y Arquitectura: Quattrocento (Siglo XV)

Durante el Quattrocento (siglo XV), fue en la Toscana, específicamente en Florencia, donde se experimentó la mayor atracción por la arquitectura. El Renacimiento rompió con el estilo precedente y tomó como modelo el arte de la Antigua Roma.

Se utilizaron los tres órdenes griegos (dórico, jónico y corintio) junto con los dos romanos (toscano y compuesto). Se emplearon el arco de medio punto, la bóveda de cañón y la cúpula de media naranja. Un ejemplo destacado es la cúpula de Santa Maria del Fiore.

Cinquecento (Siglo XVI)

En el Cinquecento (siglo XVI), los artistas crearon monstruos, mitad animal, mitad humanos, y elementos vegetales a los que dieron el nombre de grutescos. Se interesaron... Continuar leyendo "Arquitectura y Urbanismo Renacentista: Evolución del Quattrocento al Manierismo" »

Kourós d'Anavyssos

Documentació general

• Autor: Anònim
• Cronologia: 510 a.C. (S. VI a.C.)
• Tipologia: Escultura exempta, dempeus
• Material/Tècnica: Marbre, talla (originalment policromat)
• Dimensions: 1,94 m
• Localització: Museu Arqueològic Nacional (Atenes)

Anàlisi formal

Breu descripció de l'obra: Es tracta d'una figura masculina nua.

Composició: Aquesta figura masculina s'estructura a partir d'un eix de simetria vertical que la divideix en pràcticament dues parts iguals. Els dos braços apareixen enganxats al cos de forma rígida, mentre que una de les cames avança lleugerament, intentant mostrar una certa naturalitat en la postura. Els escultors aprofitaven la simetria natural del cos humà i la subratllaven mantenint la figura dreta, mirant... Continuar leyendo "Kourós i Koré: Escultures de l'Antiga Grècia" »

Arte Griego: Introducción a la Civilización Clásica

El Mediterráneo, a partir del siglo VIII a.C., vio nacer y desarrollarse civilizaciones clásicas que definirían el futuro de la civilización occidental. El mundo griego estuvo influido por Egipto. Grecia reflejó su poderío a partir de su expansión por las colonias. A su vez, Grecia influyó en Roma. El desarrollo de Roma se dio a partir del siglo II a.C., cuando dominaron el territorio helenístico. Roma, tras el periodo republicano, se convirtió en el imperio más extenso y poderoso de la Antigüedad.

La Arquitectura Griega: Belleza y Proporción

La arquitectura griega está ligada al desarrollo de la polis. Los materiales principales fueron la piedra y el mármol. Se caracteriza... Continuar leyendo "Arte Griego: Historia, Arquitectura y Escultura Clásica" »

L'Erecteion: Documentació General

Dades Clau

• Títol: Erecteion
• Autor: Mnèsicles / Filocles
• Cronologia: Segle V a.C. (Període Clàssic)
• Material: Marbre
• Localització: Acròpoli d’Atenes

Anàlisi Formal de l'Erecteion

Descripció de l'Edifici

Temple d’ordre jònic, amfipròstil i hexàstil. Presenta una planta complexa amb diferents nivells per adaptar-se a la irregularitat del terreny.

Elements de Suport

• Columnes d’ordre jònic i mur isòdom.
• Les Cariàtides (escultures femenines) fan la funció de columnes a la tribuna sud.

Elements Suportats

Sistema arquitravat amb entaulament i coberta a dues aigües (actualment no es pot apreciar).

Espai Interior

• Part oriental: Naos principal dedicada a Atenea Poliàs.
• Part occidental: Opistòdom dividit en dues

equilibrio dinámico. Podemos hablar de movimiento en acto y contraposto. Luz y color: En su estado actual es una escultura sin policromía.

Análisis estilístico

Clasificación en un estilo artístico:
El Doríforo pertenece al arte griego en su etapa clásica. En esta etapa se ha superado la rigidez propia del periodo arcaico. Los valores artísticos son la búsqueda de la belleza del cuerpo humano, de la perfección, la proporción ,la armonia y el ritmo.
Policleto introduce el canon de siete cabezas como paradigma de la belleza perfecta.

Función: La función era conmemorativa de la victoria de un atleta en los juegos. El premio a los vencedores era una diadema o una corona de ramas de olivo, y también recordarlo mediante una escultura.

Análisis... Continuar leyendo "Estilo del doriforo" »

1.Santa María del mar

Autor: Berenguer de Montagut i Ramón Despuig. Cronologia: 1329-1383. Estil: gòtic. Tipologia: església. Materials: pedra i vidre. Localització: Barcelona.
La construcció de santa María del mar sha datribuir Berenguer i Ramón, que van ser contractats per dirigir les obres lany 1329. Considerats dos dels arquitectes mes rellevants del gòtic català. Montagut va cer larquitecte de la seu de Manresa i Despuig el responsable del claustre de la catedral de Vic.
Vinculades també a la seva construcció hi ha Pere Oliver, mestre dobres a partir de 1336 i Guillem Metge, qui es va fer responsable de la reconstrucció del temple després de lincendi al 1378.

Descripció:

presenta un aspecte robust amb predomini de línies verticals.... Continuar leyendo "Santa María del mar funció" »

Berpizkundeko Eskultura

XIV. mendeak ideia humanistak eta pentsamolde aldaketa handia ekarri zituen: arrazoian oinarritutako pentsaera antropozentrista nagusitu zenez, gizakia unibertsoaren erdigune bihurtu zen.

Ezaugarri nagusiak

• Gizakia eredutzat hartu: Anatomiaren tratamenduan sakondu, jarreren naturaltasuna eta lasaitasuna nabarmenduz.

• Baliabide teknikoak hobetu.

• Monumentaltasunerako joera.

• Konposizioa: Forma geometrikoak (adibidez, triangelua).

• Arkitekturarekiko menpekotasuna galdu.

• Giza gorputz biluzien idealismoa.

Quattrocento (XV. mendea)

Italian, antzinate klasikoko teknika berreskuratzeko bilakaera XIII. mendeko eskulturan, arkitekturan edo pinturan hasi zen. XV. mendean bi balio garrantzitsu elkartu ziren: Azken gotikoaren naturalismoa eta... Continuar leyendo "Berpizkundeko Eskultura: Quattrocento eta Cinquecento" »

El Conjunt Monumental de la Seu Vella de Lleida

Context Cronològic, Històric i Cultural

Cronologia de la Seu Vella

• La catedral fou bastida entre els anys 1203 i 1278.
• El claustre es va construir durant el segle XIV.
• El campanar fou edificat durant el segle XV.

Context Històric i Cultural

El context històric de la Seu Vella correspon a la Baixa Edat Mitjana. El període que comprèn des del segle XIII fins al segle XV es caracteritza bàsicament per:

• El creixement de les ciutats, que facilita que l’hàbitat sigui més urbà que rural.
• El redreçament del comerç terrestre (a través de la ruta de Flandes) i del marítim (mitjançant la ruta mediterrània i atlàntica).
• L’aparició dels gremis artesanals i de la burgesia.
• El naixement de les lleis

Títu la Alhambra

Identificación