Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Zientzia esperimentala

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en vasco con un tamaño de 26,99 KB

Identifikazioa


Fra Angelicoren Deikundea da aurrean dugun margolan hau. 1426. Urtean margotua, Errenazimenduko lehen etapan, Quattrocentoan. Gaur egun Madrilgo El Prado Museoan aurkitzen da. 

Azterketa formala


Margolanaren  gaia erlijiosoa da, kasu honetan, San Lukasen ebanjelioan agertzen den Ama Birjinaaren deikundea adierazi nahi du baita Adan eta Evaren paradisuaren kanporaketa (Margolanaren ezkerreko aldean). Bestalde, margolan hau taula gaineko tenple teknikarekin egina dago. Irudikatzen duen eszenan errenazimentuko arkitektura gangatua islatzen da, erdi puntuko arkuak, orden konposatua duten kapitelak eta zutabe meheak, dena den, gangetan agertzen den kolore urdina gotikoaren herentzia da.  Konposizioa simetrikoa da, zutabeek banatzen
... Continuar leyendo "Zientzia esperimentala" »

Característiques estil romà imperial

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,49 KB

COLOSSEU

gif;base64,R0lGODlhAQACAHcAMSH+GlNvZnR3Y

Fitxa Tècnica

  • Nom edifici: Colosseu
  • Autors: desconegut
  • Cronologia: 72-80dC o s.I dC
  • Estil: ROMà imperial
  • Tipologia: lúdic
  • Materials: formigó, pedra, maó i marbre detravertí
  • Localització: Fòrum de Roma

Context històric

Ens trobem al s.I dC. És l’època de l’Imperi ROMà i l’edifici es va construir en època de l’emperador és Flavi Vespesià. Tot i així no el va inaugurar ell, sinó l’emperador Tit. L’edifici es va acabar en època de Domicià, ja que va afegir un quart pis.

Davant la necessitat de controlar tot el territori, apareix l’Imperi. Es basa en la figura de l’Emperador, que concentra tots els poders (tant civil, militar com religiós). Malgrat això, el territori és tant ampli que l’emperador no arriba a

... Continuar leyendo "Característiques estil romà imperial" »

Arkitekturaren Ezaugarri Orokorrak eta Errenazentzako Arkitektura Italiana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en vasco con un tamaño de 6,83 KB

ARKITEKTURAREN EZAUGARRI OROKORRAK:

Eraikuntza-tradizioa klasikoa berreskuratuz eta lengoaia arkitektoniko berriaren teoria guztiak formalduz hasi zen arkitektura errenazentista. Florentzian hasi eta garatu zen XV. mendean, Medici familiak sustaturik.

Arkitekturako elementu klasikoak erabili zituzten harmonia bilatu nahian.Beste ezer baino lehen, edifizioak kalkulu matematikoaren ondorio izan behar du.

Albertik harmonia arkitektonikoaren kontzeptu hori urrezko proportzioaz

definitu zuen: 1 altu x 1.61 zabal. Materiala: harri landua eta batzuetan marmolez estalia. Oinplanoak: oimplano zentralekora jotzen dute (karratu, zirkular edo gurutze grekoaren formakora), neurrietan beti proportzio matematikoa bilatuz. Eraikuntza-elementuak:

-Murrua: gotikoan... Continuar leyendo "Arkitekturaren Ezaugarri Orokorrak eta Errenazentzako Arkitektura Italiana" »

Quin ordre es mes antic l'ordre dòric l'ordre jònic o l'ordre coriniti

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,46 KB

COLISEU: 

Autor:

desconegut/Cronologia:
72 -80 dC / Localització:
Roma (Itàlia)/Encarregat: Flavi Vespasia/Materials:Marbre travertí,formigó,maó,pedra i estuc./Tipologia:Anfiteatre/Estil:
Roma imperial/Sist.Construc:Arquitravat i voltat/Dimensions: 188*155


ANA. F: Espai exterior : Cada pis és d’un ordre diferent: Primer pis: d’odre dòric toscà amb columnes sense estries i té base. Té 80 arcades. Segon pis: d’ordre jònic i es compon de base. El fust més esvelt i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades. Tercer pis: d’ordre corinti. És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d’acant. Té 80 arcades. L’àtic massís: decorat amb lesenes d’estil corinti que emmarquen
... Continuar leyendo "Quin ordre es mes antic l'ordre dòric l'ordre jònic o l'ordre coriniti" »

Anàlisi d'El Pensador de Rodin: Context, Tècnica i Estil

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,91 KB

Context històric: La Tercera República Francesa

Durant la Tercera República Francesa, la burgesia liberal, que s'havia oposat al despotisme del Segon Imperi, va assumir el poder després del desastre de la guerra francoprussiana de 1870 i de l'experiència de la Comuna de París. Enriquida gràcies a la Revolució Industrial, l'expansió econòmica i l'especulació financera, aquesta burgesia va mirar cap al present i el futur, sense interès pels vestigis del passat.

