Vocabulari de Mequinenza: termes locals i nàutics del Català Occidental

Vocabulari de Mequinenza: Termes Locals i Nàutics

Aquest document recull una selecció de termes locals i nàutics, amb especial atenció al vocabulari de navegació fluvial, característic de la regió de Mequinenza. També s'explora la singularitat del Català Occidental parlat en aquesta zona.

Glossari de Termes Locals i Nàutics

• Acaçar: Perseguir.
• Acotolar: Aniquilar.
• Albardar: Enganyar.
• Alifara: Menjada festiva feta fora de la vila.
• Amallada: Acció d'embarrancar.
• Amallar-se: Embarrancar-se una embarcació en tocar fons.
• Arbre: Pal col·locat verticalment que serveix per sostenir les veles.
• Arjau: Barra de fusta que, fixada a l'eix del timó d'un llaüt, serveix per moure'l.
• Ascla: Estella grossa de fusta o d'altra matèria sòlida.
• Ataüllar: Mirar, observar de lluny estant.
• Badana: Pell assaonada de be o d'ovella.
• Batanar: Apallissar.
• Botifarra: Joc de cartes.
• Calafat: Persona que construeix i repara embarcacions.
• Caloi: Persona indefensa.
• Carbur: Llum portàtil alimentat de carbur usat pels minaires.
• Cartró: Cove de vímet en forma de galleda, més ample per dalt.
• Catxamona: Clatellada.
• Catxap: Petit del conill.
• Cerç: Vent fred del nord-oest que baixa per la canal de l'Ebre.
• Costera: Via urbana curta i en pendent.
• Doble: Mesura de capacitat.
• Drissa: Cap de corda que serveix per hissar les veles del llaüt.
• Embotir: Entafonar.
• Emprar: Manllevar.
• Endergues: Conjunt de mobles, estris, etc., atrotinats, vells, inservibles.
• Engarbinat: Emboirat, confús.
• Escàlem: Estanqueta de fusta o ferro, que va ficada a la part superior de l'orla d'un llaüt i que serveix per subjectar-hi els rems i recolzar-los-hi en vogar.
• Esgatinyar-se: Escridassar-se.
• Espellotar: Criticar ferotgement.
• Espona: Marge de pedra que impedeix que les terres d'un bancal es desplacin.
• Esquellejar: Cridar.
• Estalzí: Sutge.
• Fumeral: Xemeneia.
• Gaiata: Bastó encorbat en la seva part superior.
• Garbinada: Marinada.
• Gitar-se: Ajeure's.
• Gota, goteta: Gens.
• Llaüt: Embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.
• Malastruga: Dissort, malastrugança.
• Malura: Mal, nafra.
• Melitxa: Petita formiga rogenca i, per extensió, marrec.
• Mica, miqueta: Gens.
• Molló: Petit moll.
• Nyagol: Udol, grinyol.
• Olier: Setrill de l'oli.
• Pinta: En el joc de la botifarra, cada carta en bases guanyada.
• Plegar: Entendre alguna cosa d'una conversa aliena.
• Pontona: Petita embarcació de fons pla.
• Recapte: Provisió d'aliments.
• Regall: Solc en un pendent per on passa l'aigua.
• Rubinós: Brut, ple de rubí.
• Sargantilla: Sargantana.

El Català Occidental a Mequinenza

El parlar de Mequinenza pertany al conjunt de parlars i dialectes que conformen el Català Occidental, al seu torn un dels dos grans blocs diatòpics de la llengua catalana. L'autor Moncada, al llarg de tota la seva obra, empra gairebé sempre la morfosintaxi pròpia del Català Occidental, però sense mostrar cap mena de servitud dialectal.

Vocabulari Específic de Navegació Fluvial

A continuació, es detallen termes clau relacionats amb la navegació fluvial, essencials per entendre el context geogràfic i cultural de Mequinenza:

• Arjau: Barra de fusta que, fixada a l'eix del timó d'un llaüt, serveix per moure'l.
• Crescuda: Augment del cabal d'un riu.
• Drissa: Cap de corda que serveix per hissar les veles del llaüt.
• Flota: Conjunt d'embarcacions.
• Fluvial: Relatiu als rius.
• Illa: Porció de terra envoltada d'aigua.
• Llaüt: Embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.
• Llit: Fons d'un riu o curs d'aigua.
• Moll: Construcció a la vora de l'aigua per a l'amarratge d'embarcacions.
• Patró: Persona que governa una embarcació.
• Peó: Treballador manual, en el context fluvial, pot referir-se a qui ajuda en les tasques de navegació.

Mequinenza: Cruïlla de Rius i Cultura

Mequinenza és un petit poble estratègicament situat, envoltat pel riu Segre i per l'Ebre, a l'actual comunitat autònoma d'Aragó. Aquesta ubicació fluvial ha marcat profundament la seva història, la seva cultura i, evidentment, el seu vocabulari.