La renaxença
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,35 KB
dieresi:indica k cal pronuncia la u dls grups qu o gu davan les vocals e i(frekuen aiguera)/indica q 2 vocals no formen diftong(diurn veins)
posem dieresi a les foprmes verbals: -participi dels verbs acabats en vocal + ir (conduit agrait)//present de subjuntiu dles verbs acabats en vocal+ar(canviï actuï)//preterit imperfet dels verbs comm produir conduri..¡//no porten mai dieresi els tems verbals dinfinitiu,gerundi,condicional,futur//no porten dieresi les paraules k kuntenen els sufxos -isma -istaExcepte proïsme// tapok porten dieresi les paraules k contenen prefixos:anti-,co-,contra-, re-/////s.xvi. xvii, xviii :dsps del segle dor, la lite cat va decaure en quant, i qual.///la produccio lite del s.XVIta marcada x2 fers basiks:ausias march, i la influenciadde lumanisme i el renaxament. poesia culta:pere serafi joan timoneda cristofor despuig/x.xvII rector de Vallfogona, francesc fontanella. s.XVIII Baro de Malda,joan Ramis. tot el conjun dobres daktes segles formen la literatura popular. //**** cat va viure una profunda transformacio social i econimika x la industrialitzacio del pais.font daugment de la poblacio.dsps d 3 s.d decandencia en el conreu d l lite culta,s va produi una lenta progresiva recuperacio de lellengua i la lite catalana q es va articular en un movimen historik i kultural am el nom de renaixenç a. la renaxença va provukar una pes de cansiencia nacionalista en la societat k es va reflektir en diveroso pojectes polittiks:-recuperar lus d l llengua cat n ambits culturals i lites//rescatar de loblit el passat medieval i la tradicio culturl d l nacio cat./crea 1 lite propia desvnculada dls modelsliteraris castellans/restablir els jocs florals.el 1850 es van inagura els jocs florals k duran decades van constiui la plataforma fonamental x a la reactivacio d la lite cat i creacio duna consiencia nacional.la tematica del certamen estava presidida pels topiks de patria, fe i amor.trets esencials del romanticisme: -individualims i potenciacio del jo subjectiu//reivindicacio de l llibertat de creacio de lespontenitat i de loriginalitat///idealitzacio d l realitat a causa de la insatisfaccio daksta matexa realitat//revaolaraco de temes inspirats en ledat mitjana///interes x la cultura popular//cerca i valoracio de la bellesa
poesia jacint verdaguer.(folgueroles 1845-vallvidrera1902)poeta prosista i articulista,creador de la llengua cat moderna.es consolidà el mov de la renaixençai va donar a conexer la llengua i la cultura cat intenrnacionalmen. verdaguer mostra en les seves obres arels populars profundesfruit dl seu cunexemn de la lite tradicional . atlantida i canigo dos grns poemes epics sobre fets istorics va suposuar laportacio defiinitiva de verdaguer en el proces de maduracio i consolidacio de la renaixença. la poesia lirica d verdague s d tema divers:amoros, patriotik,religios i sobretot SENTIMENTALISMEdestaca idil:lis i cants mistics, patries i flors del calvari.angel guimerà.duran la 2a meitat dl s.XIX. i avia 2 corrents: el teatre culte adreçat als burgesos, i el teatre popular ridicualtizava el convencionalisme del teatre romatic i burges. l superposicio s va aconseguir gracis angel guimera.va nexer a tenerife i va muri a bcn.kuan tenia 8 añs va apendre catala// producio dramatica:1a etapa:claramen romantika.compren un conjun de drames istoriks q s carecteritzn pq estan escrits en versos decasilabs.MAR I CEL.//2a etapa:compren l periode dl 1890a 1900.guimera va cercar la sintesi entre el romanticisme i el realisme k va duna llok al drama rural. maria rosa, terra baixa, filla de la mar//3a etapa:es ceracteritzà x desig de guimera dadaptar el seu tetre als 9 corrents estetics.no va asolir lexit de les etapes ante. // alguns aspectes de la seva vida van determina els temes i les carec dls personatges d ls svs obres.el fet daver naskut kuan els seus pares no eren casats i averse agut dadaptar a un nou pais li va crear un complex de bord i de mestis, ke reflecteix a les seves obres.lobra de guimera participa dels dos models del teatre romantic:el drama historic(esenes de lluita pasio violencia) i el drama rural(epoca contamporanea d lautor)narcis oller:se situa entre el romanticisme i el desig dadaptar les seves obres als corrents novelistiks de la 2a meitat del s. el realisme i el naturalisme/lescañapobres, novela k parla de lavaricia i la figura de l'avar en un context caracteritzat x limpakte del capitalisme. La febre dor explika kuan mols burgesos es van enrikir am borsa.ultima novela fou Pilar Prim considerada una alternativa a la crisi de la narrativa.lautor sendinsa en la psicologia dls perso n tgs s i en fa una descripcio brillan
