Fafkdaeik

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 17 KB

 

1. LA POESIA CULTA DEL RENAIXEMENT

Durant el Renaixement, al segle XVI, la poesia es trobava en decadència i la majoria de la poesia es feia en castellà.

La poesia en llengua catalana es caracteritza per la influència d’Ausiàs Marc, pels intents d’introduir les innovacions mètriques d’Itàlia i per tenir un cert aire popularitzant i tradicional.

Pere Serafí

La seva obra important és Dos llibres, que és un recull més de cent setanta poemes relacionats amb la tradició ausiasmarquiana, la influència de la poesia popular i una certa incorporació de la poètica de l’italià Francesco Petrarca i dels seus continuadors.

Joan Pujol

Va seguir la tradició de Marc des d’una actitud conservadora. La seva obra sintonitza amb la contrareforma. La contrareforma és un moviment que pretenia recuperar l’autoritat moral de l’Església.

 

2.LA POESIA CULTA DEL BARROC

L’estètica barroca, al segle XVII i XVIII, va predominar en la poesia culta. La imitació dels models poètics castellans caracteritza la poesia catalana en l’aspecte mètric, en el vessant retòric i en l’expressió lingüística.

Francesc Vicent Garcia

Va ser el màxim representant de la poesia barroca catalana. A partir de la seva obra humorística es va generar una tradició poètica anomenada vallfogonisme, que va perdurar fins al començament del segle XIX.

També va incorporar la mètrica castellana i els temes característics de la poesia barroca. I va crear una poesia artificiosa i elegant amb una intenció satírica.

3. LA RECUPERACIÓ DE LA POESIA CULTA DURANT LA RENAIXENÇA

L’any 1833, Bonaventura Carles Aribau va iniciar la Renaixença quan va publicar l’oda La pàtria en la revista romàntica El Vapor.

Bonaventura Carles Aribau

Era un escriptor, economista i polític que va viure molts anys a Madrid, on va ocupar càrrecs de responsabilitat. Allunyat del seu país, en aquest poema va trobar una manera de transportar-hi el seu esperit: el conreu de la literatura en llengua catalana.

Joaquim Rubió I Ors

L’any 1841 va publicar Poesies, sota el pseudònim de Lo gaiter del Llobregat. En el pròleg de l’obra parlava a favor de la restauració dels Jocs Florals per a recuperar una literatura culta en català independent de la castellana.

Els Jocs Florals és un certamen poètic anual que es va restaurar al 1859 a Barcelona. Té el seu origen en l’època medieval. Hi havia tres premis: un per al tema patriòtic, un altre per al tema religiós i un altre per al tema amorós. Quan un poeta obtenia tres vegades un premi, era proclamat mestre en gai saber.

En les següents edicions hi van prendre part els principals poetes de tot l’àmbit lingüístic:

  • Els poetes d’origen mallorquí Josep Lluís Pons i Gallarza i Marià Aguiló.

  • El valencià Teodor Llorente.

  • Els catalans Víctor Balaguer i Jacint Verdaguer.

Cap al final de la dècada dels anys cinquanta es mostra la consolidació de la Renaixença amb Los trobadors nous (1858) d’Antoni de Bofarull, basada en el criteri lingüístic. I Los trobadors moderns (1859) de Víctor Balaguer, que és un intent d’integrar autors progressistes i republicans en el moviment de la Renaixença.

Jacint Verdaguer

Va néixer a Folgueroles l’any 1845 en una família pagesa que el va portar a estudiar al seminari de Vic. Als vint anys va assolir l’èxit literari amb un premi als Jocs Florals de Barcelona.

L’èxit social de Verdaguer va entrar en crisi quan tenia quaranta anys. Va començar l’enfrontament amb la jerarquia eclesial i la pràctica d’exorcismes. El cas Verdaguer va dividir la societat catalana entre favorables i contraris a la seva persona.

L’OBRA

Verdaguer va conrear l’èpica i la lírica.

L’èpica

Els seus dos grans poemes èpics són L’Atlàntida (1877) i Canigó (1886).

  • L’Atlàntida (1877) es basa en l’enfrontament del continent mitològic dels atlants i el pressentiment de la descoberta d’Amèrica.

  • Canigó (1886)se situa als Pirineus i narra una llegenda relacionada amb la reconquesta cristiana dels territoris dominats pels sarraïns. Encaixa molt bé amb l’objectiu de la Renaixença de reivindicar el passat medieval català.

La lírica

Abasta la temàtica patriòtica (Pàtria, Aires del Montseny) i la religiosa (Sant Francesc, Flors del calvari).

Alguns dels seus poemes han sigut populars, com el Virolai, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, o L’emigrant.

En prosa

Destaquen el seu recull de rondalles populars (Rondalles), les vivències del seu viatge a Terra Santa (Dietari d’un pelegrí a Terra Santa) o els articles polèmics en què va defensar les seves posicions personals en l’etapa de conflictes amb els seus superiors (En defensa pròpia).

Estil

L’obra de Verdaguer s’emmarca en l’esperit romàntic i de la Renaixença i combina de manera magistral els recursos expressius de la llengua del poble amb els que li forneix la tradició literària, retòrica i mètrica clàssiques.

4. LA POESIA MODERNISTA

Els modernistes consideraven encarcarades i arcaïtzants les composicions dels poetes de la Renaixença i es van proposar modernitzar la poesia catalana mitjançant:

  • Les traduccions dels grans poetes europeus contemporanis i clàssics.

  • La integració de la poesia amb altres manifestacions artístiques

  • La creació de revistes de contingut literari i plàstic. Entre les quals destaquen Pèl & Ploma, Catalònia o Joventut.

Joan Maragall

Va néixer a Barcelona l’any 1860 en el si d’una família de petits industrials tèxtils. Va matricular-se a dret i va vincular-se als cercles intel·lectuals i literaris de l’època. L’any 1890 va començar a publicar els seus articles en el Diario de Barcelona.

Obra

Va fer articles d’opinió en castellà (en el Diario de Barcelona) i en català (en La Veu de Catalunya), assaigs sobre poètica (Elogi de la paraula, Elogi de la poesia), traduccions d’autors clàssics i contemporanis, pròlegs i discursos, un extens epistolari i, sobretot, poesia.

Els poemes expressen de manera sincera els sentiments més íntims de Maragall sobre tot allò que el va apassionar: el paisatge i la natura, la vida i la condició humana, les arrels del país i la dinàmica social de l’època, la mort i la transcendència.
Es una poesia espontània, perquè creu que la creació és vocacional, fruit de l’inspiració i produïda per l’emoció del moment en què una experiència vital és traduïda en paraules que ell anomena “vives”.

La trajectòria poètica integra els diferents corrents modernistes:

  • El poema Unes flors que s’esfullen, s’insereix en la tendència decadentista.

  • El cicle dedicat al comte Arnau parteix d’un plantejament vitalista nietzscheà.

  • Els tres cants de la guerra, centrats en els fets del 1898, s’entenen en el marc del regeneracionisme.

  • Els mites i els himnes que constitueixen el recull Visions i cants són propis del moment més nacionalista del modernisme.

  • El tema de la vida, la mort i la transcendència és plantejat amb un dramatisme serè en el Cant espiritual.