Anàlisi formal i tècnica

Elements tècnics

El Pensador és una escultura sedent de volum rodó, feta amb la tècnica de fosa en bronze, situada al Museu Rodin de París. La tècnica distintiva de Rodin és el modelatge directe. Treballa la base amb les mans, deixant un acabat... Continuar leyendo "Anàlisi d'El Pensador de Rodin: Context, Tècnica i Estil" »

Fitxa tècnica pavelló alemany

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,11 KB

Formes úniques de continuïtat en l’espai FITXA TÈCNICA:Autor: Umberto Boccioni  Cronologia: 1913 Estil: Futurista Tipologia: Escultura exempta dempeus Dimensions: 1,11 x 0,88 metres Materials: Bronze Tècnica: Fosa Localització: MoMA (Nova York, Estats Units) ANÀLISI FORMAL: Figura d’una persona distorsionada en posició de marxa. No copia el que veuríem a la realitat, sinó que l’escultura es configura a partir d’una sobreposició de volums, així com si es tractés d’una seqüència fílmica en què les imatges no van apareixent una després de l’altra, sinó que queda rastre da cada fotograma. Això és el que dóna moviment i acció al personatge, sembla una bandera ondejant al vent. L’autor no volia trobar la construcció

... Continuar leyendo "Fitxa tècnica pavelló alemany" »

Erreazimendua: XV. eta XVI. mendeetan garatutako fenomeno kulturala

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en vasco con un tamaño de 6,18 KB

Erreazimendua fenomeno kultural bat izan zen, XV. mendean (Quattrocento/Florentzian) eta XVI. mendean (Cinquicento/Erroman) garatu zena. Artista esanguratsuenak Migel Anjel, Rafael eta Leonardo da Vinci dira./Aintzin Aroko kulturaren printzipioak berriro ezartzen dira, humanismoari esker, baina tradizio kristaua ukatu barik. Proportzioa, simetria eta pespectiba zaintzen dira. edertasuna orden intelektualarekin erlazionatzen da, proportzioan eta zenbakian oinarritzen delarik. Artistak maila sozial altua dute eta lanak konposatzeko askatasuna dute. Enkargu gehienak hoi buregsiak eta noblezia egingo ditu, batzuk eliza/Pinturan arte sinesgarri eta naturalista berpizten da; eskulturan, kanon klasikoak erabiltzen dira eta arkitekturan, erromatar... Continuar leyendo "Erreazimendua: XV. eta XVI. mendeetan garatutako fenomeno kulturala" »

Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp: Anàlisi i Context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,68 KB

La Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp

Documentació General

Títol: La Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp
Autor: Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669)
Cronologia: 1632
Estil: Barroc
Tècnica: Oli sobre tela
Dimensions: 1,69m x 2,16m
Localització Original: Seu Social dels Cirurgians d'Amsterdam
Localització Actual: Mauritshuis, a La Haia

Referents Històrics

Els Països Baixos (Holanda al nord i Flandes al sud) havien compartit una cultura durant segles. Aquesta situació va canviar a finals del segle XVI. La Reforma Protestant i la sublevació de les Províncies Unides (Holanda) van determinar una separació total. L'actual Bèlgica va quedar sota domini de la monarquia hispànica, i per tant, va ser una societat catòlica, aristocràtica i monàrquica.... Continuar leyendo "Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp: Anàlisi i Context" »

Sol Naixent, Impressió: Anàlisi del Paisatge Impressionista de Monet

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,23 KB

Sol Naixent. Impressió

1. Catalogació

  • Títol: Sol naixent. Impressió
  • Autor: Claude Monet
  • Cronologia: 1872
  • Estil: Impressionista
  • Tècnica: Oli sobre tela
  • Tema: Paisatge
  • Localització: Musée Marmottan (París)

2. Context històric i cultural

Època de gran transformació social i filosòfica (positivisme), amb l’hegemonia de la burgesia que aporta els seus costums i la manera d’entendre la vida. La França de la segona meitat del segle XIX i, concretament, París és l’escenari de totes les revolucions burgeses, així com del Segon Imperi, la Comuna i la III República. Però aquest París també és escenari dels grans canvis. Apareixen els grans bulevards, les exposicions universals creen monuments com la Tour Eiffel i l’especulació urbanística... Continuar leyendo "Sol Naixent, Impressió: Anàlisi del Paisatge Impressionista de Monet" »

Explorando la Arquitectura Islámica: Palacio de los Leones y Mezquita de Córdoba

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 3,11 KB

El Palacio de los Leones: Un Oasis de Arte y Simbolismo

El Palacio de los Leones, llamado así por la espectacular fuente de leones que se sitúa en su centro, presenta una planta rectangular, aunque ligeramente irregular. Se trata de una estancia abovedada, con numerosas cúpulas y bóvedas. Sus dependencias se organizan en torno a un patio central, donde se encuentra la ya mencionada fuente de los leones, rodeada por doce leones de mármol e inscripciones coránicas. Desde esta fuente, cuatro canales de agua se extienden hacia las cuatro salas principales. Todo el patio está rodeado de pórticos cuyas cubiertas a varias aguas se sustentan principalmente en muros y, en menor medida, en esbeltas y finísimas columnas, ya sean individuales... Continuar leyendo "Explorando la Arquitectura Islámica: Palacio de los Leones y Mezquita de Córdoba" »