posem dieresi a les foprmes verbals: -participi dels verbs acabats en vocal + ir (conduit agrait)//present de subjuntiu dles verbs acabats en vocal+ar(canviï actuï)//preterit imperfet dels verbs comm produir conduri..¡//no porten mai dieresi els tems verbals dinfinitiu,gerundi,condicional,futur//no porten dieresi les paraules k kuntenen els sufxos -isma -istaExcepte proïsme// tapok porten dieresi les paraules k contenen prefixos:anti-,co-,contra-, re-/////s.xvi. xvii, xviii :dsps del segle dor, la lite cat va decaure en quant, i qual.///la produccio lite del s.XVIta marcada x2 fers basiks:ausias march, i la influenciadde lumanisme i el renaxament. poesia culta:pere serafi joan timoneda cristofor despuig/x.xvII rector de Vallfogona, francesc fontanella. s.XVIII Baro de Malda,joan Ramis. tot el conjun dobres daktes segles formen la literatura popular. //**** cat va viure una profunda transformacio social i econimika x la industrialitzacio del pais.font daugment de la poblacio.dsps d 3 s.d decandencia en el conreu d l lite culta,s va produi una lenta progresiva recuperacio de lellengua i la lite catalana q es va articular en un movimen historik i kultural am el nom de renaixenç a. la renaxença va provukar una pes de cansiencia nacionalista en la societat k es va reflektir en diveroso pojectes polittiks:-recuperar lus d l llengua cat n ambits culturals i lites//rescatar de loblit el passat medieval i la tradicio culturl d l nacio cat./crea 1 lite propia desvnculada dls modelsliteraris castellans/restablir els jocs florals.el 1850 es van inagura els jocs florals k duran decades van constiui la plataforma fonamental x a la reactivacio d la lite cat i creacio duna consiencia nacional.la tematica del certamen estava presidida pels topiks de patria, fe i amor.trets esencials del romanticisme: -individualims i potenciacio del jo subjectiu//reivindicacio de l llibertat de creacio de lespontenitat i de loriginalitat///idealitzacio d l realitat a causa de la insatisfaccio daksta matexa realitat//revaolaraco de temes inspirats en ledat mitjana///interes x la cultura popular//cerca i valoracio de la bellesa
poesia jacint verdaguer.(folgueroles 1845-vallvidrera1902)poeta prosista i articulista,creador de la llengua cat moderna.es consolidà el mov de la renaixençai va donar a conexer la llengua i la cultura cat intenrnacionalmen. verdaguer mostra en les seves obres arels populars profundesfruit dl seu cunexemn de la lite tradicional . atlantida i canigo dos grns poemes epics sobre fets istorics va suposuar laportacio defiinitiva de verdaguer en el proces de maduracio i consolidacio de la renaixença. la poesia lirica d verdague s d tema divers:amoros, patriotik,religios i sobretot SENTIMENTALISMEdestaca idil:lis i cants mistics, patries i flors del calvari.angel guimerà.duran la 2a meitat dl s.XIX. i avia 2 corrents: el teatre culte adreçat als burgesos, i el teatre popular ridicualtizava el convencionalisme del teatre romatic i burges. l superposicio s va aconseguir gracis angel guimera.va nexer a tenerife i va muri a bcn.kuan tenia 8 añs va apendre catala// producio dramatica:1a etapa:claramen romantika.compren un conjun de drames istoriks q s carecteritzn pq estan escrits en versos decasilabs.MAR I CEL.//2a etapa:compren l periode dl 1890a 1900.guimera va cercar la sintesi entre el romanticisme i el realisme k va duna llok al drama rural. maria rosa, terra baixa, filla de la mar//3a etapa:es ceracteritzà x desig de guimera dadaptar el seu tetre als 9 corrents estetics.no va asolir lexit de les etapes ante. // alguns aspectes de la seva vida van determina els temes i les carec dls personatges d ls svs obres.el fet daver naskut kuan els seus pares no eren casats i averse agut dadaptar a un nou pais li va crear un complex de bord i de mestis, ke reflecteix a les seves obres.lobra de guimera participa dels dos models del teatre romantic:el drama historic(esenes de lluita pasio violencia) i el drama rural(epoca contamporanea d lautor)narcis oller:se situa entre el romanticisme i el desig dadaptar les seves obres als corrents novelistiks de la 2a meitat del s. el realisme i el naturalisme/lescañapobres, novela k parla de lavaricia i la figura de l'avar en un context caracteritzat x limpakte del capitalisme. La febre dor explika kuan mols burgesos es van enrikir am borsa.ultima novela fou Pilar Prim considerada una alternativa a la crisi de la narrativa.lautor sendinsa en la psicologia dls perso n tgs s i en fa una descripcio brillan