Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Tapís de la Creació

Fitxa Tècnica

Aquesta obra és el Tapís de la Creació. Més que d'un tapís, es tracta d'un brodat fet a finals del segle XI, segons Pere de Palol. És d'estil romànic, brodat amb llana de colors sobre sarja de lli, d'autor desconegut i es troba a la catedral de Girona.

Context Històric

El Tapís es realitzà cap a finals de l'Alta Edat Mitjana, un període en què tota Europa era dominada pel feudalisme, el món rural i les construccions més representatives eren els monestirs i els castells. En el segle XI, Catalunya no existia encara com a entitat política. El territori era dividit en comtats i el comtat de Barcelona era el més important i a partir del qual s'articularia la formació de Catalunya. El teixit de la... Continuar leyendo "Art Gòtic i Romànic: Anàlisi d'Obres Mestres" »

Laocoont i els seus fills: Anàlisi Escultòrica

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Laocoont i els seus fills
• Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes (o els seus fills)
• Cronologia: Segle I aC
• Localització: Ruïnes del Palau de Titus (Roma) / Museus Vaticans
• Material: Marbre (còpia romana d'un possible original en bronze de Rodes)
• Tècnica: Talla i trepanat
• Forma: Exempta
• Tipologia: Grup escultòric
• Cromatisme: Monocrom
• Estil: Grec hel·lenístic

2. Descripció Formal

Descripció general

Es tracta d’un grup escultòric format per tres figures masculines nues: un home adult (Laocoont) i dos joves (els seus fills), que lluiten per alliberar-se de dues serps que els enrotllen.

Línia

Predominen les línies corbes i diagonals, visibles en les serps, els braços... Continuar leyendo "Anàlisi de 4 Obres Mestres de l'Art Clàssic: Laocoont, Partenó, Dorífor i August" »

Art Grec: Escultura, Pintura i Mosaic

Escultura Grega

• Materials: Bronze i marbre principalment.
• Tipus:
  • Relleu (decoració de temples).
  • Escultura exempta (figures humanes).

Evolució de l'Escultura Grega

• Període Arcaic: Figures rígides, hieràtiques, frontals i influència egípcia.
• Període Clàssic: Proporció, equilibri i moviment natural (*contrapposto*).
• Període Hel·lenístic: Expressió, moviment, emoció i dramatització (*pathos*).

Pintura Grega: La Ceràmica

La pintura es desenvolupava principalment en la decoració d’àmfores, plats i vasos de ceràmica.

Estils de la Ceràmica Grega

• Estil Geomètric: Motius lineals i figures esquemàtiques.
• Estil Arcaic: Escenes mitològiques i quotidianes.
  • Figures negres sobre fons vermell.
  • Figures vermelles

Art Bizantí: Mil Anys d'Història

L’art bizantí comprèn gairebé 1000 anys i es divideix en tres períodes principals:

• Segle d’Or (S. V-VIII): Regnat de Justinià i dinastia dels Heràclits. Període de màxima esplendor.
• Període Iconoclasta (783-843): Es prohibeixen les imatges religioses i es destrueixen les anteriors.
• Període Posticonoclasta (843-1453): Marcat per la Separació de l'Església d’Orient i Occident (Cisma d’Orient, 1054) i el sorgiment de l'Església Ortodoxa Oriental. Destaquen dues etapes:
  • Dinastia de Macedònia (867-1056): Desenvolupament de les arts pictòriques, mosaics i icones.
  • Dinastia dels Paleòlegs (1259-1453): Expansió i renaixença cultural de Bizanci.

Característiques Generals de l'Art Bizantí

• Rep influències

Nit estelada, Vincent van Gogh

David de Donatello: Anàlisi d'una Escultura Clàssica

Fitxa Tècnica del David

• Autor: Donatello (Florència, 1386-1466)
• Cronologia: Cap a l’any 1440
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Bronze
• Dimensions: 1,58 m (alçada)
• Estil: Renaixentista
• Tema: Bíblic (David contra Goliat)
• Localització: Museu Nazionale del Bargello (Florència)

Interpretació i Simbolisme

L'elm amb visera i ales de Goliat simbolitza l'amenaça dels ducs de Milà sobre Florència, mentre que David, amb el barret de palla toscà, representa la resistència militar i política de la ciutat sota els Mèdici.

L'escultura, la primera exempta del Renaixement feta en bronze i totalment nua, destaca pel detallisme en els cabells i la corona de fulles d’amarant, símbol de l’heroisme... Continuar leyendo "Mestres del Renaixement: Anàlisi d'Art i Arquitectura Clàssica" »

Vocabulario de Arquitectura

Arcobotante

Arco que transmite o impulso das bóvedas a un contraforte situado no exterior do edificio. Elemento típico da arquitectura gótica.

Arco apuntado ou oxival

Arco utilizado no período gótico, formado por dous segmentos de círculo de igual radio e inferiores a un cuarto de circunferencia. Arco de dous centros, co intradorso formando ángulo na clave.

Arco de ferradura

Arco ultrasemicircular cun só centro máis alto que a liña de impostas. Característico das arquitecturas visigótica e islámicas.

Arco de faixa

Arco que sobresae do intradorso da bóveda e corta esta en sentido transversal ao eixo, e serve para reforzala.

Arco formeiro

Arco que é paralelo ao eixo lonxitudinal da nave e que serve para unir e,

Exercici 1: Elements de l'Arquitectura Grega

Identificació de les Parts del Temple

• 1. Estereobata
• 2. Estilobat
• 3. Equí
• 4. Àbac
• 5. Arquitrau
• 6. Mètopa
• 7. Tríglif
• 8. Entaulament
• 9. Frontó
• 10. Acroteris

Conceptes Fonamentals

Èntasi: és quan una columna no és del tot recta, sinó que al mig fa una petita panxa. Els grecs ho feien expressament perquè, si la fessin totalment recta, l’ull humà la veuria com si s’estrenyés massa. Així aconseguien que la columna semblés més equilibrada.

Mègaron: era la sala principal dels palaus micènics. Normalment tenia forma rectangular, amb una obertura al davant i un foc al mig de l’habitació. Era on el rei feia reunions o cerimònies. Aquest tipus de sala va servir de model per a la construcció dels... Continuar leyendo "Arquitectura i Art de l'Antiguitat: Grècia i Roma" »

La Torre Eiffel: Símbol de l'Exposició Universal de 1889

L’Exposició Universal de París celebrada el 1889, coincidint amb la commemoració del centenari de la Revolució Francesa, va comptar amb una de les construccions més representatives de l’arquitectura dels nous materials. Va ser aixecada per un doble motiu: ser el gran símbol d’una nova manera de construir i commemorar el centenari de la Revolució de 1789.

En un principi, va ser construïda per desmuntar-se quan s’acabés l’exposició. Finalment, no tan sols va quedar fixa, sinó que es va convertir en el símbol de París i de tot França. El projecte, seleccionat en un concurs on es van presentar més de 700 propostes, era obra de Gustave Eiffel. Aquest era especialista... Continuar leyendo "Torre Eiffel: Història, Arquitectura i Context Neoclàssic" »

La Maison Carrée de Nimes

• Obra: Maison Carrée
• Autor: Desconegut
• Materials: Pedra calcària blanca (amb el temps esdevé vermellosa)
• Cronologia: 16 aC
• Localització: Nimes (França)
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Estil: Romà imperial
• Dimensions: 14 m (ample) x 28 m (llarg)

Anàlisi formal de la Maison Carrée

Elements de suport i suportats: Columnes corínties que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la. Al pòrtic d’entrada, les columnes soles sostenen l’entaulament.

Espai exterior: Presenta un pòdium elevat, planta rectangular i columnes laterals i posteriors adossades (20 columnes). És un edifici hexàstil (6 columnes al pòrtic) i compta amb 2 laterals per cada costat (exemptes). El sostre interior és horitzontal i té casetons... Continuar leyendo "Arquitectura Romana: La Maison Carrée i el Panteó de Roma